Enguany, la manifestació en commemoració de la derrota del bàndol austriacista per part de les tropes del candidat borbònic a la corona espanyola, el 25 d’abril de 1707 a la Batalla d’Almansa, se celebra aquest dissabte, 13 d’abril. La tria de la data s’ha vist condicionada per la convocatòria d’eleccions estatals i autonòmiques i de les festes de Setmana Santa, “que dificulten poder convocar la marxa els dies 20 o 27 d’abril”, tal com va anunciar l’associació Acció Cultural del País Valencià en un comunicat.
A la Diada del passat 25 d’abril, es va reivindicar un País Valencià divers i es va rendir homenatge al jove antifeixista Guillem Agulló, assassinat d’una ganivetada al cor per un grup de neonazis a Montanejos (Alt Millars) l’11 d’abril de 1993. Són moltes les figures del món cultural i intel·lectual del País Valencià que han sigut homenatjades en aquesta celebració, com Ovidi Montllor, Joan Fuster o Enric Valor, i, fins i tot, la mateixa ciutat de València. També s’han reclamat els drets socials i nacionals, un finançament just i la sobirania total del País Valencià. Aquest any, les diferents associacions i entitats convocants criden a l’organització i mobilització per no retrocedir i continuar avançant en cadascuna de les lluites que travessen el territori, així com per plantar cara als moviments de dreta i d’extrema dreta.
Amb motiu de la manifestació d’aquest dissabte per celebrar la Diada del 25 d’Abril, la Directa ha preguntat a persones representatives de diversos àmbits professionals i activistes d’arreu del País Valencià, per tal que avaluen l’avanç en l’assoliment dels drets socials i nacionals durant aquests últims anys, i expliquen les seues percepcions de futur.
Mercé Martínez, tècnica cultural a l’educació i membre de Ca Bassot
“No tinc cap esperança amb els polítics que poden sortir de les pròximes eleccions. Per a mi, el més important és la lluita social”
Quins avanços hi ha hagut en els últims anys en la recuperació dels drets socials i nacionals al País Valencià?
Després de tants anys de govern del Partit Popular i de la seua política reaccionària i contrària a la normalització de la nostra llengua, podríem pensar que hem avançat prou, sols pel fet que el govern actual, almenys, no legisla obertament en contra del valencià, com feia el PP. Però, tenint en compte la situació de la nostra llengua, del temps que fa d’ençà que es va aprovar la Llei d’Ús i Ensenyament del valencià, en l’any 1983; i dels governs del PP i PSPV-PSOE que han passat durant aquests anys per la Generalitat Valenciana, crec que s’ha fet ben poc. D’aquesta legislatura esperàvem, o almenys jo, molt més. Llevat de la nova televisió valenciana, la incorporació de grups de música en valencià a les festes i actes oficials i algunes subvencions, no s’ha fet molt més per la llengua. Respecte a l’ensenyament, caldria haver donat tot el suport que les escoles en valencià necessitaven, haver fet el possible perquè aquelles que tenien la doble línia hagueren passat a tindre el valencià com a llengua vehicular i haver eliminat l’exempció als centres de les comarques històricament castellanoparlants. L’Horta Nord, amb una importantíssima emigració des de fa generacions, necessita un reforç de personal i de mitjans de tota mena per fer efectiu el coneixement real del valencià en acabar l’escolarització. Cal dignificar la llengua i això passa perquè els polítics la utilitzen. En aquesta qüestió s’ha millorat, però com en totes les altres coses, encara es podria millorar molt més. Per què, quan Compromís parla d’Alacant, les seues xarxes socials s’omplin de piulades o publicacions en castellà? L’audiovisual també necessitava una forta inversió. Continuem sense poder anar a veure cinema en català, ni tan sols en versió original subtitulat. En la majoria de ciutats i pobles, continua predominant el castellà en les sales de teatre, així com en les sales de música, en les llibreries,… No devia haver acabat la legislatura d’un govern progressista sense haver-se aprovat el requisit lingüístic en l’administració pública. Aquesta actitud era i és impossible de defensar. Per poder viure en valencià és imprescindible poder dirigir-nos, com a mínim, a l’administració pública en la nostra llengua.
Quina perspectiva de futur veus al País Valencià després de les eleccions del pròxim 28 d’abril?
“D’aquesta legislatura esperàvem, o almenys jo, molt més. Llevat de la nova televisió valenciana, la incorporació de grups de música en valencià a les festes i actes oficials i algunes subvencions, no s’ha fet molt més per la llengua”
No massa bona. Els partits progressistes tenen por a tractar coses molt importants per a mi, com són la normalització lingüística, la denominació del territori, les senyes d’identitat, el dret d’autodeterminació, el sistema econòmic, i tantes altres qüestions. No tinc cap esperança amb els polítics que poden sortir de les pròximes eleccions. Per a mi, el més important és la lluita social. Només amb un teixit associatiu fort podríem participar en les decisions que portarien a un País Valencià social i econòmicament just. Tenim problemes molt greus que, fins ara, no s’han sabut o volgut gestionar, com per exemple la desaparició progressiva de l’Horta, la violència masclista, l’atur, l’educació, la sanitat,… Crec que, com a molt, serà una continuació del que han fet els darrers quatre anys.
Joanjo Garcia, historiador i escriptor
“La realitat que dibuixa l’extrema dreta coincideix tan, tan, tan poquet amb la realitat que viu la gent, que jo pense que estem més salvats del que moltes vegades creiem”
Quins avanços hi ha hagut en els últims anys en la recuperació dels drets socials i nacionals al País Valencià?
Hi ha hagut avanços i un canvi de sensibilitat. No ha sigut un govern de transformació, però no estem governats per uns lladres. Això sembla poca cosa, però per a molta gent és important. És cert que el govern valencià actual ha apostat per la presència d’autors a fires de llibres en Frankfurt o en Buenos Aires. Són decisions que els anteriors governants ni tan sols es plantejaven, perquè supose que ni tan sols sabien que existien aquestes fires. Per tant, sí que es transmet aquesta voluntat, però sempre es pot fer més i sempre s’ha de demanar més. Eixa és la nostra feina. En l’àmbit laboral, estem en un moment d’ofensiva contra els drets laborals. El cas és que la capacitat de maniobra dels governs respecte als mercats és molt limitada, encara que els governs autonòmics tampoc tenen intenció de redreçar la situació ni obriran el debat, per al qual pense que no estan preparats. Per tant, durant aquests anys, el govern ha actuat una miqueta en la línia de fer una tasca de capitalisme amable, cosa que és bastant difícil. Tot i això, s’han notat alguns canvis, sobretot en els ajuntaments. La meua percepció és que els ajuntaments poden fer una gestió més ràpida i menys limitada per la burocràcia. Al final, activar plans en l’àmbit de país requereix fer lleis i mobilitzar. En canvi, els ajuntaments ho tenen més fàcil i ací sí que s’ha notat una millora, per exemple, a l’hora d’activar borses per oferir places a treballadors.
Quina perspectiva de futur veus al País Valencià després de les eleccions del pròxim 28 d’abril?
“Pense que hi ha una confusió amb la idea que hi ha un auge de l’extrema dreta. L’extrema dreta sempre ha estat. El que passa és que, ara que la dreta ha perdut el govern, la trau a passejar. Però, és una estratègia que ens ve de lluny”
Pense que hi ha una confusió amb la idea que hi ha un auge de l’extrema dreta. L’extrema dreta sempre ha estat. El que passa és que, ara que la dreta ha perdut el govern, la trau a passejar. Però, és una estratègia que ens ve de lluny. Ells entenen així la democràcia, és a dir, mentre que ells governen, aquieten un poc a la fera, però després sí que es veu una relació de dependència o de mobilització amb l’extrema dreta. Pense que ens anem a donar una sorpresa. Confie en el fet que es note la mobilització antifeixista i dels barris populars. L’extrema dreta té un debat contra els immigrants i l’homosexualitat, però açò està normalitzat. Fa anys que joves i no tan joves convivim amb persones homosexuals i migrants, les quals formen part de la nostra vida diària, dels nostres afectes. Per tant, l’immigrant no es percep com un fantasma. Ell també és l’home amable que ens atén a la fruiteria o és la nostra veïna del tercer. La realitat que dibuixa l’extrema dreta coincideix tan, tan, tan poquet amb la realitat que viu la gent, que jo pense que estem més salvats del que moltes vegades creiem. Amb tot i amb això, hem de generar els nostres propis discursos. El moviment antifeixista no ha de jugar a la contra dels eslògans de l’extrema dreta, sinó fer el nostra propi full de ruta.
Maria Josep Martínez, advocada i militant d’Endavant
“No valoraria el futur del País Valencià en funció dels resultats electorals”
Quins avanços hi ha hagut en els últims anys en la recuperació dels drets socials i nacionals al País Valencià?
Crec que no es pot dir, pel que fa als drets nacionals, que s’haja avançat. En l’àmbit dels drets lingüístics, tampoc s’ha avançat res. El govern valencià no ha tingut una postura valenta a l’hora d’implementar el requisit lingüístic en la funció pública, que és l’única mesura que garanteix la igualtat dels drets lingüístics dels valencianoparlants o catalanoparlants. Aquesta manca comporta moltes situacions de discriminació lingüística. En la sanitat pública, hi ha hagut casos molt recents de persones que no han sigut ateses o han rebut un tracte diferent pel simple fet de parlar en valencià. Això és un problema en què, més enllà de l’actitud personal d’alguns funcionaris o funcionàries, l’Administració té una responsabilitat, perquè és ella qui no està garantint que hi haja una atenció pública en igualtat de condicions. Tampoc hem guanyat drets socials. Per exemple, en relació a la dependència, s’ha aplicat la llei que ja hi havia i hi ha hagut una millora en la gestió dels programes, però perquè el govern anterior no aplicava la llei. Tampoc hi ha una garantia d’accés a l’habitatge, es continuen donant-se situacions d’emergència social per no poder accedir als recursos energètics i a altres drets bàsics. En definitiva, el problema és que no s’ha canviat el model, només es millora la gestió, per tant, les receptes són les mateixes.
Quina perspectiva de futur veus al País Valencià després de les eleccions del pròxim 28 d’abril?
“Aquesta manca comporta moltes situacions de discriminació lingüística. En la sanitat pública, hi ha hagut casos molt recents de persones que no han sigut ateses o han rebut un tracte diferent pel simple fet de parlar en valencià”
No valoraria el futur del País Valencià en funció dels resultats electorals. Crec que, més enllà de les eleccions, el futur del País Valencià dependrà de les valencianes i els valencians. S’acostuma a reduir tot allò que podem ser i fer al que es decideix a les Corts Valencianes, però el que realment cal és una implicació de totes en la gestió pública i en la recuperació de les sobiranies en tots els àmbits, energètic, sanitari, alimentari, educatiu, polític,… Pareix que hi ha una expropiació de la gestió pública, del que és de totes, i com menys implicació hi ha de la ciutadania, més abusos es donen des de les institucions. D’això, al País Valencià, n’hem patit bastant. Per tant, entenc que l’única manera de recuperar els drets és que hi haja una intervenció per part de la societat valenciana, la qual està ja organitzada en molts col·lectius en defensa de la sanitat, l’educació, el territori, el dret de les dones,… L’única manera d’avançar és en eixe sentit, en la lluita i en la recuperació de la sobirania del poble. Per mi, avançar no és que hi haja un govern que es limita a gestionar unes institucions que serveixen per a mantenir el status quo, i el sistema capitalista i patriarcal, que són l’origen de la falta de drets, de les condicions de misèria en què viuen les classes populars valencianes i d’arreu dels Països Catalans. Al final, quin canvi hi ha, si les polítiques són les mateixes i el model no es canvia? La por a la dreta o a l’extrema dreta no ens pot aturar, tot i que és el que es pretén. La millor manera de fer-li front és garantint condicions de vida dignes per les classes populars, i l’única manera d’aconseguir-les és l’organització i la mobilització de la gent. També, hi ha una classe política, que s’autoanomena d’esquerres, que quan li ha interessat ha desmobilitzat i a qui, realment, tampoc li interessa tindre a la societat civil mobilitzada.
Violeta Tena, periodista
“S’han quedat coses a meitat camí, com el requisit lingüístic a l’administració pública o la recuperació del senyal de TV3”
Quins avanços hi ha hagut en els últims anys en la recuperació dels drets socials i nacionals al País Valencià?
Els drets socials són un dels camps en què hi ha hagut un avanç més important, perquè hi ha hagut una política activa de restaurar serveis socials que, durant l’etapa anterior, havien quedat en mans privades i amb una gestió que deixava molta gent fora. Però, malauradament, el Govern del Botànic no ha anat tan lluny com haguera volgut, perquè hi ha un problema de diners. Al final, són serveis que estan molt lligats a un sistema de finançament que hauria de ser molt diferent de l’actual. En els drets nacionals, hi ha hagut un canvi molt important, perquè veníem de dues dècades de gestió en què imperava una visió molt espanyola del que havia de ser la societat valenciana. S’han fet polítiques de redreçament cultural, d’estimar la nostra cultura. Mai és suficient, però, clar, veníem d’una època tan fosca, que qualsevol mesura ha sabut a molt. Per exemple, que els polítics parlen en valencià amb naturalitat. Pot semblar una cosa menor, però veníem d’una època en què parlar valencià estava tan penalitzat socialment, que no es projectava una imatge pública bona de la llengua. Amb tot i amb això, s’han quedat coses a meitat camí, com el requisit lingüístic a l’administració pública o la recuperació del senyal de TV3, que al principi pareixia que anava a ser bufar i fer ampolles i, després, sempre han sigut problemes. En l’àmbit mediambiental, per exemple, s’han aprovat lleis que pretenen ficar una mica d’ordre i salvaguardar el territori, però seria interessant veure què passaria en una època de boom urbanístic. Així, veurem, si en les licitacions que s’han aprovat, hi ha notes a peu de pàgina que permeten tornar a repetir un boom urbanístic i de depressió del territori. Però, de moment, sí que hi ha hagut voluntat explícita d’intentar salvaguardar el territori.
Quina perspectiva de futur veus al País Valencià després de les eleccions del pròxim 28 d’abril?
“S’han fet polítiques de redreçament cultural, d’estimar la nostra cultura. Mai és suficient, però, clar, veníem d’una època tan fosca, que qualsevol mesura ha sabut a molt”
Caldria saber quins seran els resultats. Jo crec que ha sigut una legislatura en què s’han fet passos endavant de redreçament cultural, polític, nacional,…; però, en molts casos s’han quedat qüestions a meitat fer. Pense que aquests partits de l’esquerra i, sobretot, l’esquerra han tingut un bany de realitat, perquè s’han adonat que la maquinària administrativa va moltíssim més lenta del que ens agradaria. Seria desitjable que pogueren revalidar, però també serà difícil. Sembla que el PSPV està fort i Compromís pot mantenir-se com estava, però els resultats que pot obtenir Podem generen més dubtes i, a més a més, la dreta també està forta. Tot dependrà del que diguen les urnes.
Marta Tortosa, lingüista i membre d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV)
“Hem viscut una mena de xantatge que ens ha dut a sobreviure amb molles”
Quins avanços hi ha hagut en els últims anys en la recuperació dels drets socials i nacionals al País Valencià?
En els últims anys, s’ha fet una tasca digna i important pel que fa a la normalització lingüística. També s’ha fet una tasca notable quant a promoció del valencià, la qual cosa és més transcendent del que superficialment sembla, ja que per a poder garantir que totes ens puguem expressar en valencià sempre, també cal garantir que tothom ens entenga sempre. La Conselleria d’Educació i Cultura va marcar un punt d’inflexió en aprovar la Llei de Plurilingüisme, a la qual pensem que no se li ha donat ni la importància ni l’atenció que mereixia. Potser perquè ja estàvem atapeïdes de tanta informació i de tanta incertesa després que fallira la proposta del Decret. Ha sigut també cabdal la posada en marxa d’À Punt, ja que tenir un espai públic de comunicació en llengua pròpia és un punt bàsic, juntament a l’escola, de qualsevol decàleg de drets lingüístics d’una societat que parla una llengua minoritzada. En aquest sentit, crec que s’ha fet una feina impecable, sobretot perquè se li ha donat un paper important a la figura de les lingüistes. No em referisc a la qualitat lingüística dels programes, sinó a la notòria preocupació per dignificar la llengua i encetar un camí de consolidació del valencià en la televisió i la ràdio. Malauradament, els resultats en les enquestes respecte a l’ús i el coneixement de la llengua pròpia indiquen un descens des dels anys 90 que deixen una sensació agra. A les ciutats és desconsolador veure com gent que ha estat escolaritzada en època posterior a la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) té fins i tot problemes de comprensió, de la qual cosa podem deduir que la gent que escoltem parlant valencià per València, Alacant o Elx, amb gairebé total seguretat siga d’un poble. Crec que l’única solució és copiar el model lingüístic d’educació de Catalunya. La immersió lingüística és l’única via per a garantir que tothom comprenga i parle el valencià. Tenint en compte la situació sociolingüística del País Valencià, cal que tot l’alumnat estudie íntegrament en valencià durant tota l’etapa obligatòria, en tenir més de setze anys cadascú és lliure d’usar la llengua que vulga. Però, només així ens assegurarem que tothom tinga una bona competència comunicativa i, per tant, que totes tinguem el dret de parlar valencià les 24 hores del dia.
Quina perspectiva de futur veus al País Valencià després de les eleccions del pròxim 28 d’abril?
“A les ciutats és desconsolador veure com gent que ha estat escolaritzada en època posterior a la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) té fins i tot problemes de comprensió”
És evident que per a consolidar tot el que s’ha començat durant aquests quatre anys és primordial que hi haja una altra legislatura amb les mateixes línies de treball. Si el govern del Botànic es consolida, les associacions i col·lectius com ACPV podran i hauran de ser més exigents amb el govern, es podrà superar totalment l’etapa anterior i començar un projecte valencià propi. Si continua el que s’ha encetat durant aquests darrers quatre anys, caldrà fer polítiques que complisquen les promeses que es feren el 2015, per les quals molta gent que s’hi troba molt llunyana ideològicament als partits que ara governen va participar en les votacions autonòmiques i els va confiar el vot. Crec que fins ara la possibilitat que tornara el govern anterior ens ha fet viure atemorides. Hem viscut una mena de xantatge que ens ha dut a sobreviure amb molles. Després de les eleccions del 28 d’abril, podríem desfer-nos totalment del fantasma del govern de dreta i antivalencià anterior. Després del 28 d’abril, pot ser el moment d’aconseguir un finançament just per a les valencianes, solucionar els deures pendents quant a la igualtat lingüística, enfortir la LUEV, posar fi a l’exempció lingüística dels territoris de predomini castellà, i aconseguir la reciprocitat entre TV3 i À Punt, entre d’altres. Al capdavall, crec que aquestes eleccions autonòmiques seran un dels moments més importants que recordarem totes les que no vam viure la Transició, l’aprovació de l’Estatut,… No només per la possibilitat de consolidar un projecte valencià desacomplexat i alliberat de l’Estat espanyol, sinó perquè si l’amenaça que puga entrar l’extrema dreta al govern valencià esdevé real, moltes de les fites que s’han aconseguit al carrer, com la lluita feminista o l’acollida de les refugiades, quedaran demacrades, si no exhaurides.
Mireia Matoses, filòloga, música i activista feminista
“Fins que no hi haja una necessitat d’ús real de la llengua en tots els àmbits de la nostra societat, la igualtat lingüística seguirà sent una utopia”
Quins avanços hi ha hagut en els últims anys en la recuperació dels drets socials i nacionals al País Valencià?
Pense que en els últims anys s’han donat molts avanços positius. En primer lloc, cal destacar la importància que va tindre el fet d’implantar a l’educació l’ensenyament de la nostra llengua, des de l’any 83, i augmentar les hores lectives del valencià a l’escola. Però, també és important la implantació del coneixement del valencià per a treballar a l’ensenyament públic, la sanitat i l’administració pública. Actualment, treballe a una escola d’adults preparant a gent que necessita el nivell mitjà per poder accedir a llocs de treball públics. Açò és una mesura molt positiva i necessària. Així mateix, la recuperació de la ràdio i la televisió públiques en la nostra llengua és motiu de celebració. Ara bé, fins que no hi haja una necessitat d’ús real de la llengua en tots els àmbits de la nostra societat, la igualtat lingüística seguirà sent una utopia molt difícil d’aconseguir.
Quina perspectiva de futur veus al País Valencià després de les eleccions del pròxim 28 d’abril?
“Fins que no hi haja una necessitat d’ús real de la llengua en tots els àmbits de la nostra societat, la igualtat lingüística seguirà sent una utopia molt difícil d’aconseguir”
Crec que després del 28 d’abril, la ultradreta creixerà i es farà més forta al nostre territori. Això m’afecta molt com a feminista i com a professora de valencià. Tanmateix, l’únic aspecte positiu que trobe en aquest fet és que la lluita social i de carrer es farà més forta per fer front als atacs cap a la llibertat i als drets fonamentals.
