Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Les 'noves' cares de l'extrema dreta a les Illes

Vox ha aconseguit a les eleccions municipals, autonòmiques i insulars de les Illes setze regidors, tres diputades al Parlament Balear, i tres representants al Consell Insular de Mallorca. El partit, impulsat per Jorge Campos (l'home que va engegar el procés judicial contra el raper Valtònyc) s'ha nodrit bàsicament d'exmilitants del PP i de l'activisme polític anticatalanista (des de l'ASI al Círculo Balear), algun militar a la reserva il·lustre, gent aficionada a la caça i persones amb el gatell fàcil a l'hora de blasmar a les xarxes socials contra el feminisme, la immigració i l'independentisme o lloar la figura de Franco. Repassem algun dels perfils més significatius de la nova ultradreta illenca

Jorge Campos (quart per l'esquerra) president de Vox a les Illes, amb alguns dels nous càrrecs electes / Arxiu

Fa un any Vox gairebé no disposava d’estructura a les Illes, tot i que una de les fundadores del partit de Santiago Abascal va ser una mallorquina, Montse Amat, que l’any 2014 ja va ser candidata a la llista a les eleccions europees, primera irrupció electoral de la formació. Però després d’aquella experiència fallida, l’intent de fer arrelar el partit a nivell insular es va desinflar. Fins fa un any l’espai de l’espanyolisme d’extrema dreta semblava que l’anava a ocupar a les Illes Actúa Baleares, una formació amb accent local impulsada per Jorge Campos Asensi, fins llavors president de la Fundació Círculo Balear (entitat formalment cultural dedicada a promoure el secessionisme lingüístic i el pensament reaccionari contra la promoció de la llengua i la cultura catalana a les Illes) i famós per haver denunciat al raper Valtònyc i encetar el procés judicial que el va condemnar a tres anys i mig de presó per la lletra d’una de les seves cançons. Jorge Campos és el marit de Montse Amat, la qual ha estat gerent del Círculo Balear fins a la seva dissolució, a principis de l’any passat. Aleshores Campos va presentar Actúa Baleares i, tot i les intencions inicials de concórrer amb aquesta marca al proper cicle electoral, passat l’estiu es certificava un acord de coalició amb Vox, que esdevenia el referent estatal del partit. Però, després de l’esclat del partit d’Abascal a les eleccions autonòmiques andaluses, Campos es va rendir a l’evidència i va dissoldre les sigles d’Actúa en el paraigua emergent de Vox.

Malgrat aquesta breu i erràtica trajectòria, en les eleccions del passat 25 de maig, Vox va aconseguir setze regidories als ajuntaments de les Illes Balears, xifra no menyspreable si es té en compte que tan sols va presentar llistes en catorze municipis, tots ells a l’illa de Mallorca. Tot i el poc rodatge, les Illes s’han erigit en la tercera comunitat autònoma on el partit ultradretà ha tret millor percentatge de vots en les municipals (un 8,1%, només per sota de Múrcia i Madrid) i la ciutat de Palma, on Vox ha esdevingut tercera força per darrere PSIB i PP, s’ha convertit en la capital de província de l’estat on ha sumat un percentatge de sufragis més alt (un 13,1%).

La ciutat de Palma, on Vox ha esdevingut tercera força per darrere PSIB i PP, s’ha convertit en la capital de província de l’estat on ha sumat un percentatge de sufragis més alt (un 13,1%)

Les noves regidores ultradretanes es reparteixen de la següent manera: quatre a Palma (Fulgencio Coll, Sandra Barceló, Sergio Rodríguez i Montse Amat), dues a Calvià (Idoia Ribas i Esperanza Catalá), dues a Inca (Xisco Pol i Vanesa Berga), dos a Marratxí (Juan Pizarro i Miguel Estarás) i un a Campos (Loren Tapia), Llucmajor (José Pastor), Felanitx (Francisco Montserrat), Bunyola (María José Verdú), Alcúdia (Juan José Sendín) i Sant Josep de sa Talaia (Pino Vidal). A més, ha col·locat tres representants al Consell Insular de Mallorca (Pedro Bestard, Maria Cristina Macias i Antoni Gil) i tres diputats al Parlament Balear (a les Illes les eleccions autonòmiques també van coincidir amb el 25 de maig): el mateix Jorge Campos, Idoia Ribas i Sergio Rodríguez.

La majoria dels nous càrrecs electes de Vox a les institucions illenques hauran de fer oposició durant el pròxim mandat. Tan sols l’edil de Llucmajor, José Pastor, ha fet valer el seu vot per forjar un pacte entre diverses formacions de dretes per facilitar l’alcaldia al popular Eric Jareño; amb tot, l’acord no preveu que el regidor ultra s’integri al govern. Cal tenir en compte que a la localitat del Migjorn el partit havia obtingut un segon edil, Raúl Domínguez, que passades les eleccions s’ha acabat desmarcant de Vox, encara que, com a regidor no adscrit, també s’ha sumat a l’acord que ha fet alcalde a Jareño. El mur de Facebook de Domínguez mostra un variat repertori de retrats de Franco i banderes d’Espanya amb l’àliga de Sant Joan.

Repassem algun dels altres noms clau de la irrupció de l’extrema dreta espanyolista a l’escenari polític insular.


Un equitxat pel cas Llucmajor a Palma

Sergio Rodriguez en un míting |Arxiu

 

Sergio Rodríguez Farré (Palma, 1965) és el nom designat per a ser la mà dreta del líder Jorge Campos al Parlament Balear; serà també uns dels quatre regidors de Palma i és el secretari general de Vox Baleares. Políticament prové de l’Agrupación Social Independiente (ASI), un grupuscle fundat a finals dels anys 80 per l’ex policia nacional espanyol Luis Rabasco, amb un discurs molt bel·ligerant contra el catalanisme i la protecció de la llengua catalana. L’ASI manté encara una certa implantació a s’Arenal i a Llucmajor (on hi ha obtingut un regidor), tot i que els seus principals càrrecs es van veure embolicats en casos de corrupció entrats els anys 2000: el mateix Rabasco fou condemnat l’any 2010 per l’Audiència de Palma a sis anys de presó per apropiar-se de fons públics mitjançant una teranyina de societats, pena rebaixada pel Tribunal Suprem a dos anys i mig de privació de llibertat.

Justament aquell escàndol, l’anomenat Cas Llucmajor, també esquitxa col·lateralment Rodríguez, ja que –tal com ha destapat el Diario de Mallorca– una de les societats pantalla utilitzades per Rabasco per encarregar-se a si mateix feines des del consistori de Llucmajor tenia la seu social al domicili particular de Palma de l’ara regidor de Vox. Per aquest motiu, Rodríguez va haver de declarar com a testimoni en el judici del cas.

El seu fill, Sergio Rodríguez Garí, és un quadre significat del Partit Popular illenc. Ha estat regidor a Cort durant la legislatura 2011-2015 i actualment és membre del comitè de direcció de Noves Generacions del PP estatal.


Tradicionalisme militar i aristòcrata a la capital

Fulgenio Coll el dia de les eleccions amb un interventor de Vox |Arxiu

 

El qui ha estat candidat del partit a batllia de Palma encarna a la perfecció un dels estaments socials on Vox busca votants i adeptes: el militar. Fulgencio Coll Ferrer (Palma, 1948) va fer el salt a la política l’agost passat, just després de passar a la reserva després d’una llarga carrera en l’arma d’Infanteria de l’Exèrcit de Terra espanyol. Va ser-ne Cap d’Estat Major (JEME) entre els anys 2008 i 2011 i va fundar la Unitat Militar d’Emergències (UME) el 2006. També va comandar la brigada Plus Ultra durant la missió a l’Iraq posterior a l’ocupació militar del país, l’any 2003. L’any 2013 es van difondre unes imatges en què diversos soldats espanyols d’aquella missió torturaven brutalment detinguts iraquians; Coll sempre ha negat tenir-ne coneixement. Fins fa un any no s’havia pronunciat mai políticament tot i que ara assegura que fa anys que seguia i compartia les activitats del Círculo Balear.

Els Coll són una família d’empelt aristocràtic, amb tradició militar i vinculada de sempre a les famílies terratinents i conservadores de Mallorca. Diversos avantpassats seus van fer incursions polítiques, gairebé sempre en moments de predemocràcia o de dictadura. El seu pare, coronel d’Infanteria, va ser procurador a les Corts franquistes, i l’avi patern, general com ell, va ser batlle de Palma durant el primer franquisme, entre el 1945 i el 1952. Més enrere hi trobem un altre alcalde de la capital mallorquina: Juan Coll Crespí, l’any 1852. Fulgencio Coll va prometre una Palma “neta, segura i allunyada del separatisme”.


Masclisme i neofranquisme 2.0. a Alcúdia

El regidor de Vox a Alcúdia, Juan José Sendín, votant el passat 25 de maig

 

Juan José Sendín Rebassa ha obtingut l’acta de regidor a Alcúdia. Treballa de corredor d’assegurances (durant més de trenta anys ha estat delegat del grup Mapfre a la localitat) i és aficionat al tir esportiu i la caça. El seu pare ja va ser alcalde alcudienc. Segons un buidatge de les xarxes socials que va publicar el diari Ara Balears el 7 de juny, Sendín n’ha deixat anar unes quantes de sonades a Twitter i a Facebook, exhibint un ampli catàleg de totes les grans obsessions de Vox: la immigració “il·legal” (“van lluitar sense límits per expulsar els moros invasors i resulta que ara ve un no ningú i els obre les portes”, va escriure tot traçant un vas comunicant històric entre els Reis Catòlics i Pedro Sánchez); el feminisme (“per quin motiu les dones que tant parlen d’igualtat a l’hora de pagar les factures s’estimen més que ho faci l’home?”) o l’exaltació de la figura i l’obra de govern de Franco (“Si vostè obre l’aixeta i té aigua, recordi que és perquè entre els anys 1939 i 1975 Franco va construir 515 pantans”).


El lobby caçador es fa fort al consell insular

Jorge Bestard (al centre) amb els seus companys de formació al Consell de Mallorca

 

Jorge Bestard (Pòrtol, 1971) serà el referent de la ultradreta mallorquina al consell insular. El seu ha estat, però, un fitxatge d’última hora, perquè tot just el 10 de maig va ser presentat com a nova cara del partit per Jorge Campos. Com molts altres quadres de Vox a les Illes prové del Partit Popular, amb el qual ja va tenir responsabilitats al consell de Mallorca: va ser-ne cap de programes, adscrit al departament de Caça entre els anys 2011 i 2015, durant la presidència de la popular Maria Salom. També va ser regidor del PP a Marratxí, el municipi del qual forma part el seu poble, Pòrtol. De fet Bestard encarna un dels nínxols de vot on, des de la seva irrupció, ha intentat furgar Vox: el de l’afició cinegètica. Bestard presideix la Federació Balear de Caça des de l’any 2016 i també és vicepresident de la Reial Federació Espanyola de la mateixa modalitat. El president de l’ens federatiu estatal, Ángel Maraver, també ha fitxat per la formació de Santiago Abascal i es va presentar a les eleccions al Parlament Europeu. Des del seu càrrec federatiu, Bestard va ser un dels impulsors de la campanya estatal La caza también vota, el febrer passat, destinada a pressionar els diversos partits per tal d’impulsar un marc normatiu que reconegui la caça regulada com una activitat “sostenible i respectuosa amb el medi natural”. Bestard s’ha erigit a si mateix en representant de la “Mallorca rural”, segons ell “una forma de vida que no s’ha respectat a l’hora de fer lleis”.

Articles relacionats