“Augmentar l’oferta és l’única forma” de posar fre a la pujada de preus. Són paraules de Concha Osácar, fundadora d’Azora, una gestora de fons d’inversió que té en l’habitatge de lloguer una de les seves principals línies de negoci. A través del fons especialitzat Lazora, està incrementant els lloguers fins al 80% i, segons la consultora Savills Aguirre Newman, per darrere de Blackstone, ja és el propietari d’habitatge de lloguer més gran a l’Estat espanyol: més de 7.000 pisos en 70 edificis. Si a finals de gener eren cinc els edificis a mans de Lazora que unien forces a Catalunya per fer front a les pujades dels lloguers -dos a Barcelona, un a Terrassa, un a l’Hospitalet de Llobregat i un a Badalona-, ara s’hi suma Granollers (dos blocs), i encara hi ha altres finques amb què el Sindicat de Llogaters acaba d’entrar en contacte o ho farà aviat: un bloc més a Barcelona, un a Polinyà, un altre a Sitges, i dos a Sabadell. En total, almenys hi ha catorze bloc de Lazora a Catalunya que sumen 557 pisos. La majoria formen part dels 500 habitatges de lloguer que la branca immobiliària de Banc Sabadell, Solvia, va vendre a Azora el passat mes de juliol per 150 milions d’euros.
Durant aquesta setmana, han aconseguit que els ajuntaments de Badalona, Granollers i L’Hospitalet aprovin mocions per condemnar les pràctiques d’Azora i per la regulació dels preus del lloguer, i previsiblement també l’aprovaran aquest divendres a Barcelona i Terrassa. Però a més, avui 27 de febrer es visibilitza davant del Parlament que les institucions també comencen a pressionar el fons d’inversió. A les 11 h, se celebra una roda de premsa amb les alcaldies dels cinc municipis, el president de la Cambra Roger Torrent, la consellera de Justícia Ester Capella, JxC, ERC, PSC, En Comú Podem i la CUP, en suport a les famílies afectades, i on s’anunciarà la manifestació contra els fons voltors i per la regulació de lloguers del pròxim diumenge 1 de març a Badalona.
Més de 25 correus sense resposta
Mentre que el negoci funciona per a Azora, les inquilines dels blocs tremolen quan s’apropa la finalització dels contractes vigents, perquè saben que implicarà tal impacte sobre les seves economies, que, en molts casos, es veuran forçats a marxar de casa seva. La gestora de fons va tancar el 2018 amb 130 milions d’euros de beneficis i va repartir dividends per valor de 57 milions entre Concha Osácar i cinc membres més de l’alta direcció. Per la seva banda, Lazora, la branca específica que especula amb habitatge en lloguer, va guanyar 18 milions d’euros nets.
En el moment de posar les pancartes als balcons contra Azora a l’edifici del carrer Girona i de Frederic Mompou de Granollers – que sumen 35 habitatges- ja havien marxat quatre famílies perquè no podien assumir l’increment del lloguer. Sílvia Torres, que viu sola, va ser de les primeres a rebre el burofax el mes d’octubre passat i sí que va signar. “Lazora em demanava tota la documentació, però només em deia quina seria la nova mensualitat i la bonificació”, lamenta. Davant de la manca d’informació, assegura que va enviar entre 25 i 30 correus per aclarir dubtes sobre la durada del nou contracte, el funcionament de la bonificació o les penalitzacions si marxava, però o no responien o li demanaven paciència. “Del que més em queixo és de la poca transparència, no hi ha interlocutor”. La Directa també ha intentat parlar amb Lazora, però no ha aconseguit cap resposta. A més, també hi ha persones a qui el contracte ha finalitzat, però Lazora no ha dit res i es troben en els llimbs de la legalitat, almenys al bloc del carrer Alfonso Comín i al de la Barceloneta.
Increments interanuals encoberts
Sílvia Torres ha passat de pagar 385 euros per un pis de 50 metres quadrats a pagar-ne 900, tot i que, amb la bonificació que aplica Lazora els tres primers anys, té una treva de 700 euros fins al desembre de 2022 – un primer increment que ja representa pràcticament el 80%. Amb ajuda dels seus pares continuarà pagant, però té clar que quan passin aquests tres primers anys haurà de marxar. Per Ramon Cristóbal, inquilí d’un bloc afectat al barri barceloní de la Barceloneta, “és evident que Lazora no vol complir els set anys de contracte que exigeix la llei, i per això fa la pirula de la bonificació de tres anys, que és el que realment volen que duri. Ho tenen tot calculat, perquè tenen tota la nostra informació econòmica; saben fins a on poden collar”.
En aquest cas del centre de la ciutat de Barcelona, a diferència de Granollers, els lloguers ja eren elevats amb Solvia, per sobre els mil euros, però amb la renovació dels contractes, els preus s’enfilen fins a 2.400, 1.800 amb la bonificació. Alguns veïns ja ha hagut de renovar, però ho han fet tot en silenci. Cristóbal lamenta que encara no s’han organitzat com altres blocs, “perquè no tot el veïnat ho té clar”.
Amb variacions en els preus i percentatges, els patrons es repeteixen bloc a bloc i un dels abusos que denuncien les inquilines – i que s’ha incorporat a les mocions-, és que Azora nega sistemàticament el dret a llegir els contractes abans del dia de la firma. “Arribes al despatx de la filial Azzam Viviendas, t’ensenyen un contracte de trenta pàgines i volen que el signis in situ. No tens la possibilitat d’endur-te’l ni enviar-li al teu advocat; no el pots treure de l’oficina”, denuncia Sílvia Torres.
Una de les clàusules precisament és la pujada interanual desvinculada de l’Índex de Preus al Consum que el fons d’inversió anomena “bonificació”. Per fer-ho possible, Lazora estableix la durada del contracte d’un any, però especifica, que “perquè l’arrendament arribi a la durada mínima de set anys” -establerta per llei- “es prorrogarà obligatòriament per altres sis terminis successius d’un any cada un”. Però a més, el fons d’inversió obliga la inquilina a contractar una assegurança per impagament, que en el cas de Sílvia Torres és de 268,49 euros anuals, així com una assegurança de danys materials, robatori i furt i a assumir l’Impost de Béns Immobles (IBI), responsabilitats legals de la propietat. En el mateix bloc de Granollers hi ha persones amb casuístiques diferents. Fins a l’octubre de 2021, Lorena Mercader, que viu amb la seva parella, té marge. Serà aleshores quan se li acabi el contracte i assegura que no podrà assumir l’increment, que representaria destinar el seu salari íntegre al lloguer. “No ens poden pujar de la nit al dia un 80%. Demanem que la pujada sigui justa”, reivindica Mercader.
El de Badalona va ser el primer bloc a mobilitzar-se l’octubre passat contra unes pujades del 80% del preu i des d’aleshores, Sara Lahoz xifra en cinc les famílies fora de contracte i deu les que ja han marxat perquè “no han aguantat la pressió i la incertesa”. Entre el conjunt de blocs afectats, també n’hi ha almenys un de protecció oficial que es troba al carrer Alfons Comín, al barri de la Bonanova de Barcelona. No és el primer. El 2010, el fons d’inversió també va adquirir altres dues finques d’habitatge protegit al carrer camp del Ferro i Pujades. Ara, la regidoria d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona investiga si el gran propietari hauria estat cobrant rendes per sobre del que estableix la llei. El fet és que els burofaxos que han arribat marquen increments del 35%, que estarien superant el topall estipulat a les taules de la Generalitat de Catalunya: 8,89 euros per metre quadrat en règim de lloguer a preu concertat.
El mateix any que adquiria les tres finques protegides a la ciutat de Barcelona, també se’n quedava quatre a Madrid, a través d’una subhasta de l’Empresa Municipal d’Habitatge i Sòl de l’Ajuntament de Madrid (EMVS) per només 65 milions d’euros. I tres anys més tard, la gestora Azora aliada amb Goldman Sachs va crear EnCasa Cibeles per adquirir i gestionar una cartera de més de 3.000 habitatges de protecció de l’Institut d’Habitatge de Madrid (IVIMA), una operació que ha acabat als jutjats. A l’espera del pronunciament del Tribunal Suprem, fins ara les instàncies judicials han estat desfavorables a EnCasa. Hi ha diversos blocs que ja estan organitzats col·lectivament per fer front a les intencions de Lazora i el ple de l’Ajuntament de San Sebastián de los Reyes (Madrid) l’octubre de 2018 ja va declarar “non-grata” el fons d’inversió.
