Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Sense màscares per conquerir l’impossible

Àlex Romaguera | @AlexRomaguera

Diuen que la distopia és l’extrem negatiu al qual semblava impossible arribar. Per tant, si ens apropem al pol oposat, veurem que l’impossible és a tocar. Amb aquesta màxima, extreta d’una reflexió de l’enyorat Galeano, Mascarats orienta el seu segon disc, un viatge encisador de l’adversitat cap a l’esperança.

Enregistrat als estudis WZ de Borriol pel productor Sam Ferrer, Distopia reuneix deu cançons a cavall del rock i el reggae, on s’entrellacen les crítiques als sistemes d’opressió amb el record de les qui, en èpoques pretèrites, van deixar-se la pell en defensa de les llibertats.

Igual que en el seu primer àlbum, Trencarem l’imaginari, la formació nascuda a la Sénia s’empelta del guitarrista Arnau Aymerich (Ebri Knight), la banda de hip-hop gallega Ezetaerre o les cantants Flora Sempere (El Diluvi) i Mireia Vives. Nous matisos per a un viatge sonor que ens obliga a encarar el present per fer possible la utopia.

 

MÚSICA
Distopia
Mascarats
Estudis WZ, Borriol

Article publicat al número 472 publicación número 472 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!