“BBV”, 250.000 euros; “SANT”, 200.000 euros; “CAIX”, 150.000 euros; “TEL”, 200.000 euros. Són xifres que apareixen en el llistat de donatius durant l’exercici 2016 a la Fundació Joan Boscà, una entitat sense ànim de lucre amb seu a Barcelona que té per objecte, segons els seus estatuts, “difondre i fomentar els principis constitucionals d’igualtat entre els espanyols, unitat i pluralisme polític i social dels pobles d’Espanya”. Així figura en els comptes anuals de l’entitat dipositats al Registre de Fundacions del Ministeri de Justícia espanyol, una documentació a la qual la Directa ha tingut accés i que desgrana en un reportatge d’investigació publicat al número 478 de la seva publicació quinzenal.
Aquests comptes anuals revelen igualment el destí que la fundació va atorgar al seu important full d’ingressos mitjançant aquests generosos donatius. Segons el document, el 90% d’aquests ingressos (que sumaven en total 800.000 euros) es van destinar al capítol de concessions d’ajuts a altres fundacions i associacions considerades afines a la Fundació Joan Boscà, entre altres l’Associació de Periodistes Pi i Margall, Sociedad Civil de Navarra o la Fundació Cultura Libre, totes elles entitats de caràcter unionista. Però el gran gruix del pastís d’aquest repartiment se’l va endur Societat Civil Catalana (SCC), l’entitat fundada l’abril de l’any 2014 amb l’objectiu de servir d’aglutinant de tots els sectors contraris a la independència a Catalunya. SCC va rebre de la fundació 700.095 euros aquell exercici, just un any abans que l’entitat organitzés grans manifestacions a Barcelona a favor de la unitat de l’Estat espanyol, coincidint amb les dates del referèndum independentista de l’1 d’octubre de 2017. Un document intern de la mateixa Societat Civil Catalana reconeix que les dues manifestacions que va organitzar l’any 2014, l’11 de setembre i el 12 d’octubre (molt més minoritàries que, per exemple, la del 8 d’octubre de 2017) van generar-li una despesa de 600.000 euros. El vincle entre la Joan Boscà i Societat Civil Catalana va més enllà de l’ajut financer, ja que Josep Ramon Bosch i Álex Ramos (president i vicepresident respectivament de la plataforma unionista) també figuren com a patrons de la fundació.
Entre els destinataris dels diners recollits mitjançant donacions per la Fundació Joan Boscà també hi ha altres personatges amb implicacions polítiques, com el diputat de Ciutadans Nacho Martín Blanco o l’advocat, eurodiputat electe de VOX i exmilitant de La Falange Jorge Buxadé
Però qui hi ha darrera dels noms en clau de tres o quatre sigles que figuren com a donants indirectes de Societat Civil Catalana? El BBVA i el Banc Santander fan servir habitualment les abreviacions BBV i SANT, respectivament, i CAIX són les quatre lletres que identifiquen el codi bancari internacional de CaixaBank. La Directa s’ha posat en contacte amb les fundacions d’aquestes entitats financeres, així com de la Fundació Telefónica i també amb les seves empreses matriu, i només CaixaBank ha assegurat a aquest mitjà que no li consta “cap pagament l’any 2016”. Fonts de Societat Civil Catalana tampoc han donat una resposta concreta en el moment de tancar l’edició impresa de la Directa.
Entre els destinataris dels diners recollits mitjançant donacions per la Fundació Joan Boscà també hi ha altres personatges amb implicacions polítiques, com el diputat de Ciutadans Nacho Martín Blanco (remunerat amb 4.360 euros en el capítol de “serveis de professionals independents” i Jorge Buxadé Villalba (eurodiputat electe de Vox i exmilitant de Falange), el bufet d’advocacia del qual, Albácar, Clusa & Buxadé Abogados, fou retribuït amb 4.670 euros. Buxadé va ser un dels cinc patrons firmants de l’acta fundacional de la Joan Boscà, constituïda pocs mesos després del naixement de Societat Civil Catalana, el juliol de 2014.
