Quan un cantant emprén la seua aventura en solitari després d’una història exitosa en el seu anterior grup, hi ha el perill que l’ombra d’este el perseguisca i que el seu projecte deceba. En el cas de Xavi Sarrià, si el seu primer treball ja donava a entendre que no havia vingut a viure de rendes anteriors, Causa dissipa qualsevol dubte. Es percep una producció molt cuidada, on l’experimentació i la barreja d’estils són el denominador comú de les deu cançons. Podem trobar sons tradicionals i d’arrel en “La nit ferida” o “Balansiya”, pinzellades electròniques i, fins i tot, incursions en el hip-hop en temes com “Causa”. Sense oblidar els clàssics apunts de ska, rock i reggae presents a tota la trajectòria de Sarrià.
Les lletres es caracteritzen per l’elaboració acurada i una extensió considerable. Viatgen des dels racons més intimistes i personals en “Autodefensa” fins a mencions a lluites i resistències del nostre dia a dia, exemplificades en el ja convertit en himne “No s’apaguen les estreles”, que es va donar a conéixer com a banda sonora de la pel·lícula La mort de Guillem (2020).
Al remat, un treball redó fruit d’un elenc de músics i col·laboracions de luxe i una de les novetats discogràfiques més destacades a casa nostra.
