La política migratòria del govern espanyol ha reforçat el bloqueig marítim i terrestre de la frontera sud, entre Gibraltar i l’extrem sud dels Països Catalans. La conseqüència directa ha estat la reobertura de la ruta canària, amb 20.000 arribades. Ho complementem amb una entrevista al periodista canari Txema Santana i una anàlisi de la política migratòria continuïsta del govern PSOE-Podem. Un reportatge de Sara Montesinos i Martí Albesa, amb infografia de Diego Milvietnams.
Gemma Garcia conversa amb la sociòloga Iolanda Fresnillo sobre deute, desenvolupament i finances responsables, en un moment en què el nombre de països que destinen més del 20% dels ingressos fiscals a pagar deute s’està disparant. Fresnillo explica el perquè i quines conseqüències té. Ho fa des de l’Ateneu Rosa de Foc del barri de Gràcia de Barcelona, on participa a la cooperativa de consum La Tòfona. Amb fotos d’Elena Bulet.
En aquesta edició, recollim l’opinió de l’educadora social i antropòloga Núria Empez sobre les vivències del jovent que migra en solitari. Considera que ha tingut la virtut de posar en qüestió l’Europa fortalesa i alhora denunciar les ambigüitats del sistema de protecció a la infància. Il·lustra el text Víctor Colomer. També escriu un article Marc Ferrer, de Bombers per la República, sobre l’error de centralitzar i homogeneïtzar la coordinació dels serveis de prevenció i extinció d’incendis i salvament: “Els bombers i bomberes de l’Estat espanyol han de ser capaços de proposar una llei que no castigui uns per beneficiar-ne d’altres”. Amb il·lustració de Guillem Arderius.
Begudes sostenibles, ecològiques, de proximitat i que suposin una alternativa a les grans marques comercials són cada vegada més presents als espais d’oci, bars i restaurants. Tere Albero ens dona algunes claus per transformar el consum a glops. Amb fotos de Roser Camps, Jaume Herrero i Mathías Rodríguez.
Des de Velika Kladuša, a Bòsnia i Hercegovina, Joan Giralt ens relata l’eterna espera a les portes de la Unió Europea. Milers de persones en trànsit es troben encallades a l’extrem nord-oest de l’antiga república iugoslava, víctimes de la violència policial fronterera i d’una cadena de devolucions en calent. A continuació, des de Beirut, Oriol Andrés Gallart es fa ressò dels crits i les portes esbotzades de matinada en llars palestines. L’exèrcit israelià du a terme unes 250 incursions mensuals en llars palestines, la majoria de nit i sense ordre judicial, en una estratègia de dominació amb greus seqüeles psicològiques entre la població. Amb fotografia Ahmad al-Bazz. Tanca el bloc internacional l’anàlisi d’Amy Goodman i Denis Moynihan sobre les darreres decisions de Donald Trump. A la vegada que busca assegurar la immunitat del seu cercle més proper, l’hoste sortint de la Casa Blanca accelera les execucions de presos federals al corredor de la mort.
L’obertura de la secció cultural aborda la cultura gamer. La identitat prototípica del jugador de videojocs no és representativa de la realitat complexa del gaming i s’hi acostuma a excloure les dones, la comunitat LGBTI o certes franges d’edat. Hi ha tantes formes de jugar que el fet de fer-ho està perdent significat com a identitat. El cert és que avui dia existeixen mil i un tipus de gamers. Un reportatge d’Edu Abad Cabedo. Tot seguit, el relat de Maria Ferotge titulat ‘Les veus del foc i de les pedres’. L’il·lustra Tania Vicedo. Finalment, la ressenyes. Èlia Riudavets ens apropa a la darrera novel·la de Marta Orriols, Dolça introducció al caos; Ferran Riera s’endinsa al feminisme medieval a través del disc Trobairitz, de Mara Aranda, i Edu Abad Cabedo ens transporta al món dels videojocs amb Every day the same dream.
A la contraportada, Berta Camprubí entrevista Natasha Neri, una activista pels drets humans al Brasil que actualment treballa amb Amnistia Internacional. La seva tasca i el seu discurs se centren a acompanyar les mares dels més de 16.000 joves de favela assassinats per la policia des de l’any 2002.
