Des de fa temps em crida l’atenció el gran percentatge d’homes racialitzats que treballen en seguretat privada a Barcelona, tant en el metro i RENFE com en altres espais públics. L’externalizació de la “seguretat” per part de l’administració no és una novetat, li permet reduir costos i securitzar encara més l’espai públic. Per la seva banda, diferents organitzacions de drets humans adverteixen que les denúncies per violència exercides per part de personal de seguretat privada no paren de créixer. Desgranar els diferents elements que intervenen en aquest panorama permet advertir els perversos efectes que produeixen la interacció del racisme, el classisme i el patriarcat.
Un primer aspecte que vull assenyalar és el relacionat amb la racialització de la divisió del treball. María Lugones, seguint Aníbal Quijano, explica que, en el model civilitzatori en què vivim, les persones estan classificades segons el treball, la raça i el gènere. Aquestes dimensions no poden ser enteses de manera separada, sinó que operen de forma conjunta, es constitueixen mútuament.
En aquest sentit, són conegudes les denúncies de col·lectius antiracistes sobre les dificultats que enfronta la població migrant i racialitzada per accedir al mercat laboral.
Si observem al nostre voltant (les nostres cooperatives, associacions, escoles, llocs a l’administració, etc.) veurem que, com més alts són els càrrecs, menys persones racialitzades hi trobem
Per a les persones migrants, no solament per les limitacions que imposa la llei d’estrangeria, sinó també per l’existència de nínxols laborals que les condueixen a determinats treballs, que generalment són poc reconeguts socialment, mal pagats i desenvolupats en condicions de gran explotació.
Diferents informes assenyalen, per exemple, que solament el 9% de les persones migrants exerceixen activitats professionals a Catalunya i que el 92% de les treballadores de la llar internes són dones migrants.
Aquesta situació també l’enfronten persones racialitzades locals. Si observem al nostre voltant (les nostres cooperatives, associacions, escoles, llocs a l’administració, etc.) veurem que, com més alts són els càrrecs, menys persones racialitzades hi trobem. Igualment, la racialització del treball s’aplica en l’àmbit de la “seguretat”. Una de les manifestacions més visibles estan donades per les condicions laborals en què s’exerceix i la seva retribució. Mentre que el salari d’un Mosso d’Esquadra pot variar entre 98.724,64€ i 39.929,22€ anuals, el de seguretat privada oscil·la entre 18.942,70 i 19.588,58 anuals.
El sistema genera possibilitats laborals i materials clarament diferenciades segons el sexe-gènere, la racialització i la classe, fins i tot en un sector tan qüestionable com el de la “seguretat”
Segons algunes notícies, només un de cada 137 mossos és estranger “no europeu”. Així, el sistema genera possibilitats laborals i materials clarament diferenciades segons el sexe-gènere, la racialització i la classe, fins i tot en un sector tan qüestionable com aquest. Un segon aspecte està relacionat amb les conseqüències que la racialització de la divisió del treball genera en la reproducció d’imaginaris dominants. Mentre que un alt percentatge de dones migrants realitzen treballs de la llar i les cures, la qual cosa manté la idea instaurada en la colonització que són “cossos per servir”, com indica Aura Cumes.
Els homes racialitzats són vists com a violents, i a més ara amb la perversa tasca de gestionar les violències entre ells, entre els de baix. Mentrestant els qui despleguen i promouen les polítiques de securització dels espais públics i de la vida en general continuen sent invisibles. Françoise Vergès adverteix que l’ampli negoci que existeix entorn de les tecnologies de la vigilància i del control estan majoritàriament dominats per homes blancs heteronormatius.
En l’àmbit català, per exemple, la Generalitat i els Mossos tenen estretes relacions amb Israel, expert en securització i responsable de l’actual genocidi contra el poble palestí. En tercer lloc, aquesta anàlisi no pretén llevar responsabilitat de les violències que exerceixen els qui treballen en l’àmbit de la seguretat privada, siguin persones racialitzades o no. Tampoc busca que els cossos de seguretat de l’estat “integrin” persones migrants i racialitzades per convertir-se en òrgans diversos o interculturals. Proposa analitzar com el sistema modern i colonial en el qual vivim ordena i classifica els cossos i les comunitats en una jerarquia social que impacta en tots els àmbits de la nostra vida, fins i tot quan agafem el metro.
