Al cercle polar àrtic, soterrat a l’illa d’Spitsbergen de l’arxipèlag de les Svalbard, l’Estat noruec custodia un tresor. No es tracta d’una cambra repleta d’or ni cap altre metall preciós. Tampoc alberga ingents quantitats de bitllets. No són les últimes reserves petrolieres del món. Es tracta del Banc Mundial de Llavors de Svalbard, un enorme complex subterrani que protegeix al voltant d’un milió de sements de plantes de cultiu provinents de tot el món. Conegut popularment com “la cambra de la fi del món”, els més de mil metres quadrats de magatzems estan dissenyats per suportar les pitjors condicions adverses i protegir les llavors de les plantes comestibles en una suposada hecatombe global.
L’indret triat no és casual: les cambres del banc es troben, en condicions normals, entre 3 i 6 graus sota zero, tot i que les màquines del banc poden fer que les temperatures baixen fins als -18 graus centígrads a l’interior de la construcció. El conjunt de les illes està cobert pel permafrost, una capa de sol congelat permanentment. Les condicions climatològiques extremes –en hivern es poden arribar als 50 graus sota zero– van conduir a les autoritats a prohibir els soterraments de persones, ja que el fred conserva els cossos de tal manera que fins i tot virus com el de la grip sobreviuen en els cadàvers, com van corroborar investigadors l’any 1998 després d’estudiar les despulles d’uns miners morts per aquesta malaltia 80 anys enrere i que van ser soterrats a l’illa. Unes condicions climatològiques perfectes per a la preservació de les llavors.
Almenys fins al 2017. Ara fa dos anys, les autoritats noruegues comunicaven que, a conseqüència de l’escalfament global, el permafrost havia començat a fondre’s i l’aigua resultant havia inundat un dels túnels d’accés al banc de llavors. Tot i no ser un problema greu pel que fa a l’estructura, les inundacions posaven de manifest una evidència més d’una realitat asfixiant: les conseqüències del canvi climàtic ja no formen part de les prediccions dels experts sinó que són una realitat.
Un vell conegut
Tot i el moment àlgid de les protestes per l’emergència climàtica que es viu actualment, la idea que l’acció humana és la causant de canvis en el clima del planeta que poden modificar la vida tal com la coneixem no és nova entre la comunitat científica. L’any 1988, l’Organització Meteorològica Mundial i el Programa Ambiental de les Nacions Unides creava el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC) per estudiar-ne els efectes. El GIECC compta amb més de 2.000 científics provinents de 195 països i emet informes regulars d’avaluació. El punt de partida és clar: els gasos d’efecte hivernacle (GEH) generats per l’home són els responsables d’un augment de temperatura que pot provocar canvis irreversibles en el clima de la Terra. “Després de més d’un segle i mig d’industrialització, desforestació i agricultura a gran escala, la quantitat de gasos d’efecte hivernacle en l’atmosfera s’ha incrementat a nivells mai vistos en tres milions d’anys”, afirmen les Nacions Unides. Segons les seves dades, aproximadament, dues terceres parts del GEH és diòxid de carboni (CO₂) resultant de la crema de combustibles fòssils.
Més enllà de les inundacions al banc de llavors d’Spitbergen, els efectes del canvi climàtic són clars. El GIECC alerta que entre 1880 i 2017 la temperatura mitjana ha augmentat un grau i es preveu que apugi 0,2 graus per dècada. Els últims quatre anys han estat els més calorosos des que van començar els registres el 1880, segons l’Organització Meteorològica Mundial. La pujada de la temperatura genera desgel i fa que el nivell del mar hagi augmentat 19 centímetres en poc més de cent anys i es preveu que podria arribar a un ascens de 68 centímetres l’any 2100.
La pujada de la temperatura genera desgel i fa que el nivell del mar hagi augmentat 19 centímetres en poc més de cent anys i es preveu que podria arribar a un ascens de 68 centímetres l’any 2100
A l’Estat espanyol –el país europeu més vulnerable al canvi climàtic, segons l’Agència Europea de Medi Ambient– les conseqüències podrien ser catastròfiques. Des de l’organització ecologista Greenpeace alerten que “partint del canvi ja observat, els escenaris de futur indiquen que les onades de calor es repetiran cada estiu i superaran els rècords de temperatures fins ara registrades”. Els fenòmens de gota freda, com els recentment viscuts al País Valencià i Múrcia, “portaran greus pluges torrencials i inundacions en pobles i ciutats del Mediterrani”. Les sequeres augmentaran en quantitat i intensitat i, tenint en compte que set de les deu conques amb sequera crònica es troben a la península, entre el 75% i el 80% del territori de l’Estat espanyol està en risc de convertir-se en terreny cada vegada més àrid, segons les dades del Ministeri de Medi Ambient de l’any 2017.
A contracorrent, Ecologistes en Acció, ja el 2012, posava el focus en la necessitat d’un canvi de model: “la deriva del canvi climàtic i l’alta competència dels recursos, teòricament, hauria de portar als polítics a plantejar un canvi de paradigma en la societat i com es consumeixen els recursos cosa que xoca frontalment amb les lògiques del capitalisme neoliberal imperant”.
El jovent es mobilitza
La resposta ha vingut des dels sectors que més patiran els efectes de la crisi climàtica: el jovent. L’agost del 2018, Greta Thunberg, activista pel clima sueca que en aquell moment tenia 15 anys, va començar a protestar per la situació actual davant del parlament del seu país, Suècia. Thunberg va fer servir l’atenció mediàtica que va rebre per intentar arribar a més i més joves. El novembre d’aquell any, el moviment escolar pel clima, a través de la iniciativa Fridays For Future, ja s’havia estès arreu del món i el passat 15 de març es realitzava la primera vaga mundial pel clima a més de 2.000 ciutats de més de 100 països. Al maig, la convocatòria es repetia, ampliant el llistat de ciutats participants.
L’embranzida definitiva del moviment ha arribat amb la setmana d’accions pel clima, que va començar el 20 de setembre i s’estendrà fins al pròxim divendres 27, quan està convocada una nova jornada de vaga
Però l’embranzida definitiva del moviment ha arribat amb la setmana d’accions pel clima, que va començar el 20 de setembre i s’estendrà fins al pròxim divendres 27, quan està convocada una nova jornada de vaga. El passat 20 de setembre milers de persones es van manifestar arreu del món, però a l’Estat espanyol el dia fort de mobilitzacions serà el pròxim divendres. De moment, més de 300 organitzacions s’han adherit al manifest publicat fa uns mesos per Joventut pel Clima, 2020 Rebel·lió pel Clima, Aliança pel Clima i Emergència Climàtica Ja.
Falta de compromís polític
La tria de la data per la setmana de mobilitzacions no és casual. Aquest dilluns 23 de setembre se celebra a la seu de les Nacions Unides de Nova York la Cimera d’Acció Climàtica, a la qual el secretari general de l’organització, Antonio Guterres, ha convidat a participar tots els líders del món. A més, els sol·licita que “arribin a Nova York amb plans concrets i realistes per millorar les seves contribucions determinades a escala nacional per al 2020, d’acord amb la reducció de les emissions de GEH a un 45% en els pròxims deu anys i les zero emissions netes per 2050”. Els líders mundials havien de presentar els seus plans l’any 2020, però la publicació d’un informe extraordinari del GIECC on s’alertava de la necessitat de prendre mesures urgents ha fet que la cimera tingui lloc aquest 2019. La cimera d’avui comptarà amb grans absències, com són les del president dels Estats Units, Donald Trump, el president brasiler, Jair Bolsonaro i el d’Austràlia, Scott Morrison.
La tria de la data per la setmana de mobilitzacions no és casual. Aquest dilluns 23 de setembre se celebra a la seu de les Nacions Unides de Nova York la Cimera d’Acció Climàtica
La cimera haurà de fer seguiment dels pactes signats l’any 2015 en la 21a Conferència del Clima, en el que es va conèixer com a Acords de París, signats per 175 països. No va ser el primer acord internacional que incloïa qüestions en matèria de reducció d’emissions. L’any 1997 es va signar el Protocol de Kyoto, la primera fase del qual va finalitzar l’any 2013 i que s’ha mostrat més que insuficient, com ho exemplifica la dada de la Societat Meteorològica Americana: el 2017 el planeta ve registrant una xifra rècord d’emissions de GEH. El fet que països que són grans emissors, com el Canadà o els Estats Units no se sumessin al protocol sinó que incrementessin les seves emissions podrien ser una de les causes del fracàs.
“La reducció d’emissions dels països ha de multiplicar-se per tres per frenar l’escalfament global en dos graus i per cinc per arribar a l’objectiu d’un i mig”, afirmava l’Agència de Medi Ambient de l’ONU. La de la cimera d’aquest 23 de setembre serà una nova oportunitat perquè els líders polítics prenguin mesures dràstiques. Perquè si no ho fan, podríem necessitar el contingut del Banc Mundial de Llavors de Svalbard abans del que imaginàvem.
