Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El fenomen de la gentrificació i els pisos turístics il·legals es contagia a l'Hospitalet de Llobregat

La presència pròxima de les instal·lacions del FC Barcelona i la millora de la connexió amb l'aeroport del Prat i el centre de Barcelona gràcies a l'obertura de línia 9 del metro han fet que els efectes de la turitificació s'extenguin a la segona ciutat de Catalunya en nombre d'habitants. Més de la meitat dels habitatges d'ús turístic són il·legals o no tenen cap mena de llicència, tot i que la podrien demanar després de la modificació per part de la Generalitat de Catalunya del Pla General Metropolità de l’Hospitalet de Llobregat

Turistes carregant maletes pels carrers del barri de la Torrassa / Victor Serri

“El Camp Nou Home ofereix allotjaments al costat de l’estadi del Camp Nou […] L’estació de metro de Collblanc i la línia L9 es troben a 8 minuts a peu. La plaça d’Europa és a 1 km del Camp Nou Home i el centre comercial Gran Via 2, a 1,5 km. El Palau Sant Jordi es troba a 2 km. L’aeroport de Barcelona-El Prat és a 9 km”. “El Casa Barceló Camp Nou Barcelona està situat a l’Hospitalet de Llobregat, a 3,5 km de la plaça Europa […]. El centre comercial Gran Via 2 és a 4 km…”. Si cerques allotjaments a prop del Camp Nou a Internet, aquests són dels primers que pots trobar. Tots dos es troben al barri de la Torrassa, al districte II de l’Hospitalet de Llobregat. De fet, en una àrea de dimensions relativament reduïdes es concentren un total de 226 habitatges d’ús turístic (HUT) registrats legalment, gairebé el 50% de l’oferta reconeguda oficialment per les administracions que hi ha a la segona ciutat més poblada de Catalunya.

La bona ubicació del barri, amb parades de metro de la línia 9 –que comunica els visitants amb l’aeroport i el centre de Barcelona via línia 5, que en poc més d’un quart d’hora els deixa davant d’algunes atraccions turístiques emblemàtiques, com la Sagrada Família o la Pedrera, afegit a l’innegable atractiu de la proximitat de l’estadi del Futbol Club Barcelona, on hi ha el museu amb més visites de Catalunya, han fet que els darrers anys hagi crescut de manera exponencial l’oferta d’allotjaments turístics al conjunt del municipi, que en realitat supera amb escreix les 483 referències reconegudes per les xifres oficials: segons AirDnA, empresa especialitzada en estudis del mercat immobiliari, al conjunt de l’Hospitalet hi ha actualment un total de 981 anuncis d’habitatges per als turistes, la major part publicitats per la plataforma Airbnb.

És a dir, que més de la meitat dels anomenats HUT són il·legals o no tenen cap mena de llicència, tot i que la podrien demanar després de la modificació per part de la Generalitat de Catalunya del Pla General Metropolità de l’Hospitalet de Llobregat, el març de 2019, que permet la concessió de noves llicències en edificis on no hi hagi prèviament habitatges d’ús residencial. Malgrat això, la mesura no té caràcter retroactiu, fet que significa que els apartaments turístics en comunitats de veïnes que van obtenir abans el permís ja no poden perdre la seva llicència.

La meitat d’habitatges d’ús turístic de l’Hospitalet no tenen cap mena de llicència, tot i que la podrien demanar després de la recent modificació per part de la Generalitat de Catalunya del Pla General Metropolità que permet la concessió de noves llicències en edificis on no hi hagi prèviament habitatges d’ús residencial

Tant si es tracta d’apartaments legals o no, els efectes de la proliferació d’aquesta mena d’allotjaments ha fet pujar el preu del metre quadrat a l’Hospitalet de Llobregat i, en conseqüència, ha provocat entre un 25% i un 30% d’increment dels preus dels lloguers. Actualment, és habitual trobar a Collblanc i la Torrassa pisos de 30 metres quadrats a un preu de 700 o 800 euros mensuals. Les principals afectades són les veïnes del districte i del conjunt de la ciutat, com és el cas de la Rosana, del veí barri de la Torrassa: “en un mes he passat de pagar un lloguer de 525 a 700 euros, completament inassumible per a una mare de tres fills amb una nòmina de 850 euros mensuals”. Tot i això, s’ha vist obligada a acceptar les noves condicions a causa de la manca d’oferta immobiliària a la ciutat a uns preus assequibles. Una altra veïna de Santa Eulàlia, l’Íngrid, va iniciar el mes d’agost una acampada davant l’edifici de l’Ajuntament per demanar un habitatge social, davant la impossibilitat de fer front a un lloguer a preu de mercat perquè es troba a l’atur després del tancament de l’empresa on treballava.

Casa Camp New / Casa Barceló Hostel, un dels blocs de pisos que s’ofereixen a turistes al barri |Victor Serri

 

A més, petits comerços de la Torrassa com la llibreria Re-Read han hagut d’abaixar la persiana, incapaços de fer front als nous lloguers. Són només alguns exemples de les evidents conseqüències de la progressiva gentrificació que afecta el conjunt de l’àrea metropolitana de Barcelona. L’Anna, antiga propietària de l’esmentada llibreria, en la qual també narrava contes als infants del barri, explica que va haver de tancar quan el nou propietari “em va demanar el doble del que pagava fins aleshores”. Cal afegir que el propietari, com molts d’altres, és un inversor i no viu al barri.


De barri degradat a barri gentrificat

La gentrificació o transformació socioeconòmica d’una àrea urbana degradada com el barri de la Torrassa, amb el voltant d’un 40% de població migrada, per mitjà de la rehabilitació urbanística i l’arribada progressiva de grups socials –en aquest cas de turistes d’un estatus econòmic superior al del veïnat original– és el que denuncien les veïnes del districte II de l’Hospitalet agrupades en la plataforma Barris per Viure.

El col·lectiu, que es va presentar en societat el 3 de juliol de 2019, amb una convocatòria que va aplegar mig centenar de persones a la plaça Espanyola, l’epicentre del barri de la Torrassa, neix amb l’objectiu d’evitar que cap veïna o comerciant es vegi forçada a marxar del barri perquè no pot pagar el lloguer. “Volem un barri acollidor per a les veïnes, no un aparador per als turistes”, era un dels lemes que es podien llegir a la concentració. Segons expliquen la Txell i en Cèsar, dues veïnes i activistes de Barris per Viure, la inauguració de la parada de metro de l’L9, el febrer de 2016, es pot considerar “l’inici de la pressió turística als barris de Collblanc i la Torrassa”.

El col·lectiu Barris Per Viure, que es va presentar en societat el 3 de juliol de 2019 amb una concentració a la Torrassa, neix amb l’objectiu d’evitar que cap veïna o comerciant es vegi forçada a marxar del barri perquè no pot pagar el lloguer

Segons expliquen membres del col·lectiu veïnal, des d’aleshores és força habitual veure entrar i sortir gent amb maletes dels diferents apartaments turístics, fàcilment identificables per l’habitual presència de tovalloles penjades a les baranes dels balcons. “El característic soroll de les rodes de les maletes ja forma part de la banda sonora diària dels nostres carrers”, afegeixen. Les veïnes aplegades a Barris per Viure s’han començat a mobilitzar contra “l’onada de la gentrificació que des de Barcelona ha anat arribant els darrers anys a l’Hospitalet i altres ciutats de l’àrea metropolitana, i que està començant a provocar la progressiva expulsió del veïnat”, tal com passa a Ciutat Vella i als barris més cèntrics de Barcelona. Han fet públic un mapa interactiu amb tots els pisos turístics del barri i demanen la col·laboració anònima de totes les persones, veïnes o no, per detectar nous HUT i afegir-los.


La tercera ciutat de l’Estat amb l’habitatge més car

Després d’un tòrrid estiu amb carrers plens de turistes i persianes abaixades, arriba una tardor igual de calenta, en què les activistes han redactat un manifest que faran públic aviat i tenen previst organitzar noves mobilitzacions de protesta contra les polítiques urbanístiques de les administracions, en especial la del Consistori governat per la socialista Núria Marín des de l’any 2008. A l’esmentat manifest, s’expressa la preocupació per l’increment del preu del lloguer, que segons el col·lectiu “està expulsant les veïnes i el comerç de proximitat”. També volen manifestar el problema que suposa el fet que l’Hospitalet de Llobregat hagi esdevingut la tercera ciutat de l’Estat espanyol amb el preu dels habitatges més alt, que no es correspon amb la renda salarial mitjana de la població.

Una dona mirant souvenirs al barri de la Torrassa |Victor Serri

Però sobretot volen posar de manifest el fet que als barris de Collblanc i la Torrassa s’hagi produït un excepcional increment del negoci turístic. “No ens preocupa que hi hagi turistes al barri, sinó que hi hagi molts turistes”, es pot llegir al comunicat, on s’explica amb dades que “en només tres anys s’ha passat de 159 a 1056 lloguers trimestrals”. A més a més, des del col·lectiu veïnal es critica la inacció sancionadora per part de l’Ajuntament.

Des del Consistori, per la seva banda, s’entén que no hi ha cap problema amb el turisme ni emergència habitacional, tot argumentant que el cens de població no ha experimentat cap descens significatiu i que el nombre total de pisos turístics amb llicència no arriba ni a l’1% del total d’habitatges

És per tot això que les veïnes de la plataforma demanen “l’aprovació i la posada en marxa d’un Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics que reguli la implantació d’establiments d’allotjament turístic, residències col·lectives d’allotjament temporal, albergs de joventut i els esmentats HUT”. També demanen transparència als representants municipals i reivindiquen la participació veïnal en aquest pla.

Des del Consistori, per la seva banda, s’entén que no hi ha cap problema amb el turisme ni tampoc cap problema d’emergència habitacional. Els seus arguments principals són que el cens de població no ha experimentat cap descens significatiu i que el nombre total de pisos turístics amb llicència no arriba ni a l’1% del total d’habitatges de l’Hospitalet. “L’efecte de la pressió turística va expulsant a poc a poc les veïnes fins que no en queda cap”, alerten i contraargumenten les activistes, que reclamen uns carrers perquè hi visqui la gent del barri i no només per allotjar-hi turistes. “Al carrer Progrés ja han tancat quatre comerços per l’encariment dels lloguers”, conclouen.