El govern del Botànic va canviar el model educatiu que teníem i va implantar al País Valencià un sistema escolar plurilingüe basat en percentatges que ha donat pèssims resultats. Joan Fuster deia amb tota la rotunditat que el bilingüisme o el plurilingüisme com a programa públic o com a objectiu polític són sempre “una trampa”. No hi ha mai una situació d’equilibri entre dues o més llengües quan són presents en una societat i es disputen un mateix espai. Sempre hi haurà una llengua dominant i una o unes llengües dominades. La influència d’una llengua dominant, quan és exagerada, produeix simultàniament dos efectes sobre la llengua dominada: d’una banda, l’arracona; de l’altra, la corromp internament, la canvia. Quan vam veure que s’aprovava aquesta llei de plurilingüisme, molts de nosaltres sabíem que suposaria la reducció i la limitació del valencià com a llengua vehicular de l’ensenyament en favor del castellà, a més d’una gestió de l’ensenyament de l’anglès que no atenia cap criteri pedagògic. En resum, causaria un mal irreparable a la normalització del valencià i la comunitat educativa.
El sistema educatiu al País Valencià —en qüestió de llengua— era radicalment diferent del català, perquè el català es basa en una única opció compartida per a tots els ciutadans, mentre que el País Valencià deixava en mans de les famílies l’opció de triar un sistema educatiu amb més o menys valencià. Això feia que des del punt de vista judicial fora inatacable. El sistema de línies no només deixava lliures d’atacs els centres que funcionaven totalment en valencià sinó que, a més a més, aquests centres guanyaven prestigi i cada vegada més centres demanaven ampliar les línies en valencià. El febrer del 2021, més de setanta instituts signaren un manifest que acabava amb aquestes paraules: “Si aquesta situació es dona quan al capdavant de la Conselleria d’Educació i la Secretaria Autonòmica d’Educació hi ha partits que porten en els seus gens la defensa de la llengua, quin futur més negre ens espera!”. I el futur que fa quatre anys es preveia ja ha arribat.
“Han plantejat la consulta com una votació sobre la vigència del valencià i l’han disfressada de neutralitat, com si la Generalitat no haguera de decidir”
En l’anterior llei els percentatges els decidia el consell escolar de cada centre, mentre que amb l’entrada del govern del PP, els percentatges els decideixen les famílies. Això ho han anomenat llei de “llibertat educativa”, però en realitat et feien triar entre castellà i més castellà i tampoc asseguraven a cada família que després es respectaria la seua decisió. Ho han plantejat com una votació sobre la vigència del valencià i ho han disfressat de neutralitat, com si la Generalitat no haguera de decidir, però en realitat tota la població ho ha llegit o ho ha interpretat com un test sobre la força del valencià amb la intenció d’eliminar-lo. De fet, recordem que el govern actual del PP i VOX començà la legislatura amb atacs brutals i frontals contra la llengua, com ara, la prohibició de revistes en català a la biblioteca de Borriana o l’anul·lació de qualsevol subvenció a entitats que defensen la llengua i, fins i tot, anunciava una llei de senyes d’identitat que prohibís l’ús d’expressions com “País Valencià”.
Per a sorpresa del govern actual, la consulta plantejada se’ls ha girat en contra. Ells la portaven en secret pensant-se que s’imposarien, però gràcies a la campanya de Plataforma per la Llengua i Famílies pel valencià, que han fet centenars de xerrades informatives a les famílies, s’ha aconseguit donar-li la volta.
Amb aquesta consulta s’han aconseguit tres fites molt importants que cal reconèixer per a mantenir l’esperança i continuar treballant. En primer lloc, s’ha demostrat que al País Valencià el valencià compta amb més suport que el castellà, no només perquè el valencià ha superat el 50%, sinó perquè, a més, en les zones de predomini històric valencianoparlant el percentatge a favor del valencià està en el 68% i, per primera vegada en la història, la demanda d’escolarització en valencià ha entrat amb molta força en les comarques castellanoparlants. Fins i tot, en alguna d’elles, com és el cas de La Serrania, ha guanyat el valencià, que s’ha imposat al castellà. És un canvi important: estem parlant d’una comarca històricament castellanoparlant que ara demana l’escolarització en valencià i, per tant, això dinamita tots els mapes sociolingüístics.
“Les famílies i el professorat estan mobilitzats i hem fet que la demanda d’escolarització en valencià siga explícita i clara”
A banda d’això, una segona gran fita és que al País Valencià tradicionalment l’escola pública era la provalenciana i l’escola concertada no ho era. Després d’aquesta consulta podem observar com el valencià també ha sigut l’opció més votada en algunes escoles concertades, només cal veure els resultats a ciutats com ara Sueca o Alcoi. Finalment, una tercera fita és que a algunes grans ciutats, com Elx i Benidorm, el valencià ha entrat en un percentatge elevat. Per exemple, en el cas de Benidorm, amb un espectacular 47%, cosa que ens fa concebre moltes esperances.
Per tots aquests motius estem molt contents de les campanyes “La llengua no es toca” i “Tria valencià”. Fem una mirada cap al passat: per a mobilitzar la gent fa uns mesos, començàrem simplement posant-nos una samarreta verda tots els dijous i, un any després, hem acabat donant-li una lliçó al govern d’extrema dreta perquè hem guanyat. Actualment, les famílies i el professorat estan mobilitzats i hem fet que la demanda d’escolarització en valencià siga explícita i clara. Per tant, es veu una clara defensa de la llengua per part del poble valencià. Ens volien ben adormits i han aconseguit que ens alçàrem i cridàrem ben fort i clar: “Sí al valencià!”.
