La violència neonazi ha deixat de ser quelcom associat, exclusivament, a grups de caps-rapats i a baralles o agressions espontànies. Cada cop és més difícil ignorar els senyals. En una compareixença a mitjan setembre al Comitè de Seguretat Nacional dels EUA, l’exagent de l’FBI, Ali Soufan, alertava del creixement de la violència ultradretana al món. Soufan ho té clar: ell tingué un paper destacat en monitorar l’extremisme violent de pretext religiós dels 80 i 90 que culminaria amb els atemptats de l’11 de setembre de 2001 contra el Pentàgon i les Torres Bessones. El cert però, és que abans dels esmentats atacs terroristes no li van fer massa cas i creia que l’amenaça se subestimava. Ara, assegura tenir una sensació de déjà-vu amb la violència neofeixista: que la història es repeteix i el seu potencial s’obvia. I les xifres li donen la raó.
El think tank New America documenta una macabra competició entre tipus de motivacions ideològiques del terrorisme amb víctimes estatunidenques i en sol americà. Amb els assassinats d’El Paso de l’agost passat, la suma de la violència de l’extrema dreta i la de motivació misògina, o incel –un mot que sorgeix de la contracció dels termes anglesos involuntary celibacy (celibat involuntari)–, sovint entrellaçades, guanyava per golejada el mal dit “gihadisme”. I no és una qüestió de llops solitaris, només. Ali Soufan il·lustrava la dimensió de l’amenaça de manera contundent: els ultres fins i tot “tenen el seu propi Afganistan”, un conflicte armat amb què aprendre a fer la guerra. I “l’epicentre de l’extremisme blanc supremacista sembla estar localitzat a Rússia i Ucraïna”, reblava.
En un article recent del Centre Internacional pel Contra-Terrorisme publicat el juliol de l’any passat, l’investigador Jacob Ware apunta que organitzacions com l’Atomwaffen Division (AWD), una milícia neonazi, han de ser tractades com a grups terroristes. Quelcom que queda lluny de la iniciativa de l’administració Trump, que ha manifestat la seva voluntat de situar els antifeixistes sota aquesta etiqueta. L’AWD és una organització fundada als EUA i que ara ja compta amb delegacions a les repúbliques bàltiques, el Regne Unit, Canadà o Alemanya. De fet, en aquest últim país, a Halle, es va viure el passat dimecres 9 d’octubre un tiroteig contra la comunitat jueva local en ple Iom Kippur. L’autor, Stephan Balliet, va gravar i explicar les motivacions del seu atac: culpava els jueus de la destrucció d’Occident mitjançant el feminisme, que responsabilitzava de la caiguda de la natalitat, i negava la Xoà, l’holocaust de Hitler contra els que professaven aquesta religió sota el règim nacional-socialista. Elements clau del repertori ideològic neonazi i incel que caracteritza el ressorgiment de l’amenaça ultra.
Els assassinats de Balliet segueixen els patrons d’altres individus involucrats en atemptats semblants, com Brenton Tarrant, l’atacant de l’oratori islàmic neozelandès de Christchurch, o Patrick Wood Crusius, l’autor de la ja esmentada massacre d’El Paso
Els assassinats de Balliet segueixen els patrons d’altres individus involucrats en atemptats semblants, com Brenton Tarrant, l’atacant de l’oratori islàmic neozelandès de Christchurch, o Patrick Wood Crusius, l’autor de la ja esmentada massacre d’El Paso. Totes elles accions terroristes que els canals neonazis mundials van fer circular arreu per amplificar-ne el missatge. I és que Alemanya ha viscut, les últimes dècades, un repunt significatiu de la violència de l’extrema dreta que es tradueix en grups com la NSU, un escamot que operà entre els anys 2000 i 2007 vinculat a la xarxa Combat 18. Aquesta xarxa és l’enèssima expressió de l’anomenat nacionalisme autònom, un corrent d’inspiració anarquista i neonazi que promou associacions informals amb què actuar. Combat 18 està vinculada a Blood & Honour, “sang i honor” en anglès, una de les marques emblemàtiques de l’escena dels cap-rapats neonazis a Europa. En aquest ecosistema, també a Alemanya, hi han conviscut altres grups amb disposició a cometre atemptats com Revolució Chemnitz o la trama Nordkreuz. I la pregunta que algú es pot fer és la següent: on queda l’Estat espanyol en aquest ressorgiment global de la violència neonazi?
La connexió espanyola al front ucraïnès
En unes coordenades polítiques semblants a les de Combat 18, la Confederación Nacional Revolucionaria de Bases Autónomas, més coneguda per Bases Autónomas (BBAA), fou un grup neonazi violent que va actuar a l’Estat espanyol des del 1983 fins al 1995. Es relaciona BBAA amb els assassinats el 1992 de la primera víctima del racisme i la xenofòbia reconeguda com a tal a l’Estat, Lucrecia Pérez, i d’un veí d’Alcorcón el 1995, entre d’altres. Els vincles entre el submón cap-rapat neonazi i les aficions radicals de futbol eren marca de la casa del col·lectiu, com també passa ara amb els seus homòlegs alemanys. Amb BBAA hi conviurien altres grups com Acción Radical o Combat España, i li seguirien organitzacions com el Frente Antisistema, desarticulat en l’Operació Panzer, o les delegacions espanyoles de Blood & Honour i Hammerskin. Totes elles opcions marginals que els darrers anys haurien inspirat una nova generació de militants.
El barceloní Brian Rodríguez Pérez ho va deixar tot pels volts del 2015 per combatre a l’est d’Ucraïna amb alguns integrants de la unitat Rusich i el batalló Viking. Aquest batalló fou una unitat mecanitzada de l’autoproclamada República Popular de Donetsk i Rusich una milícia que emprava com a distintiu el kolovrat, una icona de la mitologia eslava semblant a l’esvàstica que també dóna nom a una banda de rock anticomunista (RAC) russa. Ambdues unitats estaven integrades per combatents d’ideologia ultadretana i eren part de l’anomenat bàndol prorus. Diverses comparticions a xarxes socials indiquen que Rodríguez hauria actuat al paraigua de l’anomenat Team Vikernes, una unitat constituïda per milicians dels dos grups anteriors i que pren el seu nom de Kristian Vikernes, qui va ser cantant de la banda de black metal noruega, Mayhem. Vikernes professa, dit per ell mateix, un “racisme d’inspiració pagana”. En una de les múltiples fotografies de Brian Rodríguez capturades durant la seva estança a Ucraïna se’l pot veure lluint –a la corretja de la seva ametralladora– el lema de les dagues de les joventuts hitlerianes “Blut und Ehre Kamaraden” (“sang i honor, camarada”, en català) emmarcat per dues creus solars i una runa odal.
A la documentació judicial sobre el procediment incoat contra diversos individus retornats del front del Donbass s’hi pot llegir que la presència de Rodríguez al conflicte s’infereix de diverses declaracions d’excombatents de l’Estat espanyol. Una presència que després es podria constatar definitivament amb les seves fotografies sobre el terreny. En el mateix document s’hi explica la següent anècdota: una vegada un milicià begut va disparar a la babalà posant en risc la vida de Brian Rodríguez. Segons es desprèn del text, el comandant del batalló hauria ofert a Rodríguez la possibilitat de passar comptes amb el seu company o bé matant-lo o bé clavant-li una pallissa. El testimoni assegura que no sap quina de les dues opcions va triar el barceloní.
Cal dir però, que els neonazis espanyols de bona part de les organitzacions referides al principi d’aquesta secció han mostrat el seu suport a les milícies ucraïneses, situades a l’altra banda de la trinxera de Brian Rodríguez
Cal dir però, que els neonazis espanyols de bona part de les organitzacions referides al principi d’aquesta secció, entre les quals destaca Combat España, lligada a l’entorn de l’afició neonazi del Real Madrid, Ultras Sur, han mostrat el seu suport a les milícies ucraïneses, situades a l’altra banda de la trinxera de Brian Rodríguez. El febrer de 2014, Acción Nacional Revolucionaria, el grup hereu de Combat España, es concentrava a les portes de l’ambaixada d’Ucraïna a Madrid per mostrar el seu suport als ultradretans Pravy Sektor i el batalló Azov. Aquesta solidaritat s’ha vist corresposta diverses vegades fins al punt que la Unió de Veterans ucraïnesa va anunciar l’octubre de 2017 la creació d’un batalló de voluntaris per combatre per la unitat de l’Estat espanyol. Una iniciativa que mai no es va arribar a concretar.
Així, l’escena neonazi espanyola, com bona part de l’escena ultradretana global, té el cor dividit entre els batallons extremistes ucraïnès i rus. Un conflicte en el qual no han dubtat d’implicar-s’hi fins al punt de donar suport a uns o altres amb les armes a la mà. Altres guerres que generen més consens entre l’extrema dreta, com la de Síria, també han mobilitzat combatents com Juan Manuel Soria Monfort, exmembre del ja esmentat Frente Antisistema. Soria fou detingut l’any 2005 en l’anomenada Operació Panzer contra aquesta organització, a la qual se li van arribar a decomissar, fins i tot, llançagranades. Malgrat tot, l’Audiència de València acabaria absolent els integrants d’aquest grup l’any 2014.
La connexió local
Ara per ara, i com a mínim fins on s’ha pogut constatar, lluny de constituir una milícia com l’AWD, el degoteig de militants de l’extrema dreta espanyola en conflictes armats actua més com a catalitzador d’un clima que no pas com quelcom estructurat. De fet, tot procés de radicalització violenta demana un clima propici. Però quin fou l’ambient en el qual havia crescut en Brian Rodríguez la voluntat d’agafar una metralladora? A uns 170 metres de casa seva, Rodríguez tenia el gimnàs Puro Impacto, del qual n’ha estat assidu, fundat –entre d’altres– per Martí Pié Nadal. Pié és un habitual de l’escena nazifeixista catalana i el gimnàs del barri barceloní de La Sagrera que regenta n’és un dels seus principals punts de trobada.
A mitjan 2000, Martí Pié regentava la tenda de parafernàlia neonazi East End de Sant Feliu de Llobregat. A més, l’any 2003, ocuparia el trenta-dosè lloc de la formació Coalición Españoles Bajo el Separatismo, integrada pels partits España 2000 i el Frente Democrático Español, i el 2004 ocupava el vint-i-cinquè lloc de la llista d’Estado Nacional Europeo (ENE). El secretari d’ENE fou condemnat l’any 2012 per difondre idees genocides. I Martí Pié, cal afegir, té amistat amb Mario Albarrán Tena, excantant del grup de RAC Odal i un dels processats per la seva vinculació a l’organització Hammerskin.
Tanmateix, Pié no és l’únic amb inclinacions neofeixistes a Puro Impacto. En una trobada a la seu de la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios, Javier Zarca, un dels cofundadors del gimnàs, va participar d’una barbacoa amb l’il·lustrador i també usuari del Puro Impacto, Jordi Manero, àlies Woodcutter, famós per les seves polèmiques il·lustracions en què Adolf Hitler hi té un paper destacat. Aquest és l’ecosistema, el clima en què Brian Rodríguez hauria fet vida abans de prendre les armes.
