Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

En alguna cantonada, algú

Eloi Latorre

A Joan Brossa Un mantell ocre inunda la ciutat de capvespre i esculpeix capricis d’ombra en façanes i terrats, suggeriments de perspectives esbiaixades, siluetes desafiadores,...

I la vergonya, per quan?

Elena G. Ruiz

“La vergonya és una porta oberta al desig.” Fa uns anys, una terapeuta em va dir aquesta frase i la duc en ressonància. “Una porta...

Relats foscos

Gerardo Nicolau

La casa de la senyora Dolors “Però quina bogeria és aquesta?”, va pensar la senyora Dolors quan va sentir gemecs i cops a les golfes....

Els ocells negres

Víctor Fernández-Dueñas

S'omplen la boca de fang. S’omplen la boca de fang, que s’asseca a la boca. S’omplen la boca de fang, un fang nauseabund que s’esquerda...

Un cafè descafeïnat

Anna Vilamú

–De vegades em comença a preocupar una mica menys el tema de trobar feina. Ja començo a tenir assumit que no tindré un futur igual...

La llibertat i altres exilis

Ivet Eroles

L’any 1942, Aulus-les-Bains, una població francesa fronterera amb el Pallars Sobirà, va rebre 587 persones jueves al centre de confinament; se sumaven a les que...

Encara no, 'joder'!

Bea Ramos

“Si creus que això s’acaba, sigues qui vols ser. Treu-te el sol de la butxaca i posa-te’l a la pell” Sau   Ens veus de...

El temps que no hem viscut

M. Antònia Massanet

Has anat a la consulta sola perquè ja et trobes millor i fins i tot treballes. No hi ha cap motiu per haver-hi d’anar acompanyada,...

Clavar la bandera

Max Codinach

El vaig matar per moltes raons. Us les contaré totes en dues o tres o quatre pàgines, però m’heu de creure quan us dic que...

Sobre un home que es va construir un castell

Anna Vilamú

Totes les paraules que se’n puguin escriure mai, seran poques i no diran suficient

Quaranta escuts

Ivet Eroles

Com cada tarda, la Mercè s’asseu al banc de pedra sota el gran arbre que algú va plantar, ves a saber quan, en un extrem...