Una cinquantena de persones van participar en una marxa per reclamar el tancament els Centres de Retenció Administrativa (CRA) de Perpinyà aquest dissabte 14 de juliol commemorant la presa de la Bastilla. Ho van fer en el marc de la mobilització estatal Eux et elles c’est nous! (Ells i elles som nosaltres) contra els CRA, l’equivalent als CIEs a l’Estat espanyol, impulsada pel col·lectiu d’Iparralde Bizi Mugimendua.
A banda de la marxa basca, que va unir Baiona i Hendaia a peu durant un parell de dies amb la participació de vora 200 persones, altres marxes van tenir lloc a Vincennes (a la perifèria de París) i Seta (al Llenguadoc occità). A Perpinyà, el Col·lectiu de Suport als Sense Papers i el col·lectiu Bienvenue aux Migrants del Conflent es van concentrar a la plaça Catalunya, on van denunciar l’atac als drets fonamentals que suposa l’empresonament de migrants als centres de retenció. També el desallotjament durant la darrera setmana de dos edificis ocupats per allotjar migrants. Les activistes critiquen que la intervenció policial és il·legal, ja que en ambdós casos s’havien certificat les 48 hores necessàries per a que calgui engegar un procediment judicial
Josie Boucher, una de les promotores de la marxa, denuncia la continuïtat històrica que hi ha entre els camps de refugiats de 1939 i els centres de retenció actuals. “Fidel a una vella tradició d’empresonament dels considerats ‘indesitjables’ (republicans, jueus, roms, algerians…i avui les sense papers), l’Estat francès va tancar l’any passat 46.800 persones, entre les quals 304 infants malgrat les nombroses condemnes del Tribunal Europeu dels Drets Humans”. Aquestes xifres converteixen l’Estat francès en el país que tanca més migrants a Europa, segons els col·lectius convocants. Quatre cops més que Alemanya i tres cops més que l’Estat espanyol.
La mobilització també ha volgut denunciar el context d’enduriment de la legislació referent a la qüestió migratòria amb la llei “Asile et Immigration“, impulsada pel ministre de l’Interior Gérard Collomb, que preveu doblar la durada màxima de retenció a un CRA passant dels 45 dies actuals a 90, entre altres mesures que pretenen accelerar els terminis de gestió de les demandes d’asil. Aquestes, han estat a bastament criticades tant pels treballadors de l’OFPRA (Office français de protection des réfugiés et apatrides) com de la CNDA (Cour nationale du droit d’asile) que han arribat a fer vaga durant 18 i 28 dies respectivament.
El passat dissabte, les manifestants van realitzar una marxa lenta de cotxes per travessar la ciutat i arribar al CRA, situat a 200 metres de l’Aeroport de Perpinyà – La Llavanera
A Perpinyà, el passat dissabte, les manifestants van realitzar una marxa lenta de cotxes per travessar la ciutat i arribar al CRA, situat a 200 metres de l’Aeroport de Perpinyà – La Llavanera, a la zona industrial Torremilà. La intenció era, simbòlicament, oferir-se per entrar al CRA i ocupar el lloc dels migrants interns. Un cop a les portes, les manifestants van desplegar diverses pancartes, van cridar consignes reclamant el dret a la lliure circulació i van fer alguns parlaments. La presència de manifestants no va passar desapercebuda pels interns, que van respondre des de l’interior als crits de solidaritat i van explicar que se’ls estava denegant el dinar a causa de la presència de la mobilització, motiu pel qual es va desconvocar la concentració.
Els col·lectius convocants van denunciar que “sense dependre de l’administració penitenciària, són veritables presons amb policies pertot arreu, cèl·lules d’aïllament, filferro de pues, miradors, torres de control panoràmiques, construcció panòptica dels edificis… El sentiment de ser tractats com a criminals envaeix la majoria de les persones internes”. I van insistir amb el fet que “la durada màxima de 45 dies en aquestes condicions provoca situacions de vulnerabilitat (automutilacions, temptatives de suïcidi…), unes condicions que empitjoraran amb la nova llei que preveu 90 dies de durada màxima de la retenció”.
El CRA de Perpinyà, inaugurat el desembre de 2007, va substituir el que se situava al camp de Ribesaltes, al mateix terreny que ha acollit des de 1939 refugiades republicanes de la Retirada, jueus i població rom de la Segona Guerra Mundial i harkis -els algerians partidaris del manteniment de la colònia- fugint de la Guerra d’Algèria.
Amb una capacitat per a 48 interns (només acull homes, les dones i la mainada són internats al CRA de Tolosa de Llenguadoc) en un terreny de 13.000 metres quadrats, el centre va arribar l’octubre de 2017 al 100% d’ocupació. Al llarg de l’any 2017 més de 800 persones hi van ser internades, i d’aquestes un 68% van ser expulsades, una de les taxes més elevades de tot l’Estat francès.
