El veïnat de Vall d’Alba, a la Plana Alta, organitzat en la Plataforma Stop Macroplanta Vall d’Alba Cabanes, ha aconseguit aturar in extremis la instal·lació de dues macroplantes de biogàs en el seu terme municipal, una a tocar de l’altra, que podrien haver arribat a tractar més de 200.000 tones anuals de residus ramaders, principalment purins. El dimarts, 20 d’octubre, l’Ajuntament de la localitat, de la mà de l’alcaldessa Marta Barrachina del PP, que és també presidenta de la Diputació de Castelló, confirmava a la població que les dues empreses promotores, Valorizadora Agropecuaria de Vall d’Alba i Dafo Ecoenergías, han desistit dels expedients de Declaració d’Interés Comunitari (DIC) i, per tant, s’arxiven tots els procediments vinculats al projecte, com també ha confirmat a la Directa al Servei Territorial d’Urbanisme de Castelló.
L’Ajuntament celebrava així, en un comunicat, que “d’aquesta manera, es posa fi a un procés en què este Ajuntament i els veïns i veïnes han mantingut, des del primer moment, una posició ferma i coherent”. “La unitat ha sigut fonamental”, s’hi llig també, i la nota conclou que “continuarem vetllant pels interessos generals del municipi i protegint el territori”. Des de la plataforma opositora a les instal·lacions, però, dubten que la corporació municipal sempre haja estat en contra de les plantes i que no s’haja sumat al moviment veïnal només després que aquest reunís a bona part del poble en una primera assemblea informativa. Tècnics municipals consultats per la Directa confirmen que les empreses promotores necessitaven un informe previ favorable de l’Ajuntament. I Dafo Ecoenergías ha assegurat a aquest mitjà, que tenen dos informes positius de l’Ajuntament encara que prefereixen no fer-los públics, un de 2024 i un de 2025, i que, en cas contrari, no haguessen comprat els terrenys. A més, segons els responsables d’aquesta empresa, s’han reunit amb l’alcaldessa en diverses ocasions, i ja tenien contractes amb “tots els ramaders de la zona” i amb una associació local que té granges de pollastres per tal de gestionar el tractament dels residus dels animals.
La plataforma veïnal ha denunciat sempre que les instal·lacions haguessen comportat seriosos problemes de males olors, augment del trànsit de camions, ús de recursos hídrics i contaminació dels aqüífers
Segons membres de la plataforma, el veïnat es va assabentar del projecte de les plantes en setembre, quan les sol·licituds de la DIC es van publicar al Diari Oficial de la Generalitat valenciana, es va obrir un període públic d’al·legacions i diversos mitjans se’n van fer ressò, tot destacant la inversió milionària i la creació de llocs de feina a la zona. Immediatament, ja sota el nom de Plataforma Stop Macroplanta de Vall d’Alba Cabanes, un grup de veïnes es va informar i assessorar sobre els plans de les empreses promotores i van començar a mobilitzar el poble. Segons la plataforma, només aleshores l’Ajuntament va començar a mostrar interés i va posicionar-se en contra de les plantes. D’altra banda, la plataforma ha denunciat des del primer moment que les instal·lacions haguessen comportat seriosos problemes de males olors, augment del trànsit de camions, ús de recursos hídrics i contaminació dels aqüífers i de l’entorn natural.
Dafo Ecoenergías ha argumentat a la Directa que “els veïns haurien d’informar-se més, perquè aquestes activitats s’estan portant a terme per tot Europa, sobretot a Alemanya, França i Dinamarca, i no hi ha problemes de males olors, ni d’explosions”. Segons l’empresa, el trànsit que haguera generat el projecte “només era de quatre camions per hora”. Conclouen que el “no” veïnal “es tracta d’una por infundada a alguna cosa nova”. Però Máximo Florín Bertrán, professor titular de Tecnologies del medi ambient a la Universitat de Castella-La Mancha, divulgador conegut dels pros i contres del biogàs i assessor de l’Ajuntament de Casinos, al Camp de Túria, que actualment està denunciant una macroplanta construïda al terme municipal veí de Llíria, dona la raó al veïnat.
El conflicte amb el biogàs
Segons Florín Bertrán, el problema principal és que, veient el volum de les tones, “segur que haguessen usat residus que no es produeixen a la zona, i tampoc usarien tots els residus locals. O sigui, la majoria de plantes espanyoles, usen residus que porten de fora i no els de la zona” perquè busquen el residu ramader que els va més bé per fer el seu procés. Per tant, segueix, “enlloc de resoldre un problema, el causen”. El problema, diu l’especialista, “és el model a gran escala que s’està implantant per tot l’Estat, i està entrant com un tsunami”. L’error comença, segons el professor, perquè “es demanen estudis d’avaluació ambiental, i no estudis d’avaluació estratègica ambiental que estan totalment estipulats” i que, a parer seu, implicarien “posar la població al centre, i no el projecte”, com passa amb els estudis d’impacte. La metodologia seria “preguntar-nos quins problemes té un municipi, on volen anar, i donar un paper molt important a la població”, explica Florín Bertrán. Després “es faria com un càsting d’agents i projectes i la població decidiria quins volen”, diu. Amb els estudis d’impacte ambiental el que es fa és “veure quines mesures s’han de prendre perquè la planta es puga fer”, aclareix l’acadèmic.
Florín Bertrán, professor titular de Tecnologies del medi ambient a la UCLM: les macroplantes “enlloc de resoldre un problema, el causen”
“El que s’està fent a l’Estat espanyol, en l’àmbit local, municipal, autonòmic i estatal és una presa de pèl”, emfatitza. “A França, per exemple”, segueix Florín Bertrán, “estan construint plantes molt xicotetes, que la majoria de vegades són cooperatives i, per tant, gasten els purins dels ramaders locals, que en són propietaris, i després el residu -que s’anomena digestat- l’utilitzen de fertilitzant en els seus mateixos camps o els de la zona”. El professor universitari afegeix que “cal destacar, a més, que a França s’està deixant treballar als bacteris durant 90 dies, per assegurar que el gas resultant és de bona qualitat i que el residu, el digestat, es pot utilitzar com a fertilitzant”. A l’Estat espanyol, “segons fonts oficials –explica l’expert– només es deixa entre 20 i 60 dies”. A més, “el digestat mai és un fertilitzant, sempre s’ha de barrejar amb altres fertilitzants, però si no està prou temps a la cambra fosca encara menys!”, remarca Florín Bertán. Si el gas resultant no és de bona qualitat, al consumir-lo, o siga, al cremar-lo, pot emetre més CO2 que si cremem gas natural o petroli, denuncia, i el residu, el digestat, si no és de bona qualitat també pot portar problemes d’emissions de CO2 i de contaminació de l’aigua segons on s’aboque. Per tant, “el que s’està fent a tot l’Estat és un despropòsit”, sentencia.
Finalment, Bertán confirma les sospites del veïnat de Vall d’Alba: les plantes de biogas fan pudor i, en alguns casos, com el que està estudiant a la població de Casinos, aquesta supera els límits legals establerts, però les empreses fan trampes a l’hora de mesurar-ho. Respecte el transport, afirma que també fan trampes, perquè no podem mesurar els camions per hora, sinó l’increment de la “intensitat mitjana horària de vehicles pesants”, aclareix, “que també és un càlcul que està estipulat i que en el cas de les plantes de biogàs se situa entre el 10% i el 17%. No és important quants camions circularan sinó l’increment segons en quines carreteres. Camions passant per camins o carreteres on només passaven quatre bicicletes pot acabar amb la manera de viure de la gent, i tampoc es parla de qui pagarà el manteniment d’aquestes carreteres, que en poblacions xicotetes és un gran problema”, conclou Máximo Florín Bertrán.
