Al Priorat los topònims són polisèmics. Los noms de lloc se disfressen o s’empelten i juguen a ser també noms d’altres coses, més enllà de la geografia física. Envaeixen espais intangibles i tots tenen, per això i per les seues històries creuades, una càrrega simbòlica, que els fa ser portadors d’una representativitat de la manera de ser i de viure d’un territori petit, esmicolat i divers. Així doncs, alguns d’aquests noms designen més d’una cosa, a part del nom de lloc o de l’element geogràfic que trobem als mapes. Aquest fenomen potser respon a la vena aprofitadora que ens caracteritza, o la poca densitat de població que, en un altre àmbit, ens aboca a tots a dur barrets diversos que anem canviant i superposant en funció d’allò que toca fer, defensar, reivindicar, en cada moment i en cada circumstància. O potser és la pulsió encara viva de defugir monocultius de tota mena, ja sigui en lo treball de la terra, o en les activitats humanes, personals i col·lectives.
Los topònims majors de la comarca Priorat, Montsant, Siurana, denominen, el primer, una comarca que ja pren el nom d’un fet històric que la condicionà i hi deixà empremta, i una denominació d’origen de vi que s’hi relaciona de manera contundent. El segon encara va més enllà i és lo nom de la nostra serra emblemàtica, aquella que presideix sempre lo nostre horitzó físic i mental; i és també lo nom del riu que travessa aquesta serra de punta a punta; i també lo nom d’una altra denominació d’origen vinícola, que sobre el mapa fa d’orla a l’anterior. I, de propina, Montsant és un nom de dona per si no fos prou.
Al Priorat los topònims són polisèmics. Los noms de lloc se disfressen o s’empelten i juguen a ser també noms d’altres coses, més enllà de la geografia física
Siurana és un poble encimbellat, que ha passat de ser remot i inaccessible a caure sovint en la massificació per mor de les dèries desaforades d’uns i altres, del poc senderi de tots. Siurana també és una denominació d’origen, aquesta vegada, però, per distingir l’oli de contrades properes i no tant. I Siurana és sobretot un riu. Lo riu del Priorat, que acull l’aigua que el Montsant, el Cortiella i altres riuets, barrancs i barranquets, petits i inconstants li lliuren. Lo Siurana és l’artèria que, humilment o amb fúria, fa bategar aquest bocí de mon nostre.
Lo Siurana, que quan baixava segur i encalmat permetia aprendre a nedar, en algun toll com el del Mas del Camperol, a la xiqueta d’onze anys que hi vivia a tocar i que cada dia el travessava, per la palanca o a gual. Lo Siurana, que quan s’enfurismava i sortia de mare arrossegava el que fos que trobava. I llavors, a la xiqueta li calia amb son germà, recorre’l per tornar a donar noms als accidents orogràfics que havien canviat de fesomia i de lloc. Noms estranys o enrevessats com les Roques de la Calavera, campament de jocs, o les illes Groengring gran i Groengring petita… Diríeu que Jules Verne havia passat dos anys de vacances per aquells rodals de riu, quan aquell era un riu de bon de veres…
Ja fa temps, lo Siurana no té mort natural perquè és assassinat, encara jove, quan una presa que l’empresona li estronca el corrent i el desvia, dessagnant-lo
Segons la seua biografia oficial, lo Siurana naix a les Muntanyes de Prades, a les portes del Priorat, al Baix Camp, i mor de mort natural, ja la Ribera, quan lliura al pare Ebre les seues aigües carregades del record de tot allò que ha nodrit i fet viure durant la seua passejada, més o menys plàcida, per tota la comarca. Aquesta fou la seua vida natural des d’aneu a saber quan. Però de ja fa temps, lo Siurana no té mort natural perquè és assassinat, encara jove, quan una presa que l’empresona li estronca el corrent i el desvia, dessagnant-lo, per un túnel artificial cap a una riera i un pantà de l’altra banda de les serres, allà a Riudecanyes, per tal que serveixi per fer bombejar els cors sense ànima de l’especulació més descarada.
Los anomenats conflictes territorials són sempre conflictes d’interessos, que sovint poca cosa tenen a veure amb els territoris que els pateixen i que en són, en, tot cas, escenari passiu amb figurants d’un guió escrit en una altra banda. Un guió que deixa ben establert qui en seran los actors principals, i el desenvolupament de les escenes: No cal dir que els beneficis del desenvolupament i posada en escena d’aquest guió també aniran a una altra banda, la mateixa on s’ha gestat tot plegat.
Los conflictes territorials, però, a més de respondre a interessos espuris, assassinen territoris. Sovint a foc lent, d’altres amb agressions salvatges, però el desenllaç és lo mateix.
Los anomenats conflictes territorials són sempre conflictes d’interessos, que sovint poca cosa tenen a veure amb els territoris que els pateixen
Lo “conflicte” del Siurana n’és un cas paradigmàtic del model de la mort lenta, disfressada de mil arguments que esgrimeixen uns drets adquirits i inamovibles. Enquistat durant dècades, amb episodis nefastos de gestió, també a casa, ara reviu pel descarament que ha suposat la judicialització de les legítimes accions de protesta.
Fa anys lo Montsant havia de ser una gran central eòlica i segueix sent la nostra serra emblemàtica. I ara ja no podem esperar més perquè el riu torni a ser riu.
Siurana i Montsant són metàfores d’aquesta comarca. Ara imponents i ufanosos, ara empobrits i abandonats, ara amenaçats i cobejats.
I ara, revoltats.
