Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Saó, l'aplec pirinenc que es fa gran i no vol créixer

L'Aplec Saó se celebra a Farrera (el Pallars Sobirà) organitzat pel Centre d'Art i Natura i arriba a la seva 11a edició amb un canvi de direcció i en el camí d'esdevenir un petit festival

Edició de l'Aplec Vall Saó a Farrera l'any 2020 | Arxiu

“M’he dedicat a sortir cada dia a caminar pels voltants del poble. Cada dia he fet una sortida per reconèixer el terreny, però sense dur càmera, cosa que, en el meu cas, sent fotògrafa, que acostumo a dur-la sempre a sobre i més quan soc en un indret bonic i nou com aquest, és insòlit en mi”. La fotògrafa Sílvia Poch descriu així la seva vivència al Centre d’Art i Natura de Farrera (CAN). Com ella, la resta d’artistes convidades l’Aplec Saó també s’han estat entre dues i tres setmanes al CAN per decidir i treballar sobre el terreny allò que volen presentar.

Ens ho expliquen Lluís Llobet i Albert Baldomà, les persones que escenifiquen el relleu a la direcció de Saó. Llobet n’ha estat el director les deu primeres edicions i, a partir d’aquesta, que se celebrarà el 14 i 15 d’octubre, ho assumirà Baldomà, juntament amb la belga Fien Groffils, activista i gestora cultural. . El rejoveniment el trobem en ells, però també en el públic que busquen: “Intentem que els debats que es generin al CAN en general i al Saó en concret se surtin de la norma i de l’establert”, afirma Baldomà.

En aquesta edició han volgut donar més pes al concepte de ‘pensament’, tant artístic com social i sostenible

Segons afirmen al seu web, el Festival d’Art, Natura i Pensament a l’Alt Pirineu és “una trobada de creació artística anual que té com a objectiu la realització d’intervencions a la natura des de diferents disciplines en el context de muntanya de l’Alt Pirineu”. En aquesta 11a edició, l’han reformulat i li han volgut donar més pes al concepte de pensament, tant artístic com social i sostenible. Malgrat que creixi la programació, intenten que no ho faci l’abast del festival “ja que en una població tan petita com Farrera, on durant l’any només vivim unes 25 persones, organitzar-hi grans esdeveniments és contraproduent en molts sentits. No cal dir que també és poc sostenible”, segons el nou director.

“El discurs que porta ara implícit el festival és que l’entorn idíl·lic de l’Aplec no ens pot fer perdre de vista la realitat del nostre dia a dia ple de contradiccions”, subratlla Llobet. El suposat dret a l’habitatge, la mobilitat sostenible, “els sovint mals hàbits adquirits des de l’Alt Pirineu estant” i una reflexió més general sobre el paper de l’art en relació amb la violència seran alguns dels temes d’enguany. Destaquen el salt qualitatiu quant a pressupost, artistes, participants i reflexions en les taules de pensament.

“Per al públic local, el dia de l’Aplec representa un passeig matinal i tardorenc (sempre a mitjan octubre, a l’inici de la coloració de les fulles) a través de la natura d’alta muntanya tot descobrint les performances i instal·lacions. És una experiència única, individual, col·lectiva i en viu”, subratlla Llobet. “Qui no vol estar unes setmanes a la natura amb total llibertat per crear?”, es pregunta Sílvia Poch. Destaca que la motiva aquest repte perquè, com a fotògrafa, fa anys que se sent allunyada de la creació pròpia de projectes, treballant molt fent fotografies, sobretot de persones, que li encarreguen d’altres.

Saó Farrera
Una de les activitats de l’Aplec Saó de l’any 2020 |Arxiu

 

Participar a Saó li implica crear alguna peça artística que tingui alguna connexió amb aquest entorn en concret. “Físicament, implica allunyar-se del ritme frenètic del dia a dia, no hi ha cobertura, és perfecte! Mentalment, és un regal oblidar-te unes setmanes dels mil estímuls de la quotidianitat, de la feina, les mil tasquetes domèstiques i del dia a dia en general”, subratlla Poch. I això que no va ser fàcil: “quan vaig arribar, estava desubicada, de sobte, ho vaig aturar tot; només veus muntanyes al teu voltant i un cel immens; no sabia per on començar sense tenir coses a fer programades a cada minut, però amb un dia ja estava situadíssima i des d’aquí et donen molta llibertat i calma per inspirar-te sense pressa”.

El nou director assegura que la seva missió com a equipament del Pallars és “no ser condescendent amb la gent que vivim aquí i proposar continguts profunds, concrets i trencadors”

Baldomà destaca que si bé Saó es caracteritza pel seu creixement quant a nombre d’artistes i continguts, no busca més públic que els altres anys: “passem d’Aplec a petit festival”, sintetitza. Així mateix, subratlla que han volgut rejovenir el públic i localitzar-lo més a la comarca. Volen tocar temes cabdals com la problemàtica de l’habitatge, perquè la gent que la pateix pugui tenir un espai concret on buscar solucions: “la nostra taula sobre habitatge vol reflexionar i proporcionar solucions d’acció directa a curt termini (resistència a desnonaments, reflexió sobre l’okupació, xarxes de col·laboracions) per totes les joves que no poden tenir actualment un habitatge digne al Pallars”. En aquest sentit, assegura que la seva missió com a equipament del Pallars és “no ser condescendent amb la gent que vivim aquí i proposar continguts profunds, concrets i trencadors”.

“Normalment, fotografio persones i aquí he optat per fotografiar només la natura i he fet grans descobertes per a mi. He passat per molts estats, he jugat molt, he gaudit i he patit. Una bomba de sensacions que no imaginava que viuria”. Poch descriu com ha anat creant la seva obra a mesura que ha anat endinsant-se a Farrera, amb una dinàmica de fotografiar la natura de nit i com la ment li inventava ficcions. “Això m’ha generat nivells de por molt alts i he anat sortint cada dia per posar a prova aquesta por imaginària: fins a on arriba, si es pot controlar, si s’aprèn a gestionar aquesta por o no”.

A Poch l’acompanyaran d’altres artistes amb instal·lacions efímeres a la Coma de Burg com Cristian Herrera Dalmau, el francès Joanès Simón-Perret, els valencians Mar Garcia i Javi Soler i el barceloní Pau Matas. Aquestes intervencions es barrejaran amb diferents actuacions d’artistes que han passat pel CAN durant la direcció de Lluís Llobet, com Roger Mas o l’escriptora Teresa Ibars, i de nous, com Higo Mental, que faran una comparativa gamberra sobre urbanisme i ruralitat, o el cantant i poeta basc Amorante.

Aplec Saó
Diferents disciplines artístiques conflueixen a l’Aplec Saó |Arxiu

 

A l’hora de triar les artistes a qui convidar, no hi ha un criteri clar: “El nostre criteri té a veure moltes vegades amb la bellesa. Però també amb la política, el compromís o la rellevància. Crec que al final, i mirant-nos l’art i l’entorn de la forma més poètica possible, el criteri és intentar fer el món una mica més bonic”. Per a mirar de sintetitzar-ho, Baldomà afirma que si s’hagués de quedar amb un criteri una mica més concret, “diria que és pensar quins artistes poden ficar al cap del públic que ens visitarà preguntes que el faran moure o canviar”.

El CAN s’ha definit sempre com un lloc de creació i de recerca i només puntualment de difusió, per això no tenen sala d’exposicions i intenten protegir les artistes i investigadores del públic general

En aquest sentit, per al nou director de Saó els reptes més importants tenen a veure amb el clima, el despoblament rural, la massificació turística del Pallars o la pèrdua dels hàbits alimentaris. Per això, afirma que estan engegant “un pla quinquennal de ciències aplicades a totes les problemàtiques lligades entorn del Centre i de Farrera per a poder fer front a tots aquests reptes que van lligats amb l’èxode neorural actual i amb les noves formes de vida que busca actualment la societat”.

Saó va ser ideat per Lluís Llobet, fundador i fins ara director del CAN, i per l’activista i escriptora Vanessa Freixa, amb la intenció d’acostar una línia d’exhibició de la simbiosi entre l’art i la natura a les persones del Pallars Sobirà. El Centre d’Art i Natura s’ha definit sempre com un lloc de creació i de recerca i només puntualment de difusió. Per aquest motiu no tenen sala d’exposicions i que intenten protegir les artistes i investigadores del públic general. “Això ens obliga a intentar mantenir el CAN en la seva posició concreta dins el mapa de les residències que, en aquest cas, se situa entre l’art i la ciència”, afirmen. La nova direcció està obrint nous fronts per adaptar les iniciatives del CAN als nous temps, generant acords amb diferents institucions com el Dansàneu en la dansa o com l’Acadèmia del Cine Català en la part més audiovisual.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!