Leonard Peltier és considerat un dels símbols de la resistència dels pobles nadius nord-americans. Membre de l’American Indian Movement (AIM) va ser condemnat a dues cadenes perpètues l’any 1977, acusat de la mort de dos agents de l’FBI l’any 1975. Els policies van irrompre en una propietat privada per detenir un home que havia robat, suposadament, unes botes. El 2025, durant l’administració de Joe Biden, va sortir de la presó i actualment es troba en arrest domiciliari.
Qui és Leonard Peltier?
El meu nom anglès és Leonard Peltier. El meu nom familiar és Tate Wikuwa, que vol dir “el sol perseguit pel vent” o “el vent persegueix el sol”. Soc de la tribu Dakota i de la tribu Chippewa. Visc a Dakota del Nord i vaig ser pres polític durant 49 anys i dos mesos. No hi havia cap prova, però això no és nou per a nosaltres. Fa 500 anys que passa. Ara soc mig lliure. Encara estic sotmès a restriccions molt severes, però soc fora d’una cel·la i puc fer aquesta entrevista.
Tot i que aquesta entrevista es publicarà dies més tard, estem parlant el 12 d’octubre. Als Estats Units anomenem aquesta data Columbus Day o Dia dels Pobles Indígenes. A l’Estat espanyol en diuen Dia de la Hispanitat. A vegades, en diuen Dia de la Raça. Per què celebrem la colonització de l’Amèrica del Nord, el Carib i l’Amèrica del Sud?
“Colom no ens va descobrir. Feia milers d’anys que érem aquí. Teníem una societat molt avançada amb el millor sistema agrícola i la millor salut del món”
Colom no ens va descobrir. Feia milers d’anys que érem aquí. Teníem una societat molt avançada. No érem salvatges. Teníem el millor sistema agrícola i la millor salut del món. Aquí no hi havia malalties. Els maies eren capaços de practicar determinats tipus de cirurgia cerebral, per exemple. Nosaltres teníem una societat molt pacífica. És clar que hi havia conflictes, com passa amb tots els pobles del món. Però, en general, era un món força pacífic. I aleshores, el 1492, Colom va arribar i va afirmar que havia descobert Amèrica. No ens va descobrir. Ja érem aquí molt abans que ell arribés. El vam acollir, el vam rebre amb els braços oberts, perquè quan va desembarcar vam veure que alguns membres dels seus vaixells estaven malalts. Els vam donar menjar, els vam oferir refugi i els vam ajudar a recuperar-se. I, com a resposta, en agraïment per això… Hi ha proves aclaparadores que demostren que va enganyar més de 500 infants perquè pugessin als vaixells, dient-los que els duria a fer una volta, i se’ls va endur a Espanya, on els va lliurar als monarques. Aquesta va ser la manera com Colom ens va agrair l’hospitalitat. Nosaltres no celebrem Colom. Tenim el nostre propi dia: en diem Dia dels Pobles Indígenes. I celebrem la nostra història, la història veritable. Hem intentat ser un poble pacífic. Ho hem intentat de totes les maneres possibles, però hem rebut violència, assassinats, genocidi i malalties. Nosaltres no tenim cap motiu per donar suport al Dia de Colom, perquè només ha comportat terror i genocidi per al nostre poble. Durant els darrers 500 anys, i encara continua passant, hem estat amenaçats. L’actual administració continua fent-ho.
Com vius aquesta nova etapa d’ençà que ja no ets a la presó?
“Al gran jurat que van convocar, hi havia una persona que es va inventar que havia presenciat els assassinats”
Bé. Hi ha coses bones i coses dolentes. Ja no soc en una cel·la de presó de 3,5 metres quadrats, amb dues persones més. En un lloc on el menjar era fred i on només ens permetien dutxar-nos tres cops per setmana que coincidien amb el període d’esbarjo, quan potser ens deixaven sortir de la cel·la mitja hora, més o menys. Em van tractar amb força duresa, però també hi havia molt personal que em tractaven de manera bastant justa, així que no puc ser crític amb tothom. Després de tant temps, me n’he sortit i estic content de ser fora de la presó, en una casa que em va donar la gent i no pas el govern [la casa li van pagar alguns militants perquè tingués un lloc on viure quan va ser alliberat]. Mai ningú m’ha demanat perdó per allò que em van fer, i el cas és aclaparador. No vaig tenir judici just i el gran jurat que van convocar, hi havia una persona que es va inventar que havia presenciat els assassinats. Quan t’inventes coses, quan fabriques proves, això no és un judici just. Ara tot just ho estan admetent. Diuen que no soc un assassí a sang freda, sinó algú que va ajudar o va encobrir una altra persona. Però a qui vaig ajudar o encobrir? Els meus coacusats van ser declarats no culpables perquè van actuar en legítima defensa. Per ajudar algú que actuava en legítima defensa? Vaig passar cinquanta anys a la presó i encara ara en pateixo les conseqüències.
Com t’han afectat els 49 anys de presó?
Tinc diabetis. Vaig tenir un problema ocular fa quinze anys a la presó, però no me’l van tractar. En aquests últims sis mesos he perdut el 80% de la visió. Tot i això, hi ha gent treballant-hi, persones d’arreu del món que estan buscant tractaments. Hem trobat algunes opcions possibles, però tot això costa diners. A Amèrica l’assistència mèdica no és gratuïta. A banda, tinc problemes per les restriccions a què estic sotmès. Ni tan sols em deixen anar a rebre tractament mèdic. Hi ha metges que volen examinar-me els ulls i creuen que poden fer alguna cosa, però no em deixen anar-hi. També intenten impedir-me assistir a actes religiosos, i això és il·legal.
El teu cas s’ha convertit en un símbol per a moltes persones del moviment pels drets indígenes. Sents que això comporta una responsabilitat?
Sí. Finalment, hem aconseguit que alguns funcionaris, càrrecs del govern i fins i tot el president dels Estats Units demanin perdó per les atrocitats i el genocidi que van cometre contra nosaltres. Encara no per tot. No han demanat perdó per les massacres, per exemple, però sí per les escoles-internat de les quals jo soc una víctima i que va estar activa fins al 1953, quan el president Eisenhower va emetre una ordre presidencial perquè s’acabessin els maltractaments que van ser brutals. No es pot comparar amb res més que amb la tortura. Bàsicament, això és el que vam patir els infants.
Com ha estat la despossessió dels pobles nadius a l’Amèrica del Nord?
“Els Estats Units diuen que són un dels països més rics del món i, tanmateix, els pobles nadius som dels més pobres”
Ens van robar cada gram d’aquesta terra, cada polzada. Cada gram de minerals. Deien que aquest era un dels països més rics del món i, tanmateix, els pobles nadius som dels més pobres. Les proves que es van fent públiques i que continuem obtenint són aclaparadores pel que fa a com es van quedar la terra sense compensar-nos, sense complir el que deien que farien. Per algunes terres tan sols en van pagar 13 cèntims per acre [0,40 hectàrees]. No va ser una venda legal. Els pobles nadius vam intentar ser generosos amb els nouvinguts. Vam intentar donar-los la benvinguda, perquè sabem que molta gent que va fugir d’Europa fugia de l’opressió del feixisme o de règims que els maltractaven i mataven. Aquells governs europeus van matar molta gent dels seus propis pobles. Mireu com van intentar exterminar per complet els irlandesos. L’opressió contra la gent pobra era arreu del món i nosaltres ho vam entendre, ho vam sentir i ho vam comprendre, i vam intentar obrir-los els braços. Moltes d’aquelles persones eren bones, però n’hi havia algunes que estaven vinculats als monarques i als feixistes que volien dominar fins i tot la seva pròpia gent. Aquests són els nostres veritables enemics. No odiem tots els blancs.
Com veus el moviment de defensa dels pobles indígenes avui dia?
“No podem quedar-nos de braços plegats i permetre que els nostres fills i nets visquin en un estat feixista”
Ara tenim un president que diu que intentarà retirar-nos els drets reconeguts pels tractats i està retallant recursos per a l’educació. Els que de debò creiem en la democràcia i la llibertat hem d’adonar-nos que estem en perill. La dreta, els feixistes, tornen a avançar, ràpidament. Hem vist què va passar a la Primera i a la Segona Guerra Mundial. Les nostres famílies ho han presenciat. I, d’alguna manera, tornen a ser al poder i intenten dominar el món de nou. Per tant, els qui creiem en la democràcia i la llibertat per a tothom ens hem d’unir arreu del món. No podem quedar-nos de braços plegats i permetre que els nostres fills i nets visquin en un estat feixista, o en una monarquia on l’Església domina completament les nostres vides. Ens hem de tornar a aixecar perquè som un gegant adormit.
