La matinada del 28 de maig els Països Catalans rebien una notícia colpidora: el vot a l’extrema dreta es triplica i l’odi i la intolerància accedeixen a les institucions. A mesura que avançava l’escrutini es feia més evident que la política de la por que taca el mapa internacional també ha calat a casa nostra. En les darreres eleccions municipals, l’extrema dreta ha passat de 36.240 a 150.654 vots, una xifra que es tradueix en 395 regidors repartits entre el Principat, les Illes Balears i Pitiüses, i el País Valencià. El titular és clar, però deixa un gran calaix de preguntes sense resposta. Qui són els votants d’aquesta onada reaccionària que sacseja el nostre territori? Com pot ser que persones tan diverses donin suport als discursos d’odi? Responen a qüestions particulars de cada zona o es tracta de tendències globals com la desafecció política i la crisi socioeconòmica?
L’Escola de formació Guillem Agulló ha impulsat un estudi per descobrir què s’amaga darrere d’aquest creixement exponencial. A través de variables clau com la renda, l’atur, l’educació i el grau d’abstenció electoral, ha revisat la probabilitat de vot a l’extrema en cada agrupació censal dels Països Catalans. Segons l’anàlisi, impulsat per Òmnium Cultural, el nivell d’ingressos i d’estudis són dos factors determinants en aquesta tria. No obstant això, les dades indiquen que el perfil de votant varia quan es tracta de Catalunya, Balears i Pitiüses o el País Valencià, i els experts adverteixen que cal estudiar cada cas en concret.
Al conjunt dels Països Catalans, els extrems amb relació a la renda afavoreixen el vot a l’extrema dreta, és a dir, que es nodreix del suport de les classes més populars i, paral·lelament, de les més benestants
Als tres llocs, els extrems amb relació a la renda afavoreixen el vot a l’extrema dreta, és a dir, que es nodreix del suport de les classes més populars i, paral·lelament, de les més benestants. Toni Rodon, doctor en ciències polítiques, assenyala que el nacionalisme espanyol ha estat una peça clau perquè triomfi aquest discurs populista: “El que ha unit els dos extrems de la distribució d’ingressos ha estat, en primer lloc, la defensa de la unitat d’Espanya”. Segons Rodon, “les classes altes hi donen suport per una raó d’identitat i interessos econòmics, i les classes pauperitzades perquè són més vulnerables a aquest tipus de discursos”. En aquest sentit, alerta que l’extrema dreta també ha arribat a sectors socials diferenciats apel·lant a valors estesos com la qüestió de la llibertat o l’oposició a la immigració: “En el fons, l’extrema dreta aprofita que moltes persones estan insatisfetes i ofereix un menú d’opcions divers per a totes elles”.
L’anàlisi de l’Escola de formació Guillem Agulló també topa amb el mite de l’educació reglada com a garantia antifeixista, que vincula el suport a l’extrema dreta a un nivell baix d’estudis. Als Països Catalans, l’educació és un factor determinant en el vot a l’extrema dreta, però per la via contrària del que indica l’imaginari col·lectiu. La tendència a votar l’extrema dreta es concentra en les zones que acumulen més persones amb major grau d’estudis superiors. Jordina Arnau, periodista especialitzada en anàlisi de l’extrema dreta, vincula aquesta dada a l’estratègia de formació de referents polítics i lideratges socials que ha desplegat aquest sector: “La majoria de les formacions d’extrema dreta europea, però també internacional, utilitzen laboratoris d’idees per promocionar la ideologia feixista en un espectre socioeconòmic molt variat”. En el cas espanyol, posa l’exemple de l’Institut d’estudis superiors en sociologia economia i política (ISSEP), liderat per la neboda de Marine Le Pen.
L’abstenció també té un efecte sobre el vot diferent en cada zona. Segons Anna López, doctora en ciències polítiques, cal tenir en compte que una major abstenció beneficia clarament aquest tipus de partits
D’altra banda, l’atur i l’abstenció tenen impactes diferents en funció de cada territori. La falta d’ocupació és un factor determinant en el suport a l’extrema dreta al Principat i les Illes Balears i Pitiüses, però al País Valencià no hi trobem cap relació significativa. Toni Rodon explica que aquestes diferències poden estar subjectes a la segregació de la pobresa que existeix en els Països Catalans, però també a altres indicadors culturals com l’arrelament de l’espanyolisme a cada territori.
De la mateixa manera, l’abstenció també té un efecte sobre el vot diferent en cada zona. Segons Anna López, doctora en ciències polítiques, cal tenir en compte que una major abstenció beneficia clarament aquest tipus de partits. Adverteix que el clivatge identitari de la campanya electoral ha influït arreu, però cal estudiar com han operat els indicadors en cada cas concret: “A Catalunya, com més alt és el grau d’abstenció, major és la probabilitat de vot cap a formacions d’extrema dreta”. En aquest cas, ho vincula amb factors relacionats amb el postprocés i el sentiment d’insatisfacció amb els partits que l’han liderat i han incomplert promeses: “En el cas català, gairebé la meitat de la població no ha anat a votar i la baixa participació s’ha concentrat en les zones independentistes”.
Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural i director de l’Escola de formació, insisteix en el fet que cal continuar estudiant l’extrema dreta per barrar-li el pas: “L’anàlisi demostra que hem de conèixer les particularitats de cada territori per poder actuar conjuntament”
Pel que fa al País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses, la relació entre el grau de suport a l’extrema dreta i l’abstenció té una tendència uniforme i, per tant, no la podem ressaltar com a variable que expliqui el vot a l’extrema dreta. López atribueix l’alt nivell d’abstenció generalitzat al descontentament amb els partits d’esquerra al territori: “Al País Valencià, Podem i Compromís han perdut gairebé 190.000 vots en aquestes eleccions, i la gran majoria d’ells han estat perquè la gent s’ha quedat a casa”.
Davant dels resultats electorals i amb les eleccions generals en caure, Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural i director de l’Escola de formació Guillem Agulló, insisteix en el fet que cal continuar estudiant l’extrema dreta per poder barrar-li el pas: “L’anàlisi de la Guillem Agulló demostra que hem de conèixer les particularitats de cada territori dels Països Catalans per poder actuar conjuntament”. És amb aquest objectiu que Òmnium Cultural posa al servei de la ciutadania una escola de formació oberta i permanent, especialitzada en recerca i investigació antifeixista: “Cal que reunim tota la intel·ligència i la força col·lectiva per frenar la política de l’odi i construir un futur que valgui la pena de viure”.
