Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Aurora Catà, una infiltrada de Repsol i la banca a les regates

Consellera del grup petrolier, del Sabadell i AtresMedia, l'empresària ha controlat la cuina de la 37a edició de la regata des del lobby Barcelona Global i la societat America’s Cup Events

Grant Dalton i Aurora Catà mostren al rei espanyol Felip VI el trofeu de la Copa Amèrica | Casa de S.M. el Rey

Els impulsors de la Copa Amèrica mai no han amagat que darrere de l’esdeveniment hi ha interessos polítics lligats al model de ciutat, més que no pas esportius. Queda ben palès a un document del lobby Barcelona & Partners, datat el desembre de 2021 i que va servir com a base de negociació amb les administracions per captar la regata. En l’apartat “Per què la 37a Copa Amèrica és bona per a Barcelona?” s’apunta que pot ser “el revulsiu que la ciutat necessita per tancar una etapa, ja massa llarga, de males notícies, falta d’il·lusió i de compromís amb el seu propi futur”.

Només cal revisar la llista de patrocinadors oficials de l’esdeveniment per dibuixar l’espectre social i econòmic que embolcalla l’elitista cita marítima. Louis Vuitton, Omega, Emirates, Puig, UniCredit, Coca-Cola, Cupra, Capgemini, Explora, Estrella, Yanmar, Agbar, Acciona, Andersen, Isdin, De Antonio Yachts i Mcconaghy. Crida l’atenció la baixa quantitat d’espònsors directament relacionats amb el món de l’esport. A més, hi ha altres “impulsors” de l’esdeveniment que no apareixen en els dossiers de premsa, però que hi són presents indirectament gràcies als membres dels seus consells d’administració. Seria el cas d’Aurora Catà, totpoderosa empresària que, des de la cúpula de l’Associació Barcelona Global (que va presidir del 2020 al 2022) i de la societat America’s Cup Events Barcelona (de la qual és vicepresidenta) ha controlat des dels seus inicis la cuina de la 37a edició de la Copa Amèrica.

Catà ingressa una retribució econòmica anual que supera la suma dels salaris de Pedro Sánchez, Salvador Illa i Jaume Collboni, però són uns diners que no provenen de la Copa Amèrica, sinó dels seus autèntics avaladors, empreses energètiques, bancàries i consorcis mediàtics. Com a membre del consell d’administració de la petroliera Repsol va percebre 309.000 euros l’any 2023, als quals cal afegir un sou de 194.000 euros com a consellera del Banc Sabadell, i de 55.000 i 45.000, respectivament, per la seva presència als consells d’Atresmedia (Antena 3 i La Sexta) i de la farmacèutica Atrys Health.

Una de les persones amb qui Catà va treballar braç a braç per aconseguir que Barcelona fos la seu actual de la Copa Amèrica és Albert Dalmau, també provinent de Barcelona Global, a qui l’actual president de la Generalitat, Salvador Illa, ha nomenat conseller de la Presidència

Una de les persones amb qui Catà va treballar braç a braç per aconseguir que Barcelona fos la seu actual de la Copa Amèrica és Albert Dalmau Miranda, també provinent de Barcelona Global –en va ser project manager entre els anys 2013 i 2016–, i a qui l’actual president de la Generalitat, Salvador Illa, ha premiat amb el càrrec de conseller de la Presidència. Amb 33 anys, ja acumula un bagatge de tres mandats treballant a les ordres de Jaume Collboni en diverses àrees municipals: primer com a cap de gabinet, més endavant com a gerent de l’Àrea d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica i, des de juny de l’any passat i fins aquest agost, com a número u de la gerència municipal. De fet, diverses veus coneixedores dels despatxos de la Casa Gran a la plaça de Sant Jaume el situen com a cervell de les principals apostes polítiques i econòmiques del grup municipal socialista.

La plaça de gerent de l’Ajuntament de Barcelona formalment no l’ha heretat del seu pare, però sí que n’ha estat el successor. El gerent Joan Albert Dalmau, ja jubilat, havia estat sempre a l’ombra dels governs de Pasqual Maragall, Joan Clos i Jordi Hereu, vinculat a l’àmbit de la seguretat i la Guàrdia Urbana i sempre present a les intervencions policials més polèmiques dels primers trenta-tres anys de regnat del PSC a la ciutat. Entre d’altres, el desallotjament de les acampades del 0,7 els Nadals de 1994 i 2004, la cacera de persones migrades acampades a la plaça d’André Malraux el 16 d’agost de 2001, el desallotjament dels Espais Alliberats contra la Guerra el març de 2003 o l’assalt policial a la catedral de Barcelona, on hi havia una tancada de persones migrades el 6 de juny de 2004.

Article publicat al número 581 publicación número 581 de la Directa

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!