Molta gent encara té cicatrius gravades de la crisi de 2008 i té clar que la resposta ha de ser diametralment oposada. Per aquesta raó, caldrà veure quines mesures surten del Consell de ministres espanyol, que ha començat avui a dos quarts d’onze del matí, per fer front a la crisi i, en definitiva, què significa per al Govern “lo paramos unidos”, l’eslògan de la campanya institucional contra el coronavirus. Des dels moviments socials i sindicats alternatius fa dies que insisteixen en la necessitat d’un pla de xoc social que es basa en tres línies principals: habitatge, ingressos i sanitat, i que ja compta amb prop d’una vuitantena d’adhesions d’entitats i col·lectius. En parlem amb Jaime Palomera, portaveu del Sindicat de Llogateres i Llogaters, que, juntament amb CGT, IAC, Elite Taxi i Rides per Drets, estan impulsant la iniciativa.
De moment, només se sap que no hi haurà desnonaments a l’Estat espanyol mentre duri la crisi del coronavirus. A Itàlia però, ja han congelat les hipoteques i a l’Estat francès han suspès els lloguers i el pagament de subministraments. D’acord amb el termòmetre social que teniu, més tard o més d’hora, aquí s’hauran de prendre mesures en aquesta direcció?
Estem rebent correus de famílies que viuen de lloguer i no saben com pagaran el lloguer ni els subministraments el mes d’abril. Es tracta molt sovint d’autònoms, que si no treballen no ingressen, o gent que té feines precàries i comptava en treballar durant el març per pagar l’abril i veuen que no ho podran fer. La gent té dubtes de com abordar aquest impagament, més que segur en molts casos.
És a dir, no proposeu una mesura de caràcter general?
El primer que hem fet és advertir el Govern de l’Estat que els impagaments es produiran segur, la qüestió és si es produeixen de forma desordenada, amb enorme angoixa i patiment social, o si el Govern decreta una suspensió de pagaments per a les famílies que vegin com s’esfumen els seus ingressos o cauen significativament. D’aquesta manera, durant la crisi, es donaria una solució. Parlem sempre de famílies que no poden pagar. Si no es pot pagar, no es pot pagar i l’impagament es produirà. Insisteixo en el fet que la qüestió és si es produeix fora de la legalitat o amb un decret que ho permet per aquelles situacions justificades.
Amb tot, ha tornat el discurs sobre els suposats “efectes en cadena” que tindria sota l’argument que gran part dels propietaris a Catalunya són particulars.
“Només a l’àrea metropolitana, d’on tenim dades fiables, en el mercat de lloguer hi ha uns 75.000 habitatges que estan en mans de mil propietaris”
Només a l’àrea metropolitana, d’on tenim dades fiables, en el mercat de lloguer hi ha uns 75.000 habitatges que estan en mans de mil propietaris. Si ho distribuïm de forma equitativa, tocaria a 75 habitatges per arrendador. Hi ha un nombre petit d’arrendadors que tenen un gran nombre d’habitatges i per tant, no és cert que la propietat estigui distribuïda de forma tan fragmentada, com a mínim en una ciutat com Barcelona. La dada que corre de què el 80% són propietaris particulars l’haurien de demostrar i no ho estan fent. A part d’això, estem dient que no es pot comparar la situació d’algú que si no paga el lloguer -perquè no pot-, perd la casa, amb algú que si no cobra aquell lloguer no la perd. A més, la nostra proposta resol aquest problema perquè estem dient que qui no pot pagar el lloguer ara pel coronavirus no l’hagi de pagar i alhora, que si algú deixa de disposar d’uns ingressos necessaris, tingui garantida una renda bàsica.
Quan se surti de la crisi sanitària, perdurarà l’impacte econòmic, sobretot per pèrdua de llocs de treball. Proposeu com a eina indispensable aquesta renda bàsica?
Hem parlat de renda d’emergència o renda de quarantena, que inclou tant els treballadors com algunes persones que no treballen però poden ser petits arrendadors per complementar la seva pensió, com el pensionista. Si perdés aquest complement perquè el seu llogater no pot pagar la renda, el Govern hauria de garantir-li també una renda bàsica que li permetés accedir als productes de primera sanitat i viure amb dignitat.
Alguns propietaris ja han perdonat el lloguer a alguns comerços.
A Sant Andreu hi ha alguns arrendadors que perdonen el lloguer durant aquest mes als petits comerciants. Nosaltres no només parlem de les famílies i d’habitatge de lloguer, sinó també d’autònoms, petits comerciants i petits empresaris. Una part del que paguen cada mes és el lloguer i si no tenen ingressos, no l’haurien de pagar perquè si no hauran de tancar la seva forma de guanyar-se la vida. Ara bé, no es pot deixar tot això a la bona voluntat. El problema de l’habitatge té analogies amb l’epidèmia sanitària. Així com es diu que no es pot deixar només a la bona voluntat de la gent tancar-se o no a casa, sinó que cal restringir la mobilitat per llei, els cobraments del lloguer no es poden deixar a la bona voluntat de la gent. S’ha de decretar que els que hagin tingut una davallada d’ingressos, demostrant-la, puguin deixar de pagar o reduir el pagament del lloguer.
Si no es pot pagar l’habitatge, com ja es va veure durant la crisi de 2008, tampoc es poden pagar subministraments.
“L’Estat ha de garantir que no hi ha talls, que tothom té garantit un sostre i les necessitats bàsiques durant la crisi del coronavirus i la crisi econòmica que romandrà per anys”
No es pot tornar a produir el que ja vam viure durant la crisi del 2008. No només la gent era desnonada i quedava endeutada de per vida sinó que, a més, patia talls de llum i aigua, perquè no podia pagar aquests subministraments bàsics. L’Estat ha de garantir que no hi ha talls, que tothom té garantit un sostre i les necessitats bàsiques durant la crisi del coronavirus i la crisi econòmica que romandrà per anys. Hi haurà molta gent que es veurà damnificada econòmicament per aquesta crisi.
Sabem el paper que va jugar el sistema bancari durant la crisi de 2008 i que es va rescatar amb diner públic. Quin paper ha de jugar ara?
Creiem que el rescat social s’ha de produir en forma de suspensió de pagaments i amb rendes garantides. La inversió dels bancs centrals ha d’anar directament a la butxaca dels autònoms, de les famílies i les petites empreses, i no als bancs com es va fer aleshores. En la crisi anterior es va donar una enorme liquiditat a cost zero als bancs per rescatar el sistema financer i no va arribar a les famílies. Això ja ho estan dient inclús alguns analistes que estan ben lluny de ser considerats antisistema. La gent no pot pagar el cost d’aquesta crisi.
En el terreny immediat, també demaneu intervenir la sanitat privada. Pedro Sánchez ja va anunciar que quedava a disposició, però sense concretar com. Com?
No pot ser que la sanitat, ja no privada, sinó sanitat privatitzada, que de forma estructural estem subsidiant amb diners públics, ara que es posa a disposició del sistema universal suposi costos i pèrdues per a l’erari públic de nou. En aquest sentit, és un element clau, però no serà fàcil. S’ha parlat d’intervenir la sanitat privada, ara cal concretar quins són els acords econòmics al respecte.
Al marge de les mesures que aprovi o no el Govern espanyol, vosaltres, què heu previst?
Seguirem treballant per la suspensió de lloguers i ja estem treballant per facilitar un correu a les famílies, autònoms i petites empreses per canalitzar i vehicular els impagaments, que seran inevitables. Si no ho fa el Govern, des de la ciutadania organitzada ordenarem aquests impagaments. Treballem perquè les persones afectades puguin enviar un burofax per argumentar l’impagament i obrirem una pàgina web. Estem treballant amb un gabinet de crisi
