L’empresari neozelandès Grant Stanley Dalton és la cara pública de l’actual Copa Amèrica. Però a les societats titulars del equips competidors (Nova Zelanda, Itàlia, Suïssa, els Estats Units, el Regne Unit, l’Estat francès) hi trobem un conglomerat de grans fortunes, vinculades als sectors farmacèutic, petrolier, immobiliari o hoteler.
Hereu d’una fortuna forjada amb el desinfectant Amuchina
De pare italià i mare suïssa, va néixer a Nova York. És descendent d’Oronzio de Nora, fundador de la multinacional Grup de Nora, amb seu a Milà. Va vendre la seva part accionarial de l’empresa i el seu cosí Federico de Nora ocupa la posició 24 de la llista Forbes de grans fortunes a Itàlia, amb un patrimoni de 2.600 milions d’euros. Tot i no haver transcendit la seva fortuna personal, ha reconegut haver assumit el finançament de l’equip Emirates Team New Zealand en els pitjors moments de la seva trajectòria, fins i tot signant xecs al portador per liquidar els deutes. L’origen de l’imperi familiar prové de la patent del desinfectant Amuchina. En els últims anys, però, en aliança amb el fons d’inversió Blackstone i la multinacional alemanya ThyssenKrupp, s’ha endinsat en la producció d’hidrogen verd i en el sanejament de l’aigua a l’Amèrica del Sud i l’Àsia Oriental.
Serono, una fortuna fecundada amb la infertilitat
Nascut a Itàlia i nacionalitzat a Suïssa. Segons Bloomberg, amassa una fortuna de 20.200 milions de dòlars i se situa al número 248 de la llista Forbes de les persones més riques del planeta. L’empresa familiar Serono, de l’àmbit farmacèutic, va virar cap a la biotecnologia, disparant els beneficis amb la comercialització d’hormones per a la fertilitat. Amb la seva germana Dona, copresideixen la fundació Bertarelli, centrada en la conservació marina i la investigació en neurociència. Per mitjà del fons d’inversió B-Flexion, amb seu a Ginebra –on també tenen una mansió a la llera del llac Léman–, rendibilitzen la seva fortuna, amb una pota al negoci immobiliari a la Gran Bretanya a través de Kedge Capital. Va ser nomenat Cavaller de la Legió d’Honor per l’aleshores president francès Jacques Chirac i també és Cavaller de la Gran Creu de l’Ordre del Mèrit de la República Italiana.
Prada, un imperi de grans magatzems i productes de gamma alta
Als seus 78 anys ocupa la posició 562 de la llista Forbes. Afincat a Milà, copresideix amb la seva esposa Miuccia Prada l’imperi de la moda Prada, fundat pel seu avi l’any 1913. Acumulen una fortuna de 7.000 milions d’euros. Van diversificar el seu negoci amb els grans magatzems Prada Epicentres de Nova York, Los Angeles i Tòquio on, a banda de roba de luxe, s’hi poden adquirir productes de tecnologia avançada i audiovisuals. Administren les marques Miu Miu, Church’s, Car Shoe i Marchesi 1824. Són propietaris del palau Ca’ Corner della Regina al Gran Canal de Venècia i d’un espai d’exposicions de 19.000 metres quadrats a Milà, on celebren actes culturals de la Fundació Prada. L’any 2000, la Universitat de Florència el va obsequiar amb un títol honoris causa en Economia dels Negocis.
A la llista dels grans emissors de gasos d’efecte hivernacle
L’any 2019 es va destacar pel seu suport al Brexit, més per interessos econòmics que polítics. Des de la posició d’home més ric del Regne Unit va amenaçar el govern britànic amb tancar la planta petroquímica d’Ineos a Middlesbrough si no li permetien incomplir les normes de la Unió Europea contra la contaminació de l’aigua i l’aire, segons va denunciar Greenpeace. Un any més tard va traslladar la seva residència fiscal de Hampshire a Mònaco, estalviant-se 4.000 milions d’euros en impostos. Tota la seva fortuna prové del pas successiu per empreses de combustibles fòssils: British Petroleum, Esso, Inspec i Ineos. Defensa la tècnica del fracking i va crear la seva pròpia marca automobilística per rellançar el Land Rover Defender en aliança amb BMW i Magna Steyr. És un dels grans emissors de gasos d’efecte hivernacle, segons l’Agència Escocesa pel Medi Ambient.
Del negoci de la higiène de la llar al negoci de la confessió evangèlica
És propietari de l’empresa nord-americana Amway, fundada pel seu pare i dedicada a la venda directa de productes de bellesa, salut i higiene de la llar. En l’últim exercici declarat consten unes vendes superiors als 9.000 milions d’euros. Va copresidir Gospel Communications International, des d’on es va desenvolupar el lloc web evangèlic BibleGateway.com, on s’allotjaven centenars de ministeris d’aquesta confessió religiosa. Entre 2014 i 2017 va presidir la Federació Mundial d’Associacions de Venda Directa. Amb la seva dona Maria Devos va crear una fundació compromesa amb “ajudar els joves, les famílies i la comunitat de les escoles de Michigan”. El seu vaixell representa el New York Yacht Club i està patrocinat per Pensacola Florida (sector turístic), TSI Instruments (tecnologia de filtres d’aire) i Quantum Sails (velers i iots de luxe).
Un timó guiat per la indústria nuclear i pel sector hoteler
Representa la societat nàutica de Saint-Tropez (Estat francès). Aquest empresari ha aconseguit que el grup hoteler Accor (per mitjà de la seva marca de luxe Orient Express), Photomaton, Renault, Alpine i L’Oreal s’involucressin en el finançament de l’equip, que va rebre el suport explícit del president francès Emmanuel Macron. L’empresa familiar impulsora de l’equip es diu K-Challenge i és successora de la K-Yachting creada pel seu pare, especialitzada en la importació i lloguer de vaixells de regates. Van assumir el repte d’agafar el relleu a l’anterior mecenes de l’equip francès de la Copa Amèrica, el baró Marcel Bich, propietari d’una de les empreses de bolígrafs, encenedors i maquinetes d’afaitar més conegudes del món: Bic. L’any 2007 va competir a València de la mà de la corporació de la indústria nuclear Areva, però van quedar en vuitena posició.
