Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Sense màscares per conquerir l’impossible

Àlex Romaguera | @AlexRomaguera

Diuen que la distopia és l’extrem negatiu al qual semblava impossible arribar. Per tant, si ens apropem al pol oposat, veurem que l’impossible és a tocar. Amb aquesta màxima, extreta d’una reflexió de l’enyorat Galeano, Mascarats orienta el seu segon disc, un viatge encisador de l’adversitat cap a l’esperança.

Enregistrat als estudis WZ de Borriol pel productor Sam Ferrer, Distopia reuneix deu cançons a cavall del rock i el reggae, on s’entrellacen les crítiques als sistemes d’opressió amb el record de les qui, en èpoques pretèrites, van deixar-se la pell en defensa de les llibertats.

Igual que en el seu primer àlbum, Trencarem l’imaginari, la formació nascuda a la Sénia s’empelta del guitarrista Arnau Aymerich (Ebri Knight), la banda de hip-hop gallega Ezetaerre o les cantants Flora Sempere (El Diluvi) i Mireia Vives. Nous matisos per a un viatge sonor que ens obliga a encarar el present per fer possible la utopia.

 

MÚSICA
Distopia
Mascarats
Estudis WZ, Borriol

Article publicat al número 472 publicación número 472 de la Directa