El moviment ecologista intensifica les accions jurídiques i de desobediència contra l'ampliació del port de València. Per ara, la Comissió Ciutat-Port ha presentat tres recursos que han estat admesos pels tribunals i aquest divendres se celebrarà la segona gran manifestació, que partirà a les sis i mitja de la vesprada des de l'Albereda
La incertesa jurídica sobre la viabilitat del projecte d’ampliació del port de València no para de créixer a mesura que passen els mesos i avança la tramitació dels diferents recursos presentats davant els tribunals. Aquest mes de juny, la Comissió Ciutat-Port —que agrupa Ecologistes en Acció, Acció-Ecologista—Agró, el col·lectiu Per l’Horta, la Plataforma el Litoral per al Poble i l’Associació de Veïns i Veïnes del barri mariner de Natzaret— ha aconseguit una nova victòria judicial. La secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha admès a tràmit el recurs que va interposar contra el projecte constructiu de l’ampliació, aprovat el passat desembre pel Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de València (APV). Ara, les ecologistes tenen de termini fins al 26 de juny per a formalitzar la demanda. De manera paral·lela a les accions jurídiques, veïnat i moviment ecologista continuen exercint la desobediència civil i aquest divendres es manifestaran en el que pretén ser la segona gran mobilització contra l’ampliació.
La demanda té l’objectiu d’impugnar l’ampliació per diverses raons jurídiques i ambientals. Tal com explica a la Directa David Adrià Ibor, del grup jurídic de la Comissió, consideren que la declaració d’impacte ambiental (DIA) de l’any 2007 està “obsoleta” i “caducada”. Aquesta plantejava executar les obres en dues fases. La primera fase —la construcció dels dics exteriors— es va completar en octubre de 2012, mentre que la segona va queda aturada amb l’esclat de la crisi financera de 2008. Quinze anys després, el projecte originari encara no s’ha executat i ha sofert diverses modificacions que augmentarien l’impacte de l’ampliació. Ara consisteix en una prolongació de 505 metres del dic d’abric construït en 2012, nous molls auxiliars i una nova terminal de creuers de 100.000 metres quadrats per a la naviliera Baleària.
“El projecte no es pot modificar tan fàcilment, botant-se la legalitat i generant una inseguretat jurídica”, reflexiona David Adrià Ibor, del grup jurídic de la Comissió
“El projecte no es pot modificar tan fàcilment, botant-se la legalitat i generant una inseguretat jurídica”, reflexiona Adrià. A més a més, el context social i ambiental també ha canviat. “Estem en un moment de crisi climàtica, per tant, cal que els valors de protecció de medi ambient s’incorporen en la DIA i això no ha passat”, rebla. En aquest sentit, Pau Monasterio, doctora de la Universitat Politècnica de València especialitzada en arquitectura, patrimoni i gestió per al desenvolupament sostenible i membre d’Ecologistes en Acció, explica que el port és “una infraestructura molt dura que penetra en la mar, la qual cosa fa que les arenes que circulen de manera natural de nord a sud estiguen aturades”. “Això —afegeix— suposa que la franja de sorra que separa l’Albufera de la mar cada vegada es faça més estreta i perdem la primera línia de defensa en cas de tempestes o pujades de nivell de la mar”.
No es tracta de l’única demanda que s’ha presentat en els jutjats per exigir una nova DIA. L’exsecretari de Vicepresidència de la Generalitat Valenciana, Ivan Castañón (Compromís), com a conseller del Consell d’Administració de l’APV; va presentar en gener un recurs contenciós-administratiu en què demanava la nul·litat i suspensió cautelar del projecte constructiu. La formació també hi qüestionava la validesa de la DIA de 2007 i manifestava que s’incompleixen fins a 21 objeccions de l’informe del Ministeri de Transició Ecològica espanyol sobre l’estratègia marina i les activitats portuàries. Alhora, tant Compromís com la Comissió fan èmfasi en el fet que l’APV està avançant en la tramitació de l’ampliació, tot i la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid dictada el 9 de desembre de 2022 que paralitza cautelarment qualsevol tràmit nou.
La sentència del Tribunal de Madrid es publica després del recurs que va interposar la Comissió contra l’informe favorable a l’ampliació emès pel Ministeri de Transports espanyol en març de 2022. El Govern espanyol hi ratificava que els efectes ambientals de l’ampliació eren “pràcticament inapreciables” i hi feia constar que l’Autoritat Portuària de València era l’òrgan que podia decidir la necessitat o no d’una nova DIA. “La sentència de Madrid retorna a l’Estat la capacitat de decidir sobre la DIA i fa que l’APV deixe de ser jutge i part en el procés, la qual cosa era una contradicció perquè ella és part interessada”, matisa el David Adrià Ibor, qui es mostra satisfet amb l’evolució dels processos jurídics i expectant al resultat de les eleccions generals del 23 de juliol. “El que passa amb el port de València es decideix en un despatx a Madrid, per tant, l’entrada del PP i Vox a les institucions valencianes ens repercuteix poc”, puntualitza.
La terminal de creuers de Baleària, també en els jutjats
El passat mes de maig, Acció Ecologista-Agró també va presentar una demanda contra l’aprovació de la construcció de la nova terminal de creuers, la concessió de la qual s’ha adjudicat per un període de 35 anys —ampliable a 50— a Baleària. “Hem denunciat que en aquest cas també s’ha modificat el projecte i s’ha aprovat sense una avaluació ambiental”, exposa David Adrià Ibor. La modificació es troba en la ubicació de la infraestructura: del dic nord, més allunyat del barri de Natzaret, passa a situar-se al sud, entre el moll de Ponent i el moll Espigó Túria, en la zona ocupada per les antigues drassanes de Boluda Corporación Marítima SL —companyia de transport marítim de l’empresari navilier Vicente Boluda, qui també és membre del consell d’administració del port.
El canvi d’ubicació, segons es llegeix en la denúncia, “té un efecte significatiu advers sobre el medi ambient”. “Al sud —continua— es troba el barri de Natzaret, sotmès des de fa molt de temps a la pressió del port de València, i ara sofrirà la contaminació atmosfèrica derivada dels creuers”
El canvi d’ubicació, segons es llegeix en la denúncia, a la qual ha tingut accés la Directa, “té un efecte significatiu advers sobre el medi ambient”. “Al sud —continua— es troba el barri de Natzaret, sotmès des de fa molt de temps a la pressió del port de València, i ara sofrirà la contaminació atmosfèrica derivada de l’augment d’atracaments de grans vaixells i de la mobilitat dels turistes de creuers”. Fins i tot, la mateixa Baleària, en el document explicatiu de la seua oferta, assenyala l’existència de “dotze activitats vinculades a la terminal que generen contaminació atmosfèrica”, com el “consum de combustible de vaixells”, “l’emissió de gasos de combustió” o “el transport de mercaderies rodades”. Tanmateix, “res conté l’oferta de Baleària que mitigue els efectes adversos de la terminal sobre l’atmosfera”, conclou Acció Ecologista-Agró en la denúncia.
En aquesta operació de canvi d’ubicació de la terminal, tal com va explicar la Directa, el gran beneficiat indirecte ha sigut Vicente Boluda. A canvi de les drassanes on s’ubicarà la nova terminal, les quals Boluda no utilitzava des de 2012 i la concessió de les quals expirava en 2027, el port li ha atorgat una nova concessió de 35 anys per a ocupar uns terrenys de 4.700 metres quadrats, on construirà dues torres d’oficines de tretze pisos i una zona d’aparcament. El port va taxar aquest rescat públic en quasi quatre milions d’euros.
Julio Moltó, vicepresident de l’Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret i portaveu de la Federació Veïnal de València (FVV), recorda amb pesar “el sacrifici des de l’any 1986 de la platja de Natzaret i la posterior destrucció de la Punta per a construir la ZAL”. Des de la Federació, exigeixen la “reparació dels danys ocasionats durant tants anys a causa del port” i “la no repetició dels mateixos erros amb l’ampliació nord”. Per la seua part, Alba Mompó, de Per l’Horta, denuncia que el model de ciutat que aposta per l’ampliació “veu la vida com a mercaderia” i “arrasaria amb l’horta productiva que ens rodeja i amb el nostre model de vida basat en l’agricultura, de la qual hem après al llarg del molt de temps”.
