El context generat per la covid-19 ha demostrat la incapacitat del sistema capitalista per sostenir la vida en moments d’emergència social. Aquest sistema es reprodueix a força d’empitjorar les condicions de vida de les classes populars del Nord global per engruixir els comptes de resultats de les classes dominants, de sotmetre a la fam i la misèria la gran majoria del Sud global, i de destruir els ecosistemes. Si això ja era evident amb anterioritat, la situació extrema en què vivim l’ha deixat encara més al descobert: és un sistema fallit.
És per això que, des de l’economia social i solidària (ESS), creiem que és important passar a l’ofensiva i situar-nos com a peça clau per a la construcció d’un nou model econòmic que posi la vida al centre. Entre totes les reaccions i ensenyances sorgides, per ara, d’aquesta crisi, n’hi ha cinc que són especialment rellevants des d’una perspectiva d’ESS, ja que ens connecten directament amb les nostres pràctiques i valors, i justifiquen la necessitat de defensar i reforçar aquestes iniciatives arreu:
1. La importància d’allò públic i comú com a garant real de les condicions de vida de les persones quan el mercat falla.
2. La interdependència de les persones: cuidar-nos totes i entre totes ha d’estar al centre de l’activitat humana.
3. La multitud d’iniciatives de solidaritat que estan minimitzant els impactes negatius sobre les persones més vulnerables.
4. L’impuls d’iniciatives per part de persones migrades, un dels col·lectius més vulnerabilitzats i de qui més podem aprendre pràctiques de suport mutu.
5. La resiliència de l’ESS gràcies a la solidaritat interna i la consciència ecològica que integrem a les nostres pràctiques.
Analitzant aquesta realitat, com a Xarxa d’Economia Solidària (XES), ens hem vist empeses a replantejar el nostre enfocament estratègic de cara al futur. Ja fa uns mesos vam fer públiques les dues primeres branques del Pla d’acció de l’economia social i solidària davant la crisi. La primera agrupa mesures que creiem que ha d’impulsar l’administració pública; la segona és un conjunt de propostes adreçades a entitats, col·lectius i persones que formen part del moviment de l’ESS.
Amb totes aquestes propostes, es fa una crida a l’acció a tots els àmbits propers a l’economia social i solidària per tal de situar-la com a peça clau per a la construcció d’un nou model econòmic
A la primera branca, la de l’administració, tant es proposen mesures per al curt termini –tenint en compte la crisi de la covid-19– com a mitjà termini, per tal de blindar la política pública de suport a l’ESS i crear mecanismes de transformació de l’estructura productiva vers un model que superi les desigualtats socials i posi la vida i el desenvolupament humà al centre.
Pel que fa a la segona branca, les propostes adreçades a col·lectius i persones, defineix tres eixos de treball, elaborats després d’una diagnosi col·lectiva dins la XES: el d’incidència política, el de canvi socioeconòmic i el d’apoderament sociocomunitari. A partir d’aquí, se’n despleguen línies estratègiques i accions concretes. Es tracta de propostes molt diverses, un total de 39 accions entre les quals es poden trobar, per exemple, l’acompanyament de processos d’intercooperació i la creació de projectes conjunts des d’una òptica d’aprofitament de recursos; la facilitació de la comercialització de productes agroecològics; l’establiment de vincles amb articulacions de suport mutu per poder fer incidència política, o la difusió del Pacte per una economia per la vida, de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT), i treballar amb moviments socials per incidir sobre la necessitat d’un nou model econòmic.
Amb totes aquestes propostes, es fa una crida a l’acció a tots els àmbits propers a l’economia social i solidària per tal de situar-la com a peça clau per a la construcció d’un nou model econòmic, a partir de canvis culturals i estructures de poder, l’emancipació i l’apoderament social.
