Reconèixer els cinquanta anys “d’història viva” del moviment feminista a Catalunya i projectar els cinquanta vinents és la base en què s’han anat farcint en els darrers mesos les jornades ‘Feminismes en revolta: 1976-2026…’. La trobada preveu reunir més de 2.000 dones, cis i trans, i persones no-binàries, en les més de 140 activitats proposades, entre taules rodones, tallers, exposicions, projeccions i propostes artístiques, que comencen aquesta tarda i ompliran el cap de setmana al recinte Fabra i Coats de Barcelona.
“Les jornades periòdiques del moviment feminista que es van organitzant des del 76 serveixen per abordar col·lectivament allò que abordem de maneres molt més aïllades, cadascuna en els seus espais; són un punt de trobada i diàleg que necessitem, i també un espai per poder dir que continuem aquí; que té molta importància sostenir dècades de moviment, i que, passi el que passi, continuarem aquí”, expressa Sílvia Aldavert, activista de la Xarxa Feminista, organitzadora de les jornades.
La programació de “Feminismes en revolta: 1976-2026…” mostra un esquema de les prioritats que el moviment identifica i posa damunt la taula per pensar i encarar en xarxa.
175 col·lectius de “dones, lesbianes i trans” d’arreu del país participen en una programació que mostra un esquema de les prioritats que el moviment feminista identifica. Violències masclistes, treballs, educació, antimilitarisme, sobirania corporal, dissidències sexuals i de gènere o salut, són alguns dels eixos que posa damunt la taula per pensar i encarar en xarxa, alhora que convoca a preguntar-se com enfortir l’organització feminista.
“El feminisme és el moviment polític i social més transformador, i el que fa més por, perquè s’orienta a canviar estructures, que tenen a veure amb els fonaments del sistema econòmic; per això enfada tant, i per això ens venen a buscar els reaccionaris”, afegeix Aldavert, que assenyala la capacitat de decidir sobre el propi cos com el moll de l’os de “l’ofensiva ultraconservadora”. “Dona capacitat de pensament crític per generar altres sobiranies, igual que l’autodeterminació de gènere. Són sobiranies que et suposen entendre sobiranies que van més enllà de les individuals; que són col·lectives”, defensa.
“Les jornades del 76 van ser un moment de canvi, i m’ha quedat la fantasia que les jornades feministes que es van celebrant també ho puguin ser per a moltes altres”, diu l’activista Mireia Bofill.
Mireia Bofill, una de les impulsores de les primeres Jornades Catalanes de la Dona, observa que, al contrari de fa cinquanta anys, quan el franquisme començava a quedar enrere i, descriu, “era un moment en què semblava que podíem pensar que tot era possible, l’experiència ara és que el feminisme és al punt de mira dels atacs”.
Bofill remarca com el 1976 milers de dones van sentir en aquella trobada no mixta una resposta a una “necessitat”: “un espai que no fos de llançar consignes polítiques, sinó de poder veure què tenies en comú amb altres dones; algunes, a priori, llunyíssim de tu”. “Vam parlar del dret al propi cos, de la sexualitat, de les relacions… va ser un moment de canvi, i m’ha quedat la fantasia que les jornades feministes que es van celebrant també ho puguin ser per a moltes altres”, afegeix l’activista, que ha continuat a primera línia de les jornades com a part de la Xarxa Feminista.
Es tracta de l’espai d’articulació nascut amb les jornades feministes de Catalunya del 1996 i, a través del qual, des de llavors, conflueixen milers de dones, de centenars de col·lectius d’arreu del territori, amb l’objectiu “d’enfortir els vincles, el funcionament en xarxa i servir d’espai de resistència”.
“Hem de plantejar què fem quan les polítiques s’acaben, què passa quan drets reconeguts ja no hi són”, exemplifica l’activista Natàlia Càmara.
Per Natàlia Càmara, activista vinculada al col·lectiu lesbofeminista La SAL, també part de la Xarxa Feminista, davant la “dretanització ideològica” el moviment té el repte de “repensar com entomar l’embat i com organitzar-se millor”. “Hem de plantejar què fem quan les polítiques s’acaben, què passa quan drets reconeguts ja no hi són”, exemplifica, alhora que es mostra amb confiança de la “capacitat transformadora” del moviment feminista.
Entre les més de 2.000 feministes que s’han inscrit i se citen a les jornades a partir d’aquesta tarda, se n’esperen d’arreu del territori català.
Tot i tenir el nucli del contingut en el context més immediat, les experiències i sabers que s’hi compartiran durant el cap de setmana no perden de vista altres contextos i també es proposen enfortir solidaritats i resistències internacionals.
