La publicació de l’obra completa de Jordi Pope (“o així”, fan constar en portada els editors per curar-se en salut) a Que jo em guardi de dir amén (Documents Documenta, 2022) és cabdal. Similar al que fou l’edició dels textos de Pepe Sales al Sense re, sense remei (La Breu, 2009). Tots dos, poetes que van plegar veles massa aviat –Pope va morir el 2008 amb 55 anys–, però sense els quals és impossible entendre la poesia catalana actual. Veus que surten del subterrani per dur la poesia arreu. Com el gran amic de Pope, Enric Casasses, que firma l’epíleg, o Guim Valls, que ha tingut cura de l’edició i la introducció.
Tot plegat, un volum que recull textos ja publicats, però també de gairebé inèdits, com els “Sistemes de comunicació”, on el poeta deambula pels límits del llenguatge poètic i el tècnic i dialoga amb els seus. “En Pope arregla les coses”, diu Meritxell Sales, i recull l’epíleg de Casasses, i l’edició de la seva obra arregla una peça del mapa poètic català perquè no es perdi la comunicació.
