La casa de la senyora Dolors
“Però quina bogeria és aquesta?”, va pensar la senyora Dolors quan va sentir gemecs i cops a les golfes. Mentre pujava les escales va pensar en les paraules que diria a les noies. Els havia prohibit terminantment tenir sexe amb els clients a les golfes perquè podia ser perillós. Després va pujar a la cuina i, mentre pelava patates, va sentir les notícies d’última hora. Comentaven que un virus havia provocat una reacció en els cossos que no portaven gaire temps sense vida. La dona va mirar estranyada cap a la ràdio i es va acostar per mirar si era l’emissora de sempre. No podia creure’s el que estava sentint. La veu va seguir explicant que els morts recentment tornaven a la vida amb un cert grau d’agressivitat. La senyora Dolors, sense creure’s ni una paraula, va apagar la ràdio i va sentir de nou aquells cops que sonaven ara més fort des de baix. A mesura que va anar baixant amb la decisió de descobrir què era, es va adonar que els cops es barrejaven amb els plors d’una de les seves treballadores que estava davant de la porta de les golfes.
–Es pot saber què et passa, criatura, i què són aquests cops? Qui hi ha a les golfes?
–Dolors, senyora Dolors, no ha sentit les notícies? Ho expliquen per tot arreu. Els que acaben de morir cobren vida de nou. I… Recorda aquells alemanys borratxos que van arribar diumenge? No van voler pagar-me i volien… obligar-me a… I jo… els vaig matar, senyora Dolors, i vaig amagar-los a les golfes. No sabia què fer.
–Ai, nena, a la senyora Dolors se li ha d’informar de tot. Apa, ves al jardí i treu la pala de ferro. Cal enterrar les escombraries per molt vives que estiguin.
La taca
Aquella taca a la paret va començar a cobrar volum i poques setmanes després s’havia creat una mena de cabdell allargat de la mida d’un pastor alemany penjat de la paret del garatge d’en Francesc. L’agorafòbia que patia li impedia sortir de casa i això havia fet que s’obsessionés amb allò fosc i de textura peluda que havia crescut a l’interior de casa seva. L’observava en silenci mentre esmorzava. Els gats, que estaven al costat d’ell, s’acostaven a la paret i miraven cap a la mateixa direcció. Semblaven imitar la mateixa fascinació que el seu amo. Un matí, en Francesc va percebre que aquella massa peluda es movia com si hi hagués alguna cosa al seu interior. En Francesc va mastegar l’esmorzar amb els ulls vermells i desorbitats per l’excitació. Aquell moviment es va repetir els dies següents. Semblava que alguna cosa vivia a l’interior d’allò. En un d’aquests matins, la curiositat del vell home es va fer més gran que la fam i, com si fos un nen entremaliat, va agafar un dels seus gats. El petit felí va percebre el perill i va esbufegar quan el seu amo el va acostar cap a la paret. En Francesc va introduir el cap de l’animal en la foscor i va esperar, però molt poc temps. El gat es va retorçar i es va poder sentir un miol ofegat. El so va ser com si el gat hagués estat tancat en una capsa de sabates i s’hagués tirat per un penya-segat. Quan va retirar el cos, el cap havia desaparegut per complet i un raig de sang va esquitxar el terra gris. En Francesc va voler alimentar més la curiositat i va introduir de nou el cos al mateix orifici. No va passar ni un segon
i aquella massa fosca va estirar el cos del gat amb tal força que en Francesc va haver de cedir.
Dies després, l’home va descobrir que alguns dels seus gats havien desaparegut i que aquell globus pelut que s’havia fet tan enorme s’havia desinflat. L’home no hi va trobar cap explicació, i a partir d’aquell succés li va començar a fer molt mal l’estómac. En passar les hores, una intensa arcada va fer aixecar en Francesc del llit. Corregué al bany i es va quedar quiet davant del mirall. Es va estar retorçant diversos segons i de sobte es va veure a ell mateix obrint la boca com si anés a cridar. De l’interior de la boca va començar a veure el cap d’un cuc gegant i blanc amb dents com agulles. Va treure el cap una mica. En Francesc va mirar-se la boca atònit amb els ulls com unes taronges. Tot d’una, va veure que no podia tancar-la. Tot el contrari, la seva boca es feia cada vegada més gran perquè la criatura intentava sortir. L’últim que va sentir en Francesc va ser que el seu cap estava a punt d’esclatar.
Aquell soroll va fer que tots els veïns es temessin el pitjor. Per això, van entrar a la força a casa d’en Francesc. Van veure diversos cadàvers de gats decapitats a l’entrada i, en inspeccionar tota la casa, van trobar el cos de l’home estès al terra del bany al costat d’una escopeta. S’havia disparat al cap.
