Des del dia 3 de març en endavant han tingut lloc a diferents ciutats manifestacions de repartidors per oposar-se a la denominada llei rider que només ratifica l’Article 1 de l’Estatut dels Treballadors, a fi i efecte que les riders siguin considerades treballadores per compte d’altri. Com ja havien fet múltiples sentències que han reconegut que Glovo, Deliveroo, Stuart i altres empreses del sector utilitzen fraudulentament la figura de la treballadora autònoma per estalviar-se pagar vacances, baixes, cotitzacions a la seguretat social, etcètera. Aquestes mobilitzacions han comptat amb la col·laboració de l’empresa Glovo que, per exemple, el 3 de març va fer un tancament patronal durant dues hores per facilitar l’assistència a les manifestacions.
La llei, tot i que intenta regular de manera mínima l’algorisme que controla la feina, és deficient en molts aspectes, com el fet de quedar pràcticament circumscrita a l’àmbit de les riders i deixar fora, per exemple, personal de cures que treballa a plataformes com Cuideo o EasyGlam, entre altres. No obstant això, les repartidores que han sortit han manifestar-se ho han fet per mantenir-se com a treballadores (falses) autònomes. Que hi hagi treballadores que no vulguin tenir drets i es manifestin a favor de les demandes de les empreses semblaria sorprenent, tanmateix si estirem una mica del fil, veurem que darrere d’aquestes mobilitzacions propatronal hi ha l’amenaça d’acomiadaments, un fet que ja per si sol bastaria per demostrar que són treballadores per compte d’altri.
La por a perdre la feina
Empreses com Glovo i Delivero basen el seu negoci a tenir la màxima flota possible de repartidores disposades a portar un paquet a qualsevol hora del dia, qualsevol dia de la setmana. I per aconseguir això necessiten no pagar per temps de treball sinó per transport, d’aquí la seva negativa a contractar laboralment repartidores. A més, l’únic que han de fer per acomiadar una treballadora és bloquejar l’accés a l’aplicació mòbil. Doncs bé, els directius d’aquestes empreses fa mesos que diuen que la llei rider posa en perill els llocs de feina, amenaça gens indissimulada.
Sobre l’argument de la flexibilitat horària, cal dir que les sentències judicials ja demostren que no existeix ni llibertat per fixar horaris ni tarifes per part de les treballadores
Segons les diferents associacions d’autònoms, com l’Associació Autònoma de Riders i l’Associació Professional de Riders Autònoms, si s’aplica la llei perdran la seva llibertat per treballar i sobretot que es poden perdre llocs de feina. Sobre l’argument de la llibertat, cal dir que les sentències judicials ja demostren que no existeix ni llibertat per fixar horaris ni tarifes per part de les treballadores. A més, cal afegir que aquestes empreses utilitzen la gamificació i el rating per controlar les treballadores. La gamificació converteix les riders en protagonistes d’un videojoc de l’explotació. Així, si una rider porta comandes a llocs llunyans, amb llargs temps d’espera i amb pujades, al cap del temps l’algorisme de l’empresa li dona millors viatges. Quan parlem de rating ens referim tant a la valoració que fa el restaurant com el client final de la feina de les riders, que no poques vegades es troben amb frases com “si no em baixes les escombraries, no et poso la màxima nota”. Aquesta qualificació influeix en la retribució i sobre l’assignació de comandes. Com es veu, no hi ha ni llibertat d’horari, ni de tarifa, ni de tria de comandes.
L’altre argument, que es perdran llocs de feina, no deixa de ser l’amenaça que fa la patronal davant cada avenç de les treballadores. Va passar amb el treball infantil, amb la jornada de vuit hores, amb les normes de prevenció de riscos o amb les vacances pagades. Actualment, la gent que treballa per aquestes plataformes no té un salari assegurat sinó que surt al carrer a l’espera que un algorisme que no controla li doni viatges. O sigui, cada dia les treballadores s’aixequen amb l’angoixa de si podran treballar. No tenen feina sinó esperança de rebre una notificació de comanda. A més, algunes riders treballen per a més d’una plataforma i ha aparegut un mercat secundari de comptes en el qual algunes riders relloguen el compte a canvi d’una tarifa fixa o d’un percentatge de la recaptació. Economia submergida, que moltes vegades és l’única opció que troben les treballadores que no han pogut accedir al permís de treball o que han perdut el permís de residència en perdre la feina.
Glovo i Deliveroo donen prebendes a qui defensa el seu model
Aquestes empreses van de modernes, però en realitat volen aplicar el model de gestió empresarial previ a les conquestes del moviment obrer. Deliveroo ja va millorar les tarifes a la poca gent que no va seguir la vaga del 2 de juliol de 2017, va seguir el 2019 millorant la cobertura de les assegurances a les associacions afins com Asoriders i l’Associació Autònoma de Riders. L’empresa duplicava la cobertura d’assegurança en cas d’accident si les riders es feien sòcies d’Asorider. No es pot oblidar que membres d’aquesta associació van declarar a favor de Deliveroo i contra les companyes i la inspecció de treball en el macrojudici contra Deliveroo, que va tenir lloc a Madrid i que la companyia va acabant perdent. Però la cosa no acaba aquí. Gustavo Gaviria de Riders Unidos ha anat a declarar contra companys i a favor de les empreses, tot i que ell va ser donat d’alta coma treballador l’11 de juny de 2020 gràcies a una denúncia d’ofici de la Seguretat Social. Corneliu Badiu, president d’Asoriders, ha arribat a facturar un milió d’euros gràcies a haver subcontractat riders per treballar per a Deliveroo i altres plataformes repartint, per exemple, menús a hospitals durant el confinament. Recordem que Asoriders és l’associació que Deliveroo promociona.
L’ultradretà Jordi Mateo, que lidera el sindicat groc Asociació Profesional de Riders Autónomos, és seguidor confés de VOX. Per intentar amagar les seves connexions amb la ultradreta va deixar de seguir a Abascal i va esborrar les piulades de suport a VOX
Un altre aspecte que no és cap sorpresa és la vinculació d’aquestes associacions amb el feixisme, tal qual feien els anomenats Sindicats Lliures a començament del segle XX. Aquestes organitzacions rebentaven vagues, apallissaven sindicalistes per ordres de la patronal i inclús els assassinaven, com va ser el cas del Salvador Seguí, dirigent històric de la CNT. Avui les associacions esmentades abans es dediquen a mobilitzar treballadores a favor de l’empresa i a atacar el col·lectiu Riders x Derechos i la seva gent per xarxes socials i grups de xats. El cas més paradigmàtic és el de l’ultradretà Jordi Mateo, que lidera el sindicat groc Asociació Profesional de Riders Autónomos. Seguidor confés de VOX, per intentar amagar les seves connexions amb la ultradreta va deixar de seguir a Abascal i va esborrar les piulades de suport a VOX durant les eleccions estatals, però si es repassa el seu Twitter, especialment els “m’agrada” apareixen comptes com el d’@alvaromartinbcs, estudiant d’economia a Cambridge. Ultra neoliberal, que presumeix de fotografies amb Federico Jiménez Losantos. Tenim el cas de Rafael León, portaveu dels riders contraris a la laboralització a Ponferrada i que fins a 2019 era membre de VOX. I si feien falta més proves de què entre els principals defensors del model de treball sense drets que preconitzen Glovo i Deliveroo, hi ha l’organització feixista Solidaridad, impulsada per VOX per esdevenir corretja de transmissió del seu ideari dins la classe treballadora.
