El 18 de setembre de 2017, en el marc d’una investigació per la desaparició de Santiago Maldonado, la Gendarmeria i membres de les Forces Armades Argentines van desplegar una macrooperació repressiva contra la comunitat maputxe Vuelta del Rio, propera a la localitat d’Esquel (província del Chubut). La comunitat va denunciar l’extrema violència amb què van actuar les forces repressives, cometent tota mena d’abusos, vexacions i tortures contra les seves integrants.
L’endemà, la Weychafe Moira Millán va arribar a Vuelta del Rio per conèixer de primera mà els fets ocorreguts durant la intervenció dels funcionaris de l’Estat. Com a resposta als fets que denunciaven, on s’incloïen situacions d’humiliació sexual comeses per la Gendarmeria, es va organitzar un trawun (assemblea) on es va decidir arribar fins a la ciutat d’Esquel per realitzar una ocupació pacifica del jutjat federal.
La comunicat maputxes van exigir al jutge la investigació dels fets, la fi de les pràctiques irregulars i també la seva renuncia, única forma de reparar els abusos comesos contra la comunitat d’acord amb la cosmovisió maputxe i la seva concepció de la justícia
L’acció va durar al voltant de nou hores, temps en el que diferents membres de la comunitat van narrar davant del jutge Guido Otranto –qui havia ordenat l’operació a Vuelta del Rio– les tortures i vexacions a les quals havien estat sotmeses. Així doncs, van exigir-li la investigació dels fets, la fi de les pràctiques irregulars i també la seva renuncia, única forma de reparar els abusos comesos contra la comunitat d’acord amb la cosmovisió maputxe i la seva concepció de la justícia.
Un any més tard, el jutge Guido va decidir processar Moira Millán per coacció agreujada, delicte que podria implicar una condemna d’entre dos i quatre anys de presó. Tot i que l’ocupació va ser realitzada per una vintena de persones, l’acusació només es va efectuar contra ella. El judici es va dur a terme el passat més de setembre i la Weychafe va resultar absolta dels càrrecs pels quals l’acusaven, però posteriorment el fiscal va recórrer la decisió i el 21 de febrer se celebrarà la nova vista als jutjats de Comodoro Rivadavia.
La Weychafe Moira Millán és membre del Lof Pillañ Mahuiza i des dels 21 anys recorre l’Argentina solidaritzant-se amb les comunitats de les 36 nacions originàries del país, que s’enfronten a la pobresa, la repressió, la persecució dels seus líders, l’expulsió del territori, l’extractivisme o la manca de protecció de la seva infància. El seu compromís l’ha portat a patir persecució judicial, rebre nombroses amenaces de mort i, fins i tot, ser públicament assenyalada per Patricia Bullrich, actual Ministra de Seguretat del govern de Mauricio Macri.
La desaparició i mort de Santiago Maldonado a la província de Chubut, quan es trobava donant suport a les comunitats maputxes en resistència, va posar el punt de mira mediàtic sobre un conflicte silenciat durant molts anys. A Chubut es troben un terç de les més de 900.000 hectàrees que són propietat del Grup Benetton a tot el país, gran part de les quals conformen el territori ancestral de la nació Maputxe.
Només dos mesos després que aparegués el cos sense vida de Santiago Maldonado, un jove maputxe de vint-i-dos anys, Rafael Nahuel, era assassinat d’un tret per l’esquena durant una operació de la Prefectura Naval Argentina
El fet que la repressió colpeges de forma tan cruenta a un jove blanc i de ciutat va comportar la visibilització d’una situació que gran part de la societat argentina ignorava, però això no es va traduir en una reducció de la violència sobre les comunitats en resistència. Només dos mesos després que aparegués el cos sense vida de Santiago Maldonado, un jove maputxe de vint-i-dos anys, Rafael Nahuel, era assassinat d’un tret per l’esquena durant una operació de la Prefectura Naval Argentina.
El Movimiento de Mujeres Indígenas por el buen vivir, del que Moira és ideòloga i fundadora, ha convocat diferents actes de solidaritat previs al judici per exigir la fi de la persecució i judicialització del poble Maputxe. Aquestes inclouen unes jornades sobre la cosmovisió i administració de justícia dels pobles originaris, actes de suport als presos i una caravana per acompanyar la Weychafe fins al jutjat federal de Comodoro Rivadavia.
