Quatre restaurants s’han solidaritzat aquesta setmana amb les dotze treballadores de les carnisseries Art i Sans Horeca i asseguren que ja no compraran a l’obrador que encara té obert l’empresa després de tancar al juliol les botigues i deixar sense pagar i sense acomiadar les treballadores, que es troben en un llimb jurídic que no els permet buscar feina ni cobrar l’atur. Després de la campanya de mobilització, tots quatre establiments s’han adherit a les reclamacions de les treballadores, mobilitzades en una secció sindical de CNT Vallès Oriental.
Carlos Navarro, propietari del Bar L’Amistat (La Llagosta), fa dues setmanes que no compra carn a Art i Sans Horeca. Va decidir canviar de proveïdor quan una dependenta li va explicar la situació. Quan el repartidor d’Art i Sans Horeca va tornar recentment a preguntar-li si tenia una comanda per fer-li, li va respondre que “fins que no s’arregli la situació, no compraré res”. “Sóc cap perquè sóc el propietari del meu negoci, però primer em poso a la pell del treballador”, conclou sense titubejar.
Fa dos anys, després d’un concurs de creditors, la família Puig Arderiu es va adjudicar les carnisseries Torrent, molt conegudes a la comarca, que es van mantenir obertes al públic amb el nom d’Art i Sans Horeca. CNT adverteix que Carns Arderiu arrossegava un deute amb Hisenda i la Seguretat Social. De les nou botigues que tenia Torrent, a l’estiu en quedaven quatre obertes, que finalment van abaixar la persiana el 19 de juliol.
Lídia Vilchez és una de les dotze treballadores que porta sense cobrar des de llavors. Les treballadores —onze dones i un home— van ser “convidades” a agafar vacances, amb l’esperança que a la tornada la situació estigués resolta. Però no es va resoldre. Després d’estrènyer-se el cinturó i demanar ajuda econòmica als familiars, ara demanen cobrar “almenys el sou que ens correspon de juliol, agost i setembre, poder estar a l’atur i que ens diguin alguna cosa, perquè el nostre cap no para de donar-hi voltes”.
“Volem que ens paguin el sou que ens correspon de juliol, agost i setembre, poder estar a l’atur i que ens diguin alguna cosa, perquè el nostre cap no para de donar-ho voltes”, Lídia Vilchez
L’advocat de les treballadores, Jordi Molist, indica que dijous passat es va reunir amb la gestoria d’Art i Sans Horeca i el delegat sindical de CNT. Tot i que a la reunió les tres parts van arribar a un acord, a deu de les onze treballadores no se’ls ha notificat el seu acomiadament. Per això, demanarà a l’empresa en virtut de l’article 50, “perquè procedeixi a donar-los de baixa de la Seguretat Social i puguin cobrar les prestacions”. A l’acord, l’empresa es va comprometre a abonar els mesos deguts i que, després d’incórrer en un altre concurs de creditors, que sigui el Fogasa qui previsiblement es faci càrrec de les indemnitzacions per acomiadament improcedent. L’empresa no ha arribat a fer un ERO.
El secretari d’Acció Sindical de CNT al Vallès Oriental, Genís Ferrero, ressalta que des del sindicat es troben “molt satisfets” amb les mobilitzacions dutes a terme per les treballadores, les quals mai abans no s’havien sindicat. “Són un col·lectiu de dones decidides i cohesionades, amb les quals és molt fàcil treballar i amb què la militància del sindicat de seguida ha connectat”. La setmana passada les van acompanyar a l’acampada que van fer davant de l’obrador i han signat amb el segell del sindicat la carta que van enviar als restaurants.
“Són un col·lectiu de dones decidides i cohesionades, amb les quals és molt fàcil treballar i amb què la militància del sindicat de seguida ha connectat”, explica el secretari d’Acció Sindical de CNT Genís Ferrero
Per esbrinar quins establiments hostalers compraven carn a Art i Sans Horeca, una de les treballadores va seguir amb cotxe la furgoneta de repartiment de l’obrador. “Això va molestar l’empresa i van trucar als Mossos d’Esquadra”, explica. El cotxe patrulla va parar el cotxe de la dona per preguntar-li què feia i, després d’explicar-s’ho, l’agent li va indicar que podia continuar. “Si no l’assetjava cada dia i mantenia la distància de seguretat, no hi havia cap problema”, resumeix.
Els Mossos també van anar a l’acampada després de rebre la trucada corresponent de l’empresa. “Després de parlar amb nosaltres, ens van dir que podíem acampar tot el temps que volguéssim. A l’empresa els molesta que protestem, a nosaltres ens molesta no haver cobrat des del 19 de juliol ni saber què serà de nosaltres”, conclou Lídia Vilchez, que recorda que no són “violentes” i que estan fent les coses “bé”.
Aquest dimecres 5 d’octubre tenen una reunió amb l’alcalde de l’Ametlla del Vallès, Pep Moret (ERC), que el 28 de setembre va visitar les treballadores acampades per mostrar-los suport. A la reunió hi participarà també el secretari d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Oriol Sagrera, les treballadores i la CNT.
*Un article publicat originalment a El Salto Diario.
