Nicolas Garcia, batlle d’Elna, feia públic divendres passat que Rodrigue Furcy, prefecte del Departament dels Pirineus Orientals, havia denunciat l’Ajuntament d’Elna als tribunals per haver autoritzat els seus càrrecs electes a expressar-se en català al ple i a escriure l’acta amb les deliberacions finals amb la condició de traduir-ho just després en francès. El màxim representant de l’Estat francès a Catalunya Nord argumenta que “tot element susceptible pertorbar els principis fonamentals de la República i la jerarquia entre llengua oficial i llengües regionals, s’ha d’analitzar com un element de reivindicació d’una identitat cultural que no ha de prosperar a les assemblees deliberatives de les diferents institucions”.
L’inici de la polèmica es remunta al passat 19 de gener quan Pere Manzanares, regidor de govern d’Elna i president del Sindicat Intercomunal per la promoció de les llengües catalana i occitana (SIOCCAT), feia una intervenció en català al ple municipal de la població, traduïda immediatament després al francès per ell mateix. Les regidores de l’oposició, indignades, van aixecar-se de les seves cadires i van abandonar el ple fent públic el seu desacord per l’ús d’una llengua diferent de la francesa i acusant el govern de “menysprear el dret republicà francès”. En el mateix comunicat, van argumentar que “els iliberencs que no comprenen el català se senten exclosos del debat públic i s’afegiran a les files dels indiferents a la política local” i van anar més enllà acusant el govern de practicar un “apartheid lingüístic”.
Tres mesos després, el passat 21 d’abril, la vila d’Elna es convertia en el primer ajuntament que votava favorablement a autoritzar els seus càrrecs electes per presentar una deliberació al plenari i debatre-la en català amb la condició de traduir-la íntegrament al francès just després. “La comuna d’Elna ha invertit molt en el seu patrimoni: la catedral, el claustre, la Maternitat… Ara també inverteix en el seu patrimoni immaterial i valoritza l’ús de la llengua catalana”, declarava aleshores el batlle Nicolas Garcia.
El passat 21 d’abril, la vila d’Elna es convertia en el primer ajuntament que votava favorablement a autoritzar els seus càrrecs electes per presentar una deliberació al plenari i debatre-la en català amb la condició de traduir-la íntegrament al francès just després
Quinze dies abans, el consell regional de Bretanya aprovava una moció que permetia una traducció simultània per a les intervencions oficials fetes en bretó i en gal·ló. Fins aquell moment, cap regla impedia parlar en aquestes llengües, però si alguna persona les utilitzava s’havia de traduir ella mateixa al francès reduint notablement el temps de paraula. Des de llavors, la traducció simultània s’aplica als plens, a la pàgina web i a les xarxes socials de la institució, tota una novetat a l’Estat francès. Però a diferència dels casos dels municipis nord-catalans, al consell regional de Bretanya les actes no consten en bretó o gal·ló i només s’escriuen en francès.
Amb tot, poques setmanes més tard de la votació d’Elna, la Prefectura va enviar una carta a l’ajuntament rossellonès recordant-li que l’ús del català als plens del consell municipal no era autoritzat. La resposta del govern va ser consultar una jurista que els va informar que el que deia el prefecte no era veritat i d’aquí en va sorgir un informe que el municipi iliberenc van entregar a la màxima representació de l’Estat francès a Catalunya Nord, que els va acabar donant la raó de manera informal.
Posteriorment, el govern municipal d’Elna va decidir modificar el Reglament Intern del plenari per tal que es reconegués la possibilitat d’intervenir en català als debats i que les actes que s’envien a la Prefectura amb l’objectiu que els serveis jurídics les validin es redactin en català, primer, i en francès en segon terme. Una iniciativa que va desencadenar la denúncia de la Prefectura.
Iu Escape, regidor de cultura de l’Ajuntament de Pesillà de la Ribera, creu que la iniciativa és molt necessària “per trencar l’esquema mental jacobí” i perquè “el monolingüisme és un fre per al desenvolupament econòmic, cultural i humà en un territori com el nostre”
Amb tot, el SIOCCAT (que agrupa 116 municipis amb l’objectiu de promoure les llengües catalana i occitana) va fer arribar a tots els equips de govern una proposta de moció per ser sotmesa a aprovació en respectius consells municipals seguint el model d’Elna, és a dir, autoritzant el debat i la redacció de les actes en català o en occità (en el cas dels municipis de la Fenolleda, comarca occitanòfona del Departament dels Pirineus Orientals) amb la corresponent traducció al francès. Pere Manzanares explica que “a hores d’ara com a mínim una quinzena de municipis ja han votat i aprovat la moció”, entre els quals es troben pobles com Pesillà de la Ribera, Estagell, Portvendres o Sureda (al Rosselló); els Banys d’Arles al Vallespir o Trilhan i la Tor de França a la Fenolleda. El polític no dubta a qualificar la iniciativa de “molt important perquè permet obrir noves portes i fer passos endavant per posicionar el català més enllà del rol de simple decorat” i rebla: “en una societat on la política està d’alguna manera sacralitzada, si els polítics s’expressen en català públicament pot ser que ens apropem més a què la llengua sigui més reconeguda per anar sortint de l’espai privat”.
Iu Escape, regidor de cultura de l’Ajuntament de Pesillà de la Ribera, va presentar el passat 13 de setembre la moció del SIOCCAT al ple del consell municipal del poble. “En aquell moment això que ha passat amb Elna no se sabia i vam votar la moció amb només amb els tres regidors de l’oposició en contra en un ambient molt tranquil. Sabem que potser el Prefecte ens demanarà de retirar-ho, però estem tranquils”, assenyala. Escape, explica igualment que “seria molt positiu que altres pobles aprovin aquesta moció. Si en sem trenta és molt més difícil de ser condemnats que si en sem un o dos. Si nos ajuntem sem imparables”. Per ell, la iniciativa és molt necessària “per anar trencant l’esquema mental jacobí, que és un hàndicap terrible a la societat francesa” i perquè “el monolingüisme és un fre per al desenvolupament econòmic, cultural i humà en un territori com el nostre”. En els pròxims dies, després que els serveis jurídics de la Prefectura analitzin com fan sempre les actes d’aquests plens, se sabrà quina és l’estratègia de l’Estat en tot aquest afer.
