Quan erròniament utilitzem el terme jurídic menas (menors estrangers no acompanyats) per referir-nos als milers de nens i nenes que travessen les fronteres d’un país sense la companyia dels seus pares o tutors, estem cosificant la realitat de la seva situació.
La situació en què es troben aquests nens/es en territori espanyol ha posat en evidència els mecanismes de repressió que utilitza l’Estat contra la població migrant. Si a més, hi sumem el nostre precari sistema d’acollida, la realitat actual que viuen aquests nens/es té especial risc d’exclusió social i, per tant, és totalment imprescindible el respecte dels seus drets. Mentre seguim com estem, continuarem observant la desprotecció atroç a la qual es veuen sotmesos.
Sempre analitzant-ho en termes oportunistes i reduint la realitat a l’abast econòmic, la majoria de polítics i mitjans de comunicació promouen una lògica capitalista i neocolonial sobre la qüestió migratòria, fent cas omís als drets humans. La negació respecte a drets, al costat de la construcció d’una personalitat jurídica discriminatòria, situa en uns llimbs jurídics (o infern jurídic) la població migrant. Aquests mecanismes tenen com a finalitat marcar un estatus a la ciutadania migrant en l’espai públic, creen una dicotomia extrema entre el nosaltres i l’ells. I aquesta discriminació no fa objeccions entre menors d’edat i majors d’edat.
Tancar menors al CIE viola tota la normativa internacional de protecció dels nens i nenes i la legislació espanyola, des de la mateixa Constitució fins a la mateixa llei d’estrangeria, que estableix en l’article 62.4 que “no es pot acordar l’ingrés de menors als centres d’internament”
Podem dir per tant, que el racisme és estructural, la qual cosa percebem tant a nivell social com a nivell institucional. Quan ens referim als mecanismes que utilitza l’Estat per reprimir la immigració, ens referim a una sèrie d’engranatges “legals”, com els Centres d’Internament per a Estrangers (CIE), els vols de deportació, la llei d’estrangeria o les batudes per perfil ètnic, que tenen com a fi expulsar la població migrant. Aquests mecanismes discriminatoris de la necropolítica europea, que tenen com a emblema els CIE, sempre estan associats a la clandestinitat i l’anonimat, la qual cosa, fa més difícil detectar aquells casos amb una major vulnerabilitat, com són els casos de víctimes de tracta, potencials refugiats i sol·licitants d’asil, menors o malalts greus.
Des de la Campanya pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions, hem denunciat repetidament la presència de menors als CIE. Aquest fet viola tota la normativa internacional de protecció dels nens i nenes i la legislació espanyola, des de la mateixa Constitució fins a la mateixa llei d’estrangeria (LO 4/2000), que estableix en l’article 62.4 que “no es pot acordar l’ingrés de menors als centres d’internament”.
No hi ha gens d’interès a garantir la protecció dels menors migrants, ja que seguim veient que els mètodes per determinar l’edat no ofereixen les garanties necessàries per determinar amb la major exactitud l’edat d’un menor
No hi ha gens d’interès a garantir la protecció dels menors migrants, ja que seguim veient que els mètodes per determinar l’edat no ofereixen les garanties necessàries per determinar amb la major exactitud l’edat d’un menor. La metodologia utilitzada contravé l’acordat en el Document de Consens de Bones Pràctiques entre els Instituts de Medicina Legal d’Espanya, signat el 2010. El protocol estableix que per arribar a un diagnòstic de fiabilitat, cal utilitzar diverses tècniques de diagnòstic i combinar el resultat. S’hauria de practicar un examen físic general, un estudi radiogràfic del carp (nina) de la mà esquerra, un examen de la cavitat oral, així com un estudi radiogràfic dental.
Vam comprovar com, sistemàticament, les polítiques migratòries no garanteixen el respecte al principi de l’interès superior dels menors migrants no acompanyats. Prima la seva condició de migrant abans que la de menor, per això pateixen reclusió en un recinte de privació de llibertat on està prohibit el seu internament.
L’única manera de garantir el respecte als drets humans de la població migrant és que es posi fi a la maquinària racista dels països europeus, començant pel tancament dels CIE la mera existència vulnera els drets humans més fonamentals.
