Orriols, Fontsanta, la Torre, el Cabanyal, Marxalenes… Promontoria Coliseum SL és a la majoria de barris de València. Es tracta de la companyia creada pel Banc Sabadell i el fons d’inversió estatunidenc Cerberus, que acumula actius per valor de 60 milions d’euros i, tal com recull a la seua pàgina web, té almenys 2.893 immobles repartits entre València i Alacant. És just en aquestes dues ciutats on més de 200 famílies, segons dades de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH), s’han organitzat per aturar la seua expulsió, aconseguir un contracte de lloguer d’acord amb la seua situació econòmica i denunciar l’assetjament immobiliari al qual, segons asseguren, estan sotmeses des de fa més de dos anys.
Les famílies han rebut visites de treballadors de Cerberus o del Banc Sabadell i cridades telefòniques en què se’ls advertia que havien d’abandonar les seues vivendes, si no volien acabar “en els jutjats”. Ho explica Trinidad Navarro, qui des de fa huit anys viu amb la seua parella i els seus tres fills –de 18, 15 i 11 anys– a un bloc de Promontoria Coliseum, ubicat a la plaça Colònia Espanyola de Mèxic del barri de la Fontsanta. “Cada setmana telefonaven des d’un número distint per dir-me que havia de marxar, tot i que encara no se m’ha acabat el contracte. Fins i tot, van amenaçar-me de furtar-me la custòdia dels meus fills”, denuncia. En el cas de la família de Navarro, després d’acollir-se als decrets llei espanyols de mesures per fer front a la covid-19, va poder prorrogar en dues ocasions el contracte de lloguer, el qual se li acaba el pròxim 28 d’agost.
Tot i que moltes famílies tenen les pròrrogues de lloguer confirmades, Promontoria Coliseum no cessa amb la seua estratègia per expulsar les famílies, a través de l’oferiment de diners o la interposició de denúncies per presumptes impagaments de lloguer
Segons exposa José Luis González, portaveu de la PAH València, entre les famílies organitzades a València i Alacant, la majoria va signar un contracte de lloguer amb el Banc Sabadell després que l’entitat financera comprara les seues hipoteques –es va fer càrrec dels deutes. Ara, els contractes han finalitzat o finalitzen en els pròxims mesos, i Promontoria no els hi vol renovar. Els pares de Maria Alejandra Guiza van ser una d’aquestes famílies. Van finançar la compra del pis amb un préstec hipotecari del Banc Sabadell, però arran de l’esclat de la crisi de 2008 començaren a contraure deutes amb l’entitat i decidiren entregar l’habitatge a canvi de saldar-los. “En teoria, els meus pares havien signat una dació en pagament per quedar-se sense deute. Amb el temps es van adonar que se’ls havia ampliat la hipoteca i devíem el doble. Ens van estafar”, lamenta. Fa dos anys, amb un informe de família vulnerable a la mà, Guiza —qui té tres filles, de 2, 3 i 11 anys— va aconseguir una moratòria fins al 2024 per pagar el deute. No obstant això, després reberen una notificació del Sabadell en què se li comunicava que el pis havia passat a les mans de Promontoria i “quedava lliure de càrregues”. Però, no li van oferir cap contracte de lloguer per continuar vivint-hi. “Sempre he estat al corrent de tot, de la contribució, la llum, l’aigua… a excepció de la hipoteca, però sí que podria llogar la casa”, manifesta.
Tot i que moltes famílies tenen les pròrrogues de lloguer confirmades, Promontoria Coliseum no cessa amb la seua estratègia per expulsar les famílies, expliquen les afectades. La forma d’actuar d’aquests vehicles d’inversió especialitzats en lloguers és molt particular i es repeteix en la majoria dels casos. Una vegada adquireixen la propietat, el següent pas és assetjar i pressionar el veïnat perquè l’abandone com més prompte millor. Segons exposa Narcisa Moreno, membre de la PAH que s’està encarregant d’organitzar les famílies afectades per Cerberus que contacten amb la plataforma; fins ara, la pràctica més habitual és l’oferiment de diners al veïnat per tal que marxe de les seues cases. En el cas de Cristina, una altra veïna del barri de la Fontsanta afectada que es troba en règim d’okupació des de fa quatre anys, li van oferir 1.700 euros. “Què faig jo amb aquests diners?”, es pregunta. Treballa en l’ONCE i té un salari d’uns 600 euros al mes, amb els quals ha de cobrir les necessitats bàsiques i donar suport econòmic al ser germà, qui només cobra una pensió contributiva per diversitat funcional de 500 euros al mes. “Amb 1.700 euros no tinc ni per pagar quatre mesos de lloguer, tal com estan ara els preus…”, lamenta.
L’enviament de notes intimidatòries perquè les mateixes veïnes es posen en contacte amb la propietat o la interposició de denúncies per presumptes impagaments de lloguer són unes altres formes d’assetjar les llogateres per part dels fons d’inversió. Cristina està pendent de la resolució d’una denúncia per impagament, tot i que ella assegura que ha estat pagant les mensualitats. “Va arribar un moment en què no m’acceptaven els pagaments i esperaren que se m’acabara el contracte per denunciar-me”, subratlla. S’ha posat en contacte amb Promontoria, però mai ha rebut resposta: “El procés de negociació és nul o, en alguns casos, molt despersonalitzat”, rebla.
Organització i negociació
Les famílies de València i Alacant han iniciat dues vies de lluita per evitar ser expulsades. Per una banda, l’organització de les famílies afectades a través de les assemblees de la PAH o de sindicats de barri i la participació en accions davant les seus del Banc Sabadell. D’altra, han intentat obrir diversos processos de negociació amb Promontoria, fins ara, sense molt d’èxit. “Volem acordar la renovació dels contractes, però per ara no ho estem aconseguint de manera generalitzada”, confessa el portaveu de la PAH. “Hem pogut –continua– allargar un any alguns contractes, però a través de la figura de la tàcita reconducció, és a dir, si quan acaba el contracte, l’arrendador no es posa en contacte, immediatament es renoven amb la duració que fixa el contracte original”.
Les famílies i activistes de la PAH també s’han posat en contacte amb la Conselleria d’Habitatge, en mans d’Hèctor Illueca (Unides Podem). El secretari autonòmic d’habitatge, Alejandro Aguilar, es va presentar en el barri de la Fontsanta per a parlar amb el veïnat i intentar negociar amb Promontoria Coliseum. El resultat, però, ha estat el mateix que el que ha assolit la PAH: algunes renovacions d’un any. “Hem notat una gran sensibilitat per part de les administracions, però no ha servit per a tancar contractes legals”, lamenta el portaveu de la PAH. Per a González, la Conselleria hauria d’intervenir en tots aquells casos d’ocupacions de famílies vulnerables o de persones que no poden renovar el contracte perquè siga “l’administració qui obligue el fons d’inversió a tancar un lloguer”. Aquest és, precisament, un dels objectius que persegueix l’avantprojecte de llei de regulació de l’activitat dels grans tenidors d’habitatge i de l’assetjament immobiliari, el qual es va presentar a finals de juny.
L’avantprojecte de llei s’ha vist amb bons ulls per part de la PAH. Tal com van explicar des de la Conselleria, la normativa incidirà en tres àmbits: l’activitat dels grans tenidors, la creació d’un cos d’inspectors per evitar “l’especulació amb l’habitatge” i l’assetjament immobiliari. Així mateix, es preveu crear un registre dels habitatges en mans dels grans tenidors al País Valencià. Segons dades de la Generalitat, en data de juny de 2022, al País Valencià existeixen més de 36.000 grans tenidors, la majoria dels quals són persones jurídiques “que operen segons les lògiques de lliure mercat i amb l’objectiu d’augmentar els seus beneficis”. A l’altra cara de la moneda, els desnonaments. Segons les dades recollides per la Conselleria, en 2020, es van produir 4.501 llançaments al País Valencià, i 6.182 en 2021, el que representa un increment d’un 37,3 % en tan sols un any.
Cerberus i els seus tentacles
Per darrere del fons d’inversió Blackstone i per davant del Lone Star, Cerberus és un dels principals compradors de totxo de la banca a l’Estat espanyol. Gestiona la immobiliària de Bankia des de 2013, actius de Cajamar i de la Sareb des de 2014, de Liberbank des de 2017, del Banco Santander des de 2018, i del BBVA i el Banc de Sabadell des de 2019. En total, 15.874 habitatges al conjunt de l’Estat, sobretot concentrats a Catalunya i el País Valencià.
Cerberus ha adjudicat el servei d’administració, gestió i venda d’una part dels seus actius a diverses immobiliàries, com Haya Real Estate –on un dels fills de l’expresident José María Aznar és conseller– o Divarian –80% Cerberus i 20% del BBVA–; així com a les seues filials, com és el cas de Promontoria –80% Cerberus i 20% del Banc Sabadell. A Europa, el fons d’inversió estatunidenc canalitza els beneficis de les filials a través dels Països Baixos, un estat que s’ha convertit en un dels paradisos fiscals més grans a escala mundial. A Baarn, una xicoteta ciutat a 45 minuts d’Amsterdam, s’ubica Promontoria, un entramat d’almenys 59 filials que controlen els actius immobiliaris de Cerberus al continent europeu.
