Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Moviment LGBTI: sis interseccions per ampliar la mirada

Com s’articulen les reivindicacions del moviment quan es creuen amb altres identitats, opressions o lluites? Fem visibles sis casos a través de la veu de sis activistes

Si es lluita pels drets i llibertats d’un col·lectiu determinat, això acabarà beneficiant a altres col·lectius i suposarà, en definitiva, un pas endavant per a tota la societat. És el que defensa el paradigma de la interseccionalitat, una perspectiva que entén que les diferents identitats que travessen les persones (relacionades amb el gènere, la classe social, la sexualitat, l’ètnia, la nacionalitat, etc.) no actuen de forma independent, sinó que estan interrelacionades i generen sistemes d’opressió i discriminació determinats. Unes interseccions que cal tenir en compte a l’hora de plantejar també els discursos i les agendes de les diferents lluites.

En aquest article volem visibilitzar com s’articulen –o es podrien articular- les reivindicacions del moviment LGBTI quan es creuen amb altres identitats, opressions o lluites. Ho fem a través de la veu de sis activistes.

 

“La campanya pel dret a la reproducció assistida és un cas clar d’intersecció de la lluita LGBTI i el feminisme”

Maria Rodó, activista feminista

 

“La relació entre feminismes i lluita LGTBI parteix d’una base molt diferent a la d’altres interseccions, perquè són lluites que històricament han anat molt lligades, tot i que no ha estat una relació lliure de conflictes”, afirma Maria Rodó, activista feminista i investigadora en geografies feministes i sexualitats. “S’ha criticat el moviment feminista per ser molt heteronormatiu i al moviment LGBTI per no tenir en compte qüestions de gènere”, afegeix.

Rodó posa l’exemple de la campanya feminista a Catalunya pel dret a la reproducció assistida, en la qual ha col·laborat, com un clar exemple d’intersecció de la lluita LGBTI i el feminisme. “La campanya la van tirar endavant sobretot lesbianes feministes, però el protocol resultant beneficia també les dones heterosexuals, perquè és més respectuós amb els processos vitals de les dones. És un cas clar en què ens organitzem des del lesbianisme, però això acaba anant a favor de totes les dones”, afegeix l’activista.

L’activista vol deixar clar que, tant en el cas de la relació LGBTI-feminismes com en altres casos, no hem de tenir la visió de què les lluites competeixen entre elles. “Si al final vas a l’arrel, a trencar amb les fòbies, les discriminacions i les desigualtats, això fa que s’avanci col·lectivament”, apunta.

 

“Si el moviment LGTBIQ+ vol combatre la islamofòbia, hauria de combatre també el racisme i el classisme”

Daniel Ahmed, activista queer musulmà

 

“Una persona musulmana blanca amb nacionalitat espanyola, com és el meu cas, pateix un tipus específic d’islamofòbia completament diferent del que pot patir una persona musulmana migrada del Marroc”, reconeix Daniel Ahmed, activista queer musulmà. Assenyala que cal pensar de manera interseccional quan analitzem la islamofòbia. “L’hostilitat cap a l’islam no gira exclusivament al voltant de la identitat religiosa, sinó que està lligada a una qüestió de classe i racialització” afirma Ahmed. “Si el moviment LGTBIQ+ vol combatre la islamofòbia, hauria també de combatre el racisme i el classisme i les violències interseccionals que generen”, afegeix.

Ahmed creu que cal “filar prim” davant de “discursos homonacionalistes que estan passant desapercebuts i pels quals s’escola el racisme i la LGBTI-fòbia disfressats de llibertats i drets humans universals”, com per exemple en el cas de les informacions sobre Txetxènia, Síria o Turquia. També apunta a donar suport a lluites articulades per combatre aquests discursos com el BDS o la denúncia del pinkwashing (terme utilitzat per referir-se al rentat d’imatge de l’Estat d’Israel a través de la promoció del moviment LGBTI, mentre viola sistemàticament els drets humans de la població palestina).

Finalment, l’activista queer creu que la islamofòbia dins el col·lectiu LGBTI respon també a un “ateisme bel·ligerant existent dins dels moviments socials” que identifiquen la religió (especialment l’islam) com una “ideologia anacrònica, bàrbara, incivilitzada i, per tant, incompatible amb la lluita LGBTI i les identitats sexuals i de gènere”.

 

“Crear residències per a gent gran LGBTI seria com fer un monument d’homenatge per a les persones que han viscut discriminades”

Joan Andreu Bajet, activista gai i pels drets de la gent gran LGBTI

 

“Els que fa quaranta anys vam començar a militar en el moviment LGBTI ara ja tenim una edat i per tant som capaços de veure la realitat des dels mateixos conceptes de sempre, però amb una perspectiva i unes necessitats diferents”, afirma Joan Andreu Bajet, activista gai i president de la Fundació Enllaç, que defensa els drets i la dignitat de les persones grans LGBTI, especialment en moments de vulnerabilitat.

Són moltes les persones LGBTI que, en arribar a una edat avançada i anar per exemple a una residència “tornen a l’armari” i amaguen la seva sexualitat. Per a Bajet, una possible solució és que es creïn residències o apartaments amb serveis per a gent gran LGBTI. “Seria una forma de reparar simbòlicament el mal que s’ha fet a la població LGBTI; com fer una espècie de monument d’homenatge útil i quotidià per a les persones grans LGBTI que han viscut discriminades i han patit agressions durant la seva vida.

Bajet reivindica que, tenint en compte la realitat de les persones grans, que volen viure a les seves cases, és important “crear cercles d’amistat, sobretot per a persones més grans i dependents, perquè tinguin sentiment de pertinença a la comunitat LGBTI”, i també “garantir unes persones al seu voltant amb la sensibilitat i empatia per respondre a les seves necessitats”, afegeix.

 

“No podem viure la lluita contra el VIH i l’estigma i la de l’alliberament LGBTI com a lluites paral·leles, seria un fracàs”

Montse Pineda, activista contra la serofòbia

 

La lluita contra el VIH i l’estigma associat està travessada per les lluites del moviment LGBTI des dels anys 80, quan l’epidèmia va colpejar especialment als homes gais, però també a les persones trans, i a dones lesbianes i bisexuals. “No podem viure la lluita contra el VIH i la serofòbia i la de l’alliberament LGBTI com a lluites paral·leles, seria un fracàs de les agendes polítiques i de la perspectiva del moviment”, afirma Montse Pineda, membre de Creación Positiva i activista contra la serofòbia i per la salut sexual i reproductiva.

Pineda creu que a l’Estat espanyol i a Catalunya, els col·lectius LGBTI haurien d’implicar-se en aquesta lluita de forma més activa. “Hem de recordar que hi ha serofòbia al col·lectiu LGBTI, i que aquesta té a veure amb l’homofòbia, la misogínia i la resta d’estigmes socials associats a viure la vida amb autonomia i diversitat”, assenyala l’activista. “Cal que, quan parlem en els nostres discursos de dret a decidir dels nostres casos, parlem també del dret a decidir, per exemple, sobre si follem amb garantia de salut. Això és un acte polític i una perspectiva de salut sexual que cal incorporar”, afegeix.

Montse Pineda també assenyala que és important que hi hagi una participació no testimonial dels col·lectius LGBTI a l’hora de difondre i demanar el compliment de l’Acord Nacional per combatre el VIH i l’estigma associat o un dels seus punts clau, el Pacte Social per a la No Discriminació, i també a les mobilitzacions de l’1 de desembre. “Si no es garanteixen aquests acords, hi ha una part dels drets LGBTI que no s’està respectant”, afirma.

 

“No hi ha pràcticament visibilitat de dones i persones LGBTI al capdavant del moviment independentista”

Núria Alcaraz, activista independentista

 

“A l’hora de dissenyar la república que volem, cal tenir en compte que una de les qüestions bàsiques són els drets de les dones i les persones LGBTI”, assenyala Núria Alcaraz, activista independentista i feminista i membre d’Esquerres per la Independència. “No hem de caure tampoc en pensar que l’Estat espanyol és més conservador per se, però sí que cal remarcar que, en el context de la lluita independentista, s’estan assumint moltes lluites socials i això pot ser favorable a l’hora de decidir des de zero quins consensos socials volem a la nova república”, destaca Alcaraz.

L’activista independentista aposta per generar espais de debats que siguin vinculants i on participin col·lectius LGBTI per garantir també que la perspectiva LGBTI està present en totes les polítiques que es facin. “Per exemple, si abordem una reforma laboral, cal tenir en compte que les persones LGBTI tenen unes circumstàncies i unes discriminacions concretes en aquest àmbit i cal plasmar-ho en les polítiques que es facin i tenir-ho en compte, ja que això serà en benefici per a tothom”, afirma Alcaraz.

L’activista critica també la masculinització al capdavant del moviment independentista: “les cares més mediàtiques de l’independentisme continuen sent homes heterosexuals d’edat mitjana; no hi ha pràcticament visibilitat de dones i persones LGBTI”, lamenta Alcaraz.

 

“El poble gitano no és més homòfob que la resta de pobles”

Miquel Torres, activista del poble roma

 

“El poble roma no és un col·lectiu més, sinó un poble molt divers i amb una cosmologia pròpia”, afirma Miquel Torres, activista del poble roma. “Ser LGBTI al poble roma es pot viure amb soledat i en silenci, però cal deixar clar que el poble gitano no és més homòfob que altres pobles, sinó que en moltes ocasions, el fet de ser gai o lesbiana o trans s’associa a voler ser payo i això es viu com un pecat social dins la comunitat”, afegeix Torres.

L’activista roma apunta al fet que això és degut a unes circumstàncies històriques concretes com a poble i a una “pedagogia i una pressió colonialista que ens han marcat com ens havíem de comportar i com havíem de pensar”. De totes maneres, Torres apunta que la família té uns vincles molt forts al poble roma i que “hi ha persones grans i sàvies, amb més esperit de lluita i obertura de ment del que creiem”.

La comunitat LGBTI del poble roma està actualment en un procés de reconeixement i treball intern. L’entitat Ververipen (Diversitat, en calé) està intentant arreplegar a persones LGBTI gitanes d’arreu de l’Estat per “repensar-se i oferir un discurs clar” però alhora sense “perdre els valors gitanos, que humanitzen l’existència i la vida”, afirma Torres. “No es vol trencar res ni revolucionar, sinó explicar com mira i com viu la comunitat LGBTI gitana, per tal d’incloure aquesta visió en la diversitat que defineix tan bé al poble roma”, conclou.