El Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia s’ha presentat com a acusació popular en el cas de la jove que va perdre un ull per l’impacte d’una bala de foam disparada pels escopeters de la Brigada Mòbil (Brimo) dels Mossos d’Esquadra el passat dimarts 16 de febrer a la ciutat de Barcelona. Els fets es van produir durant l’operatiu policial que pretenia dispersar la multitudinària marxa de protesta contra l’empresonament del raper Pablo Hasél, que havia estat detingut aquell mateix matí a la Universitat de Lleida i traslladat a la presó de Ponent, on actualment compleix condemna.
L’entitat ha presentat una querella impulsada per una de les seves advocades, Anaïs Franquesa, per un delicte de lesions amb resultat de pèrdua o inutilitat d’un òrgan principal –amb agreujant de prevalença de caràcter públic de l’autor– així com per un delicte de tortura i/o contra la integritat moral. L’escrit ja està en mans del Jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, competent en el cas perquè ja estava instruint diligències prèvies per dilucidar l’origen de la greu lesió provocada a aquesta jove.
De l’anàlisi de les imatges, Irídia conclou que el responsable dels trets és un dels dos agents de la Brimo identificats amb el número d’operatiu policial (NOP) D3H115 i D4J17, aquest darrer incomplet
L’acusació es dirigeix contra l’agent dels Mossos d’Esquadra que el dimarts 16 de febrer a les 20:21 h del vespre va disparar contra la jove des de la línia policial ubicada a la cruïlla del carrer de Bosch amb la Via Augusta, provocant-li la pèrdua de l’ull dret per l’impacte d’un projectil de foam. En l’escrit presentat al jutjat, l’entitat explica que de l’anàlisi de les imatges dels fets que ha pogut recopilar se’n desprèn que el responsable del tret fatídic és un dels dos agents escopeters de la Brigada Mòbil (Brimo) identificats amb els números d’operatiu policial (NOP) D3H115 i D4J17, dels quals no han pogut determinar la identificació completa.
Malgrat que encara no han pogut esclarir quin dels dos antidisturbis va prémer el gallet que va comportar la mutilació ocular de la manifestant, l’acusació popular assegura que, tal com el procediment judicial avanci demanarà l’elaboració d’una pericial que permeti identificar amb claredat l’escopeter responsable. Així mateix, la querella també va dirigida contra un tercer agent, en aquest cas el comandament de la unitat a la qual pertanyien els dos escopeters, que Irídia entén que va autoritzar, ordenar o no va impedir ni supervisar l’ús de les llançadores de foam “de forma antireglamentària i contrària al més elemental sentit comú, directament a la part superior del tronc, posant en greu risc la integritat física de les persones que allà es trobaven”, segons consta a l’escrit de la querella al qual ha tingut accés la Directa.
Vuit segons fatídics
A través d’un seguit d’imatges preses per fotoperiodistes i captures de vídeo enregistrades per altres manifestants i reporters de mitjans de comunicació, la querella documenta com la víctima estava allunyada a una vintena de metres de la cantonada del carrer Bosch amb Via Augusta, on es trobaven els escopeters de la Brimo querellats. Prèviament, els antidisturbis havien estat formant el cordó policial que custodiava la comissaria del Cos Nacional de Policia que hi ha a tocar d’aquest punt. La víctima va rebre l’impacte d’un projectil de foam a l’ull dret mentre es trobava completament alçada i intentava protegir-se entre dos contenidors de brossa. El tret la va fer caure a terra amb el rostre ensangonat, passant posteriorment a ser socorreguda per les manifestants que l’envoltaven.
Irídia assegura haver tingut accés al protocol d’ús de llançadores i projectils de la policia catalana, que determina que només es poden disparar bales de foam si es rep una ordre expressa o en cas de perillar la integritat física dels agents
A partir de la comparativa dels diversos enregistraments i del desplaçament d’una moto que passava just pel lloc dels fets en aquell instant, la informació horària de les metadades de les diverses càmeres i mòbils, i el so que s’hi enregistra, el tret lesiu es va produir durant un interval de vuit segons, quan passaven 21 minuts de les 8 del vespre. Durant aquest lapse temporal, els àudios del material gràfic enregistren dos trets i altres imatges verifiquen –segons la querella– que dos dels agents de la formació van estar en posició de disparar durant aquests vuit segons; a través del contrast amb més fotografies preses abans i després d’aquest moment, s’identifica els dos policies amb els dos números d’operatiu referits.
La querella assenyala, així mateix, que les llançadores de projectils de foam, a diferència del que passava antigament amb les escopetes de bales de goma, són dispositius d’alta precisió que disposen d’un visor hologràfic que permet assenyalar l’objectiu amb un punt vermell de forma molt exacta, tal com s’explica en el mateix protocol d’ús de les llançadores i dels projectils de 40 mm de la policia catalana, que també prohibeix en qualsevol cas “disparar més amunt de la zona abdominal”.
El mateix protocol –es recorda des d’Irídia– determina que “a l’hora de disparar els operadors de llançadors han de rebre una ordre expressa, que consistirà en una ordre tancada, un tret dirigit a alguna persona a qui s’hagi de neutralitzar” i també que els casos en què calgui fer ús de l’armament sense una ordre prèvia s’han de cenyir a aquells en què els agents es vegin forçats a actuar en “defensa pròpia i corri perill la seva integritat física, de l’equip i/o de terceres persones”. Unes circumstàncies que, segons l’entitat, no es van produir en el transcurs dels fets denunciats, ja que la manifestant ferida es trobava a una distància superior a vint metres del punt on es trobava el dispositiu policial, se n’estava allunyant i va buscar refugi així que va començar a sentir trets. L’entitat querellant assegura haver tingut accés a aquest protocol intern que, de fet, no s’ha fet mai públic, tot i que una moció del Parlament ho va reclamar l’any 2019 i el mateix conseller d’Interior, Miquel Sàmper, es va comprometre a fer-ho, arran del debat social provocat pel cas ara denunciat.
L’advocada querellant i codirectora d’Irídia, Anaïs Franquesa, creu que és “incomprensible que segueixi sense ser públic el protocol de les bales de foam”
L’advocada querellant, Anaïs Franquesa, considera que “els fets són molt greus perquè una altra vegada s’ha perdut la visió d’un ull a causa d’una actuació policial, aquesta vegada sí que tenim la certesa de què és per l’impacte d’una bala de foam, per tant entenem que és en el marc d’un procediment penal en el qual s’ha de determinar i depurar les responsabilitats oportunes”. Malgrat això, la codirectora d’Irídia creu que és “incomprensible que segueixi sense ser públic el protocol de les bales de foam, volem tenir un coneixement de què diu aquest protocol, però per la informació que tenim fins ara és obvi que el fet que hi hagi una persona que hagi perdut l’ull sent el foam una arma de precisió és un fet molt greu que s’ha d’investigar”.
Tanmateix, l’acusació popular exercida per Irídia es reserva l’opció d’ampliar la querella durant la fase d’instrucció del cas, si s’evidencia que altres agents van col·laborar o participar de qualsevol altra manera en aquests fets delictius, de la mateixa manera que preveuen ampliar les seves accions civils o administratives contra la Generalitat de Catalunya i el Departament d’Interior, responsables del cos dels Mossos d’Esquadra. Aquesta no ha estat l’única querella que s’ha formulat per aquest cas, ja que l’advocat Xavier Muñoz Soriano n’ha presentat una altra –en termes molt similars a la d’Irídia– com a acusació particular en representació de la víctima.
