És un dilluns al matí de principis de setembre, tothom està preparat per a començar a collir. Cel blau clar, olor d’herba i terra, calidesa del primer sol que escalfa les cares decidides de desenes de treballadores. El raïm és el fruit comestible de la vinya, una infructescència formada per una agrupació de baies. Pot ser consumit cru o usat per a la fabricació de melmelada, suc, vi, vinagre, panses o oli extret de les seues llavors. La verema té lloc entre mitjans d’estiu i finals d’octubre, quan el raïm arriba a la plena maduresa. Aquesta pràctica té arrels antigues i una rellevància social que troba espai en el llegat artístic grecollatí. El déu Bacus i les seues adoradores, les bacants, són només la punta iconogràfica de l’iceberg que representa el vi en la cultura clàssica i que va des del lema encara vigent in vino veritas fins a les indicacions científiques i naturalistes de Plini el Vell.
La singularitat del territori dels Països Catalans també té el seu impacte en la producció de raïm. Algunes de les varietats que podem trobar a les diverses contrades són: macabeu, boval, moscatell d’Alexandria, parellada, gorgollassa, xarel·lo, prensal, ull de llebre, carinyena, monastrell, bonicaire, forcallà, mantell negre, callet o Giró ros.
La verema és un autèntic viatge i recollir i compartir són les paraules clau que representen aquest moment. És l’ocasió que aplega totes les persones que treballen braç a braç durant setmanes, la conclusió d’un treball dur fet conjuntament.
