Maria Nicolau explica que hem abandonat les cuines. Abans eren el centre de les cases, de les economies familiars i comunitàries. Però, amb el temps, el treball ha desplaçat aquesta mirada: la casa es va convertir en un espai on descansar després de llargues jornades laborals. La nostra relació amb la cuina ha canviat tant que ara la concebem com a mers espectadors, com si fos un reality televisiu, mentre ens mengem una ració de sushi que ens ha portat a casa un treballador d’una empresa de missatgeria.
Cuinar no és només elaborar un plat amb uns determinats productes per a menjar. Cuinar –què?, com?, quan?, i per què?– és molt més això. Ens parla de la nostra relació amb el territori, les estacions de l’any i el clima. Ja ho deia Josep Pla: “La cuina és el paisatge posat a la cassola”. També té a veure amb la memòria, amb la transmissió cultural d’unes generacions a altres, de la preservació dels béns comuns d’una determinada comunitat, la qual s’asseu a taula en conjunt per a reproduir-se i celebrar-se.
Amb aquesta idea de la cuina, l’editorial Alalimón ha publicat dos llibres –un el podríem llegir com la continuació de l’altre– que són una autèntica joia: Cuina nostra (2023) i Cuina paisatge i caliu (2025). Tots dos estan signats per Casimir Romero, mestre de professió de la Vall d’Albaida enamorat de la cuina i el territori, i compten amb il·lustracions d’Aneta Tarmokas, valenciana d’arrels manxegues, que ha acabat per posar la cirereta al pastís i fer d’aquests llibres una veritable menja literària. En paraules dels editors: “Les imatges destil·len sabors, olors i records de cuina de mare i de iaia”.
Els llibres són una explosió de cultura popular. Més enllà dels textos, que barregen història, anècdotes personals i saviesa popular, trobem dites i frases fetes, curiositats i fotografies que ens permeten endinsar-nos al pou de la memòria. Una memòria que és col·lectiva, ja que els llibres són fruit de publicacions de l’autor en les seues xarxes socials, que s’han enriquit amb les aportacions d’altres usuaris. D’aquesta manera, les obres s’han treballat com una bona recepta: agafant d’ací i d’allà, del que ens dona l’entorn proper.
Les receptes que Casimir Romero proposa són això: pur paisatge, pur territori.
En aquest sentit, les receptes que Casimir Romero proposa són això: pur paisatge, pur territori. D’aquesta manera, per a parlar de plats elaborats amb carn, ens parla de la matança, com a ritual col·lectiu necessari per a omplir el rebost, o de les rates de marjal, un aliment molt preuat per a la gent que vivia a la vora dels arrossars en els temps en què l’aigua corria més clara. I, per descomptat, no s’oblida dels nostres arrossos, en totes les seues versions (secs, de peix, al forn, caldosos…), dels guisats o dels mulladors. Com tampoc ho fa dels mercats o d’un glossari al final del llibre, per a omplir el rebost de queviures i de paraules.
El seu és un rebost ple sobretot de memòria –no de nostàlgia, important–, perquè viatja al passat, sense idealismes, per a no oblidar i poder continuar compartint al voltant d’una taula els sabers col·lectius, eixamplar l’autonomia que ens dona accedir de manera directa als productes i cuinar-los nosaltres mateixos i recuperar sobiranies davant d’un sistema que ens vol atomitzats, dependents i consumistes.
Com explica Maria Nicolau, “recuperar la cuina és revolucionari. Però no només com a lloc bonic dins de casa per a oferir manualitats, sinó recuperar-la com a activitat que ens col·loca en el centre i ens dona el poder de crear el món segons les nostres pròpies normes i regles”. Anem al mercat i comprem de temporada, preguntem si cal a les botigueres o a les iaies, compartim les receptes amb les amigues, embrutem-nos de farina i, sobretot, compartim les taules. Que no falte un morter d’allioli, pa de forn, tomates de penjar i un barralet de vi del terreny. I bon profit!
LA REPARTIDORA
Jordi Garcia Miravet forma part del projecte associatiu La Repartidora, un espai social i cultural situat a Benimaclet (València), dedicat a la difusió, el debat, la formació i la recerca d’alternatives socials, polítiques i econòmiques des del pensament crític i el món del llibre, per mitjà d’una llibreria física, l’editorial Caliu i l’espai de pensament Sabers Comuns.
