La globalització ha afavorit la deslocalització de serveis i la producció; el sector editorial no n’és una excepció. Una part important dels llibres editats als Països Catalans i a l’Estat espanyol han estat impresos a milers de quilòmetres de distància, sobretot a l’est d’Europa o a l’Àsia, un fet que llasta la petjada ecològica del llibre, a causa de l’impacte ambiental del seu transport, i contribueix a fomentar un model de condicions laborals i salarials no sempre dignes. Quan la impremta cooperativa El Tinter, en col·laboració amb el Centre Tecnològic Leitat, va participar en el projecte Greening Books per a l’Anàlisi del Cicle de Vida d’un llibre imprès “vam detectar que el 16,4 % de l’impacte ambiental en la producció es produeix en el transport”, explica Jordi Panyella, que, juntament amb Aida Iglesias de Prada i Mar Carrera, van crear Pol·len Edicions com a segell editorial d’El Tinter i “laboratori de coedició”. Quan parlem de transport ens referim als trajectes de “les matèries primeres a les impremtes, el dels llibres, el trajecte entre impremta i editorial” i la posterior “distribució als punts de venda o de lectura”, apunta Panyella, de manera que “reduir aquests impactes, vol dir apostar per la producció local”, conclou.
Tot i l’avantatge econòmic que poden obtenir algunes editorials si imprimeixen a Polònia o a la Xina, apostar per la producció local és viable. L’important parc industrial gràfic local, la reducció del temps d’entrega de les impremtes i la facilitat més gran per controlar totes les etapes del procés, entre altres factors, permeten fer sostenible econòmicament una editorial que decideix imprimir a escala local. El 2013, per a visibilitzar que moltes editorials imprimeixen a Catalunya, Comanegra va crear el segell Llibre Local “per a comunicar-ho i donar-li valor”, explica Alba Cayón, directora executiva d’aquesta editorial de Barcelona.
La petjada ecològica
El factor econòmic que més determina que una editorial decideixi imprimir a l’estranger és el preu per exemplar. “Si la tirada és alta, el preu disminueix”, explica Bernat Ruiz, editor d’Apostroph, segell ubicat a Muntanyola (Osona), tot i que aquest preu també “baixa amb l’augment de la tirada” en el cas de l’impressor local. Altres factors que també són determinants en el preu són “els colors, el format, els acabats i els tractaments especials”. El resultat és, segons Bernat Ruiz, que “el llibre il·lustrat i de color de gran tirada surt econòmicament rendible imprimir-lo a la Xina o a Polònia”. Però, per altra banda, “per a les petites editorials, amb unes tirades de 500 a 1.000 exemplars no surt a compte”, afegeix.
El temps d’entrega és un altre condicionant que pot carregar els comptes de les editorials més petites, donat que “el pagament s’efectua en fer l’encàrrec i és un cost que s’ha de diferir”, detalla el responsable d’Apostroph. I quan s’imprimeix fora de la Unió Europea, el temps de trajecte s’incrementa molt “sobretot, pel que es triga a omplir el contenidor i pel viatge en vaixell”. Les editorials grans poden “omplir contenidors per si soles i retallar temps de trajecte pagant costos més elevats” i la resta de segells es veuen abocades a fer el que s’anomena “grupatge”, que consisteix en el fet que “l’empresa transportista contractada per l’editorial agrupa clients de la mateixa tipologia en el mateix contenidor, el qual no salparà fins que estigui ple”.
En altres ocasions, “hi ha agències que disposen d’un catàleg de títols” que “comercialitzen a diferents editorials, per països i domini lingüístic i es fa un tiratge conjunt”, descriu Alba Cayón. En aquests casos, l’agència fa d’intermediària, gestiona la producció, tria el país on s’imprimiran tots els exemplars i els distribueix a les editorials d’arreu del món amb les quals ha signat un contracte. En aquest model “l’editorial que compra els drets i després comercialitza els llibres al seu país no té cap control sobre el procés de producció”, postil·la Alba Cayón.
Les editorials grans poden “omplir contenidors per si soles i retallar temps de trajecte pagant més”, la resta es veuen abocades a fer el que s’anomena “grupatge”
Bernat Ruiz quantifica que són “aproximadament, el 5 % dels llibres” els que es comercialitzen amb aquest model, i indica que “són llibres que compten amb calendaris de sortida comuns a on, fins i tot, es limita modificar la coberta”. L’editor d’Apostroph descarta imprimir a l’estranger, ja que “ser petit dona flexibilitat i imprimir a l’estranger fa perdre aquest avantatge”. Li suposaria “lligar-se a un calendari sobre el qual no tindré control i no tinc el múscul financer per a diferir els costos”.
A l’hora de citar altres factors rellevants que han afavorit la deslocalització de la impressió, Jordi Panyella cita els “mites i proclames neoliberals que apareixen de tant en tant”, com quan el govern català “es va sumar a la proclama” segons la qual “calia internacionalitzar” i “integrar-se en un mercat global”. El resultat va ser que “moltes empreses ho van dur a la pràctica i van buscar proveïdors estrangers més barats”, fet que per ell “és un disbarat absolutament absurd”.
Tanmateix, no només editorials dels Països Catalans i de l’Estat espanyol han imprès a altres països llibres que després es comercialitzaran al nostre mercat. També es dona el fenomen a la inversa. L’important parc gràfic existent “sempre ha estat proveïdor de països europeus, com l’Estat francès, gràcies als seus costos més baixos”, un fet que “s’ha accentuat amb la crisi del 2008”, ja que tenen “capacitat gràfica disponible i els preus s’han estancat o baixat”, comenta Ruiz. Sobre el cas concret de les “impremtes catalanes que imprimeixen per a l’Estat francès”, Jordi Panyella puntualitza que, “la idea de producció local és una idea de distància, no de fronteres” i, en aquest cas, “està més a prop que Galícia”. Segons dades de les editorials adherides al segell Llibre Local, “el 27 % de l’ocupació laboral de la indústria gràfica de l’Estat espanyol és a Catalunya, i per a Catalunya, la indústria gràfica suposa un 4 % de la indústria” en el seu conjunt.
Impressió de quilòmetre zero
Davant de la disjuntiva entre un major marge econòmic i contribuir a disparar la petjada ecològica, Mosaics Llibres, editorial de llibres infantils i juvenils amb seu a Lleida, té clar que la seva aposta és per la qualitat i la impressió local. “Publiquem sis llibres cada any i són de llarg recorregut: com a mínim, dos anys des del moment que el rebem i s’acaba de vendre i es recupera la inversió”, comenta la seva editora, Mertxe París. A banda dels aspectes mediambientals, l’editora lleidatana valora la impressió local perquè li permet “seguir tot el procés” i “conèixer les condicions laborals” de les treballadores que hi participen.
L’editorial és propietària de la Llibreria Genet Blau, també a Lleida, a on “fem molta pedagogia” de la impressió local “perquè és un tema força desconegut”, comenta París. En vendre volums destinats al públic més jove de diverses editorials, li sobta que “hi ha llibres” que parlen de “com salvar el medi ambient” i que s’imprimeixen a l’estranger, o que algunes d’aquestes editorials “fan campanyes de plantar arbres i fan servir paper ecològic”.
“Sempre és millor tenir una política de compensació que no tenir-la”, opina Jordi Panyella, però “el que és cabdal ara és la reducció” i remarca que és innecessari “anar a imprimir tan lluny”. I, en la mateixa línia que Mertxe París, adverteix del risc que es facin “accions de greenwashing (rentat d’imatge verd), en el pitjor dels casos o, simplement, nyaps no malintencionats, en altres”. I, en aquest sentit, comenta que “hem pogut veure llibres en català impresos a més de 8.000 quilòmetres d’aquí” i “que es presenten com a llibre de zero emissions perquè l’editorial ha plantat arbres a Alemanya”.
Com a acció que combina internacionalització i impressió local i minimitza la petjada ecològica, Pol·len Edicions “forma part de l’agrupació Cardumen, amb editorials d’Argentina, Xile i Colòmbia” amb les quals, “a part de la relació professional, hi ha una vinculació d’afinitat”, destaca Panyella. Funciona com una “bossa d’intercanvi” i posa “els nostres títols a una espècie de catàleg virtual”, d’on una altra editorial de l’agrupació “agafa el títol que vol, l’imprimeix amb el seu disseny posant que forma part d’una col·laboració, el distribueix al seu país i liquida els drets d’autoria amb les autores”, descriu. Afegeix que “a nosaltres, simplement hauria d’oferir-nos un títol seu”, un bescanvi que “no cal que sigui exacte i permanent” perquè “si una editorial vol un títol nostre, no cal que nosaltres hàgim dit que sí a un altre títol seu perquè ho pugui tirar endavant”.
“Hem pogut veure llibres en català impresos a més de 8.000 quilòmetres d’aquí, que es presenten com a llibre de zero emissions”, diu Jordi Panyella, de Pol·len Edicions
Respecte al paper de l’administració, Mertxe París lamenta que “les subvencions a la producció editorial en català no tenen en compte la qualitat ni donen punts pel fet d’imprimir a Catalunya”. A part, detalla, que per poder acollir-se als ajuts, “has d’haver publicat un mínim de sis llibres l’any anterior”
i “cal imprimir un mínim de 500 exemplars, fins i tot en aquest any de pandèmia”.
Rellançar el llibre de proximitat
“Durant els últims tres anys han crescut les adhesions i hem pensat que era el moment de rellançar-lo”, apunta Alba Cayón. Aquest és “un segell autodeclaratiu amb el qual les editorials es comprometen a no deslocalitzar a altres països cap dels processos que comporten l’edició d’un llibre”, expliquen en una nota de premsa. El seu objectiu és conscienciar sobre l’impacte “d’aquesta deslocalització que no para de créixer” i “sobre la importància de la producció local per raons mediambientals, professionals i econòmiques”.
Avui dia, les editorials adherides al segell Llibre Local són vuit: Comanegra, La Topera, Pol·len Edicions, Nanit Editorial, Mosaics Llibres, Yekibud, Llibres Parcir i Piscina, un petit oceà. Però del rellançament de la iniciativa el passat mes de març “hi ha hagut interès de moltes, i serem més, segur”, explica Cayón, que afegeix que “ara estem treballant per fer més passos cap a la millora en la certificació ambiental dels llibres”.
