Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

“L’objectiu d’aquesta segona vaga mundial és aconseguir que els estats declaren l'emergència climàtica”

Avui, se celebra la segona vaga internacional. 2.350 ciutats de 125 països, segons les últimes dades del moviment, estan cridades a eixir als carrers per exigir a la classe política mesures immediates que asseguren la viabilitat del futur del planeta. Als Països Catalans, un total de 27 municipis s’han sumat a la convocatòria. Conversem amb Óscar Soriano, membre de Fridays For Future-València

Óscar Soriano forma part de la comissió de comunicació del moviment Fridays For Future a València / Lucas Guerra

Cada any, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), moren 150.000 persones a causa del canvi climàtic. El 2050, podrien arribar a haver-hi 150 milions de refugiades climàtiques, segons Greenpeace. A Groenlàndia, les últimes dades de la NASA indiquen que la massa de gel es redueix entre 150 i 250 quilòmetres cúbics tots els anys. L’informe Un món fràgil. Fer front a les amenaces a la sostenibilitat, del WorldWatch Institute, alerta que els jaciments energètics fòssils estan a punt de col·lapsar i que entre un 15% i un 37% de les espècies del planeta es podrien extingir. Des de l’any 1880 fins al 2009, la temperatura mitjana del planeta va pujar 0,85 °C. El Panell Internacional sobre el Canvi Climàtic (IPCC) estableix que s’han de reduir les emissions de diòxid de carboni fins a un 45% per a l’any 2030, a banda d’arribar a un escenari de 0 emissions en 2050, amb l’objectiu d’evitar que la temperatura mitjana global puge 1,5 °C, ja que aquesta temperatura és considerada per molts experts com un punt de no retorn.

El canvi climàtic s’ha convertit en el problema més greu de la humanitat, com denuncien milions de joves arreu del planeta en les marxes del 15-M climàtic, organitzades pel moviment Fridays For Future. Els Països Catalans, així com la resta de territoris de la Mediterrània, són una de les zones més sensibles del món als efectes del canvi climàtic i de l’escalfament global, a causa de la seua dependència dels cultius de regadiu. “Si la crisi climàtica s’accentua, el règim de precipitacions es reduirà dràsticament i el territori se sotmetrà a un estrés hídric que no es podrà solucionar”, adverteix Óscar Soriano, membre de Fridays For Future-València.

A Soriano li sobren els motius per formar part del moviment impulsat per la jove Greta Thumberg, qui va cridar l’atenció mediàtica i va animar a milers d’estudiants a mobilitzar-se contra l’escalfament global, així com a organitzar la primera vaga mundial pel clima en un total de 2.052 ciutats de 123 països. “Pense que si al final aquesta lluita triomfa, la societat podrà fer un pas endavant, tot i haver arribat a aquesta situació límit en què ens trobem”, conta l’activista. Ell té molt clar que es tracta d’una lluita del clima contra el capitalisme, perquè “el sistema capitalista, a totes llum, no és viable”. “El planeta no pot suportar un creixement econòmic il·limitat i, per això, s’ha d’atacar a l’arrel del problema, com és el sistema en què vivim”.

2.350 ciutats estan cridades a eixir als carrers per exigir a la classe política mesures immediates que asseguren la viabilitat del futur del planeta. Als Països Catalans, un total de 27 municipis s’han sumat a la convocatòria

Avui, se celebra la segona vaga internacional. 2.350 ciutats en 125 països, segons les últimes dades del moviment, estan cridades a eixir als carrers per exigir a la classe política mesures immediates que asseguren la viabilitat del futur del planeta. Als Països Catalans, un total de 27 municipis s’han sumat a la convocatòria. L’objectiu d’aquesta segona mobilització està molt clar: “Aconseguir que els Estats declaren l’estat d’emergència climàtica i començar així un diàleg amb les institucions i poders polítics per poder marcar una agenda d’accions concretes”, reivindica l’activista. El Parlament britànic va ser el primer país del món en fer aquest pas, declarant el passat 1 de maig l’emergència climàtica. Tretze dies més tard, el Govern de Catalunya, seguint l’estel de diferents ciutats del món, es va sumar a la declaració política, així com la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la de Barcelona (UB) i la Pompeu Fabra (UPF).

“Sumar-se a aquesta declaració és una manera de conjuminar esforços per lluitar per una cosa tan bàsica, com és la nostra existència”, apunta. Però, “això no és suficient”. Sense perjudicar a les classes més baixes, amb mesures com la pujada d’impostos del dièsel o la gasolina, el moviment Fridays For Future advoca per eliminar totes les fonts d’energia no renovables, promoure el transport públic o implantar l’educació ambiental en les diferents etapes educatives.

Segons l’organització Carbon Disclosure Projecte, que fiscalitza l’impacte ambiental de les principals empreses en l’àmbit mundial, 100 empreses productores de combustible fòssil són responsables del 71% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle

Segons l’organització Carbon Disclosure Projecte, que fiscalitza l’impacte ambiental de les principals empreses en l’àmbit mundial, 100 empreses productores de combustible fòssil són responsables del 71% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, entre aquestes destaquen Chevron, dels Estats Units; o les angleses Shell i British Petroleum (BP). Per això, Soriano defensa que s’han de promoure “els impostos sobre el carboni, però a les grans empreses”. “Els impostos i els càstigs a les multinacionals són molt importants, perquè no tothom té la mateixa responsabilitat dels efectes del canvi climàtic”. De fet, a l’Estat espanyol, per exemple, el “10% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle són produïdes per Endesa”, mentre que al voltant “d’un 15% de les emissions mundials les emeten les persones en la seua vida quotidiana”, afirma.

 

“La gran majoria de les víctimes del canvi climàtic viuen en països empobrits”

En l’any 2017, segons dades de l’Organització de les Nacions Unides, més de 64 milions de persones van haver d’abandonar les seues cases per les conseqüències derivades de l’escalfament global, com l’augment dràstic de les temperatures, desertitzacions dels cultius on treballaven o catàstrofes naturals associades a les condicions climatològiques. Les migracions climàtiques encara són una realitat silenciosa. De fet, les causes climàtiques no són reconegudes com un motiu per concedir l’estatut de refugiat. Només alguns països, com Suècia o Finlàndia, reconeixen les migrades climàtiques com persones que necessiten una protecció especial.

El jove activista es mostra satisfet pels avanços que ha aconseguit el moviment ecologista a la ciutat de València |Lucas Guerra

 

Soriano no té cap dubte sobre les raons de la invisibilitat a la qual estan sotmeses les refugiades climàtiques: “Fins que la crisi climàtica no siga econòmicament viable, als poders econòmics no els interessarà promoure cap informació que pose en evidència la crisi en què ens trobem i, per tant, tampoc visibilitzar aquestes persones”. Com que no són reconegudes com a persones refugiades i davant de la seua invisibilitat resulta molt més complicat plantejar respostes a aquest tipus d’èxode. Per ara, “la gran majoria de les víctimes del canvi climàtic viuen en països empobrits”, mentre que els principals responsables de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle “són els països del Primer Món”. Però, el jove activista adverteix que la situació ha començat a canviar, amb l’arribada de fenòmens meteorològics cada vegada més freqüents i intensos a les zones desenvolupades.

“Fins que la crisi climàtica no siga econòmicament viable, als poders econòmics no els interessarà promoure cap informació que pose en evidència la crisi en què ens trobem i, per tant, tampoc visibilitzar aquestes persones”

Els països en vies de desenvolupament són i seran sempre els grans afectats pel canvi climàtic. Tot i que han patit les conseqüències directes de l’escalfament global, no gaudeixen de les mateixes infraestructures que els països més rics, per a la construcció de les quals, aquests últims han necessitat emetre una gran quantitat de gasos d’efecte d’hivernacle. “Clar, com dius ara a les zones més pobres que no poden emetre gasos, quan nosaltres ja tenim totes les carreteres, hospitals…?”, es pregunta. És per això que defensa una “justícia climàtica”, que advoque per “obligar als països desenvolupats deixen d’emetre com més aviat millor” i, així, que “els països en vies de desenvolupament puguen emetre un mínim per a poder construir les seues infraestructures bàsiques”.

L’ecologista es mostra orgullós i satisfet pels avanços que ha aconseguit el moviment Fridays For Future en l’àmbit internacional, i també a la capital del Túria. “A València, la primera vaga mundial pel clima va tindre un èxit rotund” i, després, han sigut convidades a diverses jornades sobre el canvi climàtic per poder expressar la seua opinió i les seues reivindicacions. Ell és molt conscient de la importància de lluitar contra el que es pot considerar el veritable combat del segle. “Nosaltres som qui heretarem el planeta, som a qui més ens afecta, per tant, som nosaltres qui ens hem de moure’s”, assumeix avergonyit de veure com la societat ha arribat fins a aquest punt, en què el canvi climàtic s’ha convertit en una de les principals amenaces mundials.

El moviment ecologista té unes clares bases feministes i anticapitalistes, però Soriano considera que aquestes aliances amb altres moviments no han sorgit d’ells mateixos, sinó que d’alguna manera ja anaven implícites en el seu moviment, ja que l’emergència climàtica “és indissoluble amb el creixement econòmic i el benefici de les multinacionals”. Avui, Soriano, com moltes altres joves d’arreu del territori, eixiran al carrer per exigir una vegada més justícia climàtica, ja amb la mirada fixada en la tercera vaga mundial pel clima, que se celebrarà el pròxim mes de setembre.

Articles relacionats