El de les persones sordes és un dels col·lectius per a qui la música és més inaccessible. Segons les dades del darrer any d’Idescat, són més de 31.000 les persones que no tenen un accés normalitzat a gran part de l’oferta cultural. D’entrada, sembla una afirmació lògica. “Però poden arribar a sentir la música, perquè les vibracions les senten igual”, subratlla Sandra Brake, la intèrpret de la llengua de signes que des del 2017 apareix en els directes del grup Roba Estesa.
Va ser per casualitat que Brake va arribar a estudiar la Llengua de Signes Catalana (LSC) i també va ser així com va arribar a formar part del grup musical. “Durant un estiu vaig veure-les en diferents festes i finalment vaig enviar-los un correu electrònic dient que m’agradaria posar mans a les seves cançons”, recorda amb un somriure. Per les integrants de Roba Estesa acceptar-la al grup va ser una decisió fàcil de prendre, però el que va ser més difícil va ser preparar els directes. “Vam treballar molt, ella i jo”, explica Gemma Polo, la vocalista del grup, “perquè havíem de crear un moviment conjunt a favor de la música, ser totes dues una de sola”.
Va ser per casualitat que Sandra Brake va arribar a estudiar la Llengua de Signes Catalana (LSC) i també va ser així com va arribar a formar part del grup musical. “Durant un estiu vaig veure-les en diferents festes i finalment vaig enviar-los un correu electrònic dient que m’agradaria posar mans a les seves cançons”, recorda
I així, Sandra Brake va començar fent alguns concerts, però aquesta darrera gira ja ha sigut una més dalt de l’escenari. La idea del grup és posar al mateix nivell la veu principal i la intèrpret de la llengua de signes, creant música juntes. “Per les persones sordes jo sóc la cantant i ella la secundària”, assenyala la Sandra. Aquest fet és poc usual, però Roba Estesa no és l’única agrupació musical que opta per fer espectacles més inclusius. Rozalén, per exemple, també compta amb una intèrpret en els seus concerts, Beatriz Romero. Tot i això, Gemma Polo i Sandra Brake coincideixen que això no sol passar en aquells concerts mal anomenats adaptats: “estem acostumats al fet que l’intèrpret estigui al costat i això no és inclusiu”.
Barreres a la inclusivitat
L’espectacle de Roba Estesa no ha arribat encara a molts col·lectius de persones sordes. “Podem comptar amb els dits de les mans les persones sordes que han vingut a algun concert”, diu Polo, “però per nosaltres això ja és un pas de gegant!”. En aquesta darrera gira han vist que encara queden moltes coses a treballar per ser totalment inclusives i trencar barreres que molts cops escapen de les seves possibilitats.
Ser l’única opció interpretada i actuar a altes hores de la nit és, per exemple, un dels murs amb què s’han trobat. “Els horaris no són inclusius”, explica Brake, “perquè la resta de concerts no estan interpretats”. Fer arribar el seu missatge als col·lectius de persones sordes tampoc no els ha estat fàcil: els circuits comunicatius amb què es mouen solen ser diferents dels orals i, sovint, el llenguatge polititzat i els neologismes acostumen a quedar fora del seu abast.
Una LSC feminista
“Falta que els arribi informació sobre feminisme”, reivindica Sandra Brake, “per això vaig proposar-los d’interpretar les cançons de Roba Estesa”. Tot i això, ha estat un repte interpretar el missatge d’algunes cançons del grup feminista, sobretot per la necessitat d’explicar alguns conceptes.
És difícil afegir nous conceptes i nous significats a la Llengua de Signes. Per aquest motiu, ara fa cinc anys, la revista Píkara Magazine va fer públic el seu Glossari feminista en Llengua de Signes Espanyola (LSE). La iniciativa, com la d’interpretar les cançons de Roba Estesa, va més enllà de voler ampliar el vocabulari. Com es destaca en aquest article d’Itziar Abad, “la falta de perspectiva de gènere en la LSE suposa una barrera a l’hora de reivindicar els drets de la dona i participar en espais on es comparteixen i es treballen aquestes demandes”.
Desmuntant estereotips
Com defensa Kimberlé Crenshaw, creadora del terme interseccionalitat, les diferents lluites contra l’opressió i la discriminació han d’anar de la mà. I ser dona i estar dalt de l’escenari malauradament segueix sent trencador. Les integrants de Roba Estesa expliquen que això inevitablement ho han percebut en irrompre a l’escena musical catalana i encara trenca més esquemes el fet que hi hagi una dona adaptant el concert a persones amb diversitat funcional. “Al principi la gent no ballava, es quedaven parades mirant la Sandra perquè allò xocava”, explica la cantant Gemma Polo.
Roba Estesa vol anar més enllà de la música. Aquest any han engegat un projecte amb diferents artistes gràfiques feministes i més endavant es plantegen crear nous espais per debatre sobre el que passa quan un cos no normatiu ocupa un espai de poder com és un escenari
Per tot això, Roba Estesa vol anar més enllà de la música. Aquest any han engegat un projecte amb diferents artistes gràfiques feministes i més endavant es plantegen crear nous espais per debatre sobre el que passa quan un cos no normatiu ocupa un espai de poder com és un escenari. “Volem generar precedents en altres maneres de fer les coses”, explica la cantant, “anar desbloquejant tots aquells pensaments masclistes, classistes i racistes de la nostra societat patriarcal”.
En definitiva, es tracta de fer una música per a tothom on tothom pugui tenir cabuda. La interpretació en llengua de signes dels seus concerts és només una de les iniciatives per construir espais el màxim inclusius possibles dins de les seves possibilitats. Encara els queda molta feina per endavant, però ganes de seguir lluitant no els en falten.
