Les curses a peu de llarga distància en plena natura ha esdevingut un fenomen molt popular els últims anys que s’ha traduït en un calendari amb més de 500 proves al llarg de l’any als Països Catalans, i s’han vist com una forma d’obtenció de recursos econòmics per a zones despoblades de muntanya. En el reportatge de portada de l’edició 551 de la Directa –que aquest 18 de juliol s’ha enviat a les subscriptores i els punts de venda– planteja, a partir d’aquesta forma d’entendre l’excursionisme com un esport de competició, el debat sobre l’ús dels entorns naturals com un producte de consum i sobre els impactes ambientals i socials d’aquestes proves esportives en diverses comarques. Igualment, a partir de diverses veus –entre corredores professionals i aficionades i expertes de l’àmbit de la medicina i la psicologia esportiva– s’alerta dels riscos de la popularització de curses amb distàncies molt llargues i desnivells exigents i plantegen la necessitat de fomentar-les sota el principi de la responsabilitat, sense caure en discursos banals sobre l’esperit de superació. Els articles porten la firma de Clara Basiana i Eloi Latorre i compten amb fotografies d’Adriana Pimentel. Finalment, per tancar el bloc d’obertura de la revista, Andreu Lloret fa un repàs a l’explosió del turisme de muntanya a l’Himàlaia (i particularment a l’Everest) amb gairebé 10.000 expedicions comercials, que ha comportat un increment exponencial de residus en els camps base i les vies d’accés als cims. La il·lustració de la portada ha estat realitzada per Patossa.
L’entrevista en profunditat de la secció “Miralls” està protagonitzada per Gustavo Duch, veterinari i editor de la revista Sobiranía Alimentaria. Aquest activista per la sostenibilitat del Planeta, conversa amb Gemma Garcia sobre l’esgotament de la terra fèrtil, microbis, la guerra a Ucraïna o els efectes de la indústria porcina en la producció de cereals, entre moltes altres qüestions vinculades què mengem, com mengem i com ho produïm. Les fotografies que son de Miquel Muñoz.
Les pàgines d’opinió arrenquen amb un article del biòleg Joan Manel del Llano i la professora de la Universitat Rovira i Virgili Susana Borràs-Pentinat, que reclama la protecció legal dels drets de la natura, que la puguin preservar realment de qualsevol amenaça humana; l’article s’acompanya d’una il·lustració d’Esther Aguilà. Aquesta secció, “Impressions”, el bomber Marc Ferrer, membre del col·lectiu Bombers per la República, denuncia que manca de gestió forestal, de polítiques que ajudin la pagesia i la ramaderia i d’un mosaic agrícola i forestal, agreugen l’extinció dels incendis forestals; l’acompanyament gràfic, en aquest cas, ha estat obra de Gerard Pla.
Diversos col·lectius i professionals dels territoris de parla catalana reivindiquen l’ofici artesanal de construir murs sense cap element d’unió entre les pedres, l’anomenada tècnica de la pedra en sec, com un valor patrimonial i una alternativa al desenvolupament de les zones rurals. Sara Romero ens mostra aquesta realitat a la secció d’alternatives “Cruïlla”.
El capítol internacional, recollit a la secció “Roda el món” inclou un reportatge de Marc Español, des del Caire, que analitza com la Unió Europea ha apostat per augmentar la cooperació amb les autoritats egípcies en matèria migratòria i de control fronterer, tot i els abusos sistemàtics a refugiades i migrants que es produeixen al país àrab, i les conseqüències que ha tingut aquesta estratègia per a persones que fugen de situacions conflictives, particularment d’Eritrea. A continuació, Berta Ruai ens presenta cinc dones procedents d’Andalusia fins al Nord d’Irlanda, l’Uruguai i Alemanya, que s’han aplegat recentment a Barcelona per recuperar les seves històries de lluita en diferents organitzacions revolucionàries. Per tancar la periodista Berta Camprubí analitza des del Cauca com l’esclat social viscut a Colòmbia el maig i juny de 2021 ha sigut decisiu per l’arribada del primer tàndem progressista a la presidència i la vicepresidència, encara que aquest no era l’objectiu principal de la mobilització.
A les pàgines de cultura, Ivet Eroles repassa diverses iniciatives –entre festivals i intervencions artístiques– en què la cultura es posa al servei de la regeneració dels territoris en llocs castigats pels focs forestals
Les pàgines culturals descobrirem art que brota en camins de cendra. Ivet Eroles repassa diverses iniciatives –entre festivals i intervencions artístiques– en què la cultura es posa al servei de la regeneració dels territoris en llocs castigats pels focs forestals. Aquesta secció, “Expressions”, recull també un relat de Núria Romay titulat “Un buit on poder triar”, acompanyat d’una il·lustració de Mireia Pujol. I per cloure aquest apartat, tres ressenyes de llibres, a càrrec de Sara Montesinos (L’infame Rosalie d’Évelyne Trouillot), Xavier Puig i Sedano (el poemari Caminava amb uns amics de Misael Alerm) i Josep Pimentel (Panza de burro d’Andrea Abreu).
A la contraportada, Àlex Romaguera entrevista Basilio Aragón, camioner gallec que s’ha fet molt popular amb les seves denúncies de la precarietat en el sector del transport per carretera a través dels seus comptes a les xarxes socials i el seu canal de YouTube.
La Directa 551 s’acompanya el suplement Naturistes, amb vuit pàgines dedicades a radiografiar la realitat de la pràctica del naturisme actualment als Països Catalans. Es dona veu a les entitats que reivindiquen la difusió i la supervivència del nudisme, un moviment amenaçat per banyistes i tèxtils i per la manca de senyalització i protecció dels espais on es practica.
Aquesta edició de la Directa és la darrera abans d’unes setmanes d’aturada estiuenca. El pròxim número, el 552, veurà la llum el 5 de setembre.
