Rosalia, Amaia, La Zowi, Bad Gyal, Mushka, Lina Makoul, Ana Tijoux, Fermin Muguruza, Morad o Oques Grasses. El 29 de gener de 2026 desenes d’artistes van actuar al Palau Sant Jordi de Barcelona davant de 17.000 persones, en el concert solidari Act X Palestine, que tenia com a finalitat denunciar el genocidi que viu el poble palestí. L’esdeveniment arribava després de mesos convulsos en el món de la música, arran del terrabastall que va suposar la notícia del mitjà madrileny El Salto el 13 de maig de 2025, en la qual s’assenyalava que alguns dels grans festivals de música que se celebren a l’Estat espanyol estan en mans dels fons proisraelià KKR.
La història, però, va començar un any abans, el 2024, quan KKR va adquirir la societat Superstruct Entertainment per 1.300 milions d’euros. Aquesta multinacional de l’espectacle d’origen britànic ha acumulat alguns dels principals festivals musicals dels Països Catalans: el Sónar i el Brunch Electronik de Barcelona, el FIB de Benicàssim (la Plana Alta), l’Arenal Sound de Borriana (la Plana Baixa), el Festival de Les Arts de València o l’Elrow Ibiza; i també alguns dels més multitudinaris que tenen lloc arreu de l’Estat espanyol, com l’O Son do Camiño, el Morriña Fest, el Sonórica Festival, el Resurrection Fest, el Viña Rock, el Brava Madrid, l’Interestelar, el Tsunami Xixón o el Granada Sound.
“El genocidi va suposar un punt d’inflexió que va establir com a sentit comú la no participació amb empreses que hi tenen relació”, explica Jorge Ramos Tolosa, membre de la campanya de Boicot, Desinversió i Sancions (BDS) del País Valencià. Davant les informacions que anaven apareixent que vinculaven els esdeveniments musicals amb el fons KKR, es van dur a terme diverses campanyes de boicot que, a ulls de l’activista, van superar les accions del BDS
i van impregnar part de la ciutadania i desenes d’artistes fins a crear un “tsunami de solidaritat”. No obstant això, les reaccions dels diferents festivals assenyalats van ser diversa.
Una ambigüitat sonora
“Llibertat, Palestina. Aturem el genocidi. Delete, KKR. La cultura és nostra, el Sónar també és nostre”. Consignes d’aquesta mena van ser pronunciades pel músic català Alizzz en la seva actuació al festival de música electrònica que se celebra anualment al recinte firal de l’Hospitalet de Llobregat. El músic i productor va intentar fer un difícil equilibri de la mateixa manera que l’organització del Sónar va provar d’esquivar l’allau de crítiques que va rebre per la seva relació societària amb KKR.
Quan encara quedava un mes per a la celebració de l’edició de 2025 del festival, i després que s’iniciés una campanya a les xarxes socials que demanava no assistir a l’esdeveniment, la direcció del Sónar va decidir anunciar que reemborsaria l’import de les entrades de totes aquelles persones que ho demanessin. Alhora, es va comprometre a distanciar-se públicament de KKR, a incloure la defensa dels drets humans en els protocols del festival, a respectar les demandes del BDS adherir-se a la campanya, i a col·laborar amb artistes que defensen el poble palestí.
El grup valencià La Raíz va anunciar que no participaria en cap festival organitzat per Superstruct, tot i haver estat anunciat com a cap de cartell de la següent edició del Viña Rock
Advanced Music, societat promotora del festival, assegurava que, quan KKR va comprar Superstruct “va ser una operació purament financera”. “No vam tenir ni intervenció, ni veu, ni vot. De la mateixa manera, no exercim cap ingerència ni control sobre les seves decisions d’inversió o el seu funcionament”, afegia. Així mateix, assegurava que no enviarien “ni un sol euro a KKR” i que “després de sufragar tots els costos del festival” tots els beneficis es reinvertirien “íntegrament de cara a les futures edicions de Sónar”. En aquesta mena d’inversions, però, es poden fer repartiment de beneficis quan acaben els exercicis anuals o quan es venen les accions, com fa KKR. Des de la coalició Prou Complicitat amb Israel s’afirma que tot que el Sónar s’ha distanciat del fons i s’ha adherit a campanyes de BDS, no fa prou. “Sabem que no han triat ser comprades per KKR, però tenen responsabilitat davant d’aquesta problemàtica i la seva complicitat”, consideren.
Finalment, el mes d’octubre, els tres fundadors del Sónar, Enric Palau, Ricard Robles i Sergio Caballero, van abandonar tota relació amb el festival que ara dirigeix el belga François Jozic, fundador d’una altra cita sonora barcelonina, el Brunch Electronik. Aquest darrer esdeveniment, igualment propietat de KKR, també va estar al punt de mira de l’activisme propalestí el maig de 2025 i va fer servir el mateix argumentari que el Sónar.
Les veus triomfants del boicot
L’entrada de capital vinculat a la indústria militar israeliana en grans festivals també va posar en el punt de mira a moltes artistes que hi havien de participar. Un dels casos que més enrenou va provocar va ser el del raper aragonès Kase O. “Va ser una decepció”, diu, al respecte, Jorge Ramos Tolosa. Quan ja feia setmanes que desenes d’artistes havien confirmat que abandonaven els festivals que tenien la inversió de KKR al darrere de les seves promotores, el cantant es va negar a cancel·lar la seva participació en algunes d’aquestes cites, com l’O Son Do Camino gallec, o el Tsunami Xixón d’Astúries. Afirmava que “no és tan senzill rescindir un contracte sense causa justificada i el sou de molta gent depèn del fet que exerceixis aquest treball”. A més, deia que no actuar “no salvaria cap vida” ni evitarà que seguissin “les massacres”.
A diferència d’ell, altres grups i intèrprets no van dubtar gens a l’hora d’expressar el seu rebuig i desmarcar-se del festival que els havia contractat. És el cas del grup valencià La Raíz que, tot i ser cap de cartell de l’edició següent del Viña Rock (Villarrobledo, Albacete) va assegurar que no participaria en més esdeveniments organitzats per Superstruct. De la mateixa manera, Reincidentes, Fermin Muguruza o Residente van cancel·lar les seves actuacions.
Aquesta pressió s’ha fet palpable entre el públic habitual del Viña Rock, ja que l’edició de 2026, que es va celebrar el primer cap de setmana de maig, va atraure 100.000 assistents, 140.000 menys que el 2025. Una mica abans, el febrer, la baixada en el ritme de venda d’entrades va fer que el festival decidís desvincular-se de KKR. Un dels promotors històrics de la cita, Juan Carlos Gutiérrez, va adquirir la part d’accionariat propietat de Superstruct. Es completava així un dels casos d’èxit de boicot més importants de la història del BDS a l’Estat Espanyol.
El silenci com a resposta
Si en el cas del Sónar o del Viña Rock les crides al boicot han tingut conseqüències en major o menor grau, altres festivals han mirat cap a una altra banda, malgrat la pressió de l’activisme. El FIB de Benicàssim, tot i viure una cascada de cancel·lacions, es va celebrar amb normalitat.
Residente, Samantha Hudson, Judeline, Mushka, Califato ¾ o Camellos van dir que no participarien en l’edició de l’estiu de 2025, però això no va alterar la programació de l’esdeveniment. “La gent que hi ha darrere del FIB, a diferència de casos com el Sónar, s’assembla molt als grans empresaris de KKR i estan totalment despolititzats”, assegura Ramos Tolosa, i afegeix que la tipologia del públic que hi assisteix també és menys procliu a defensar causes com la palestina. “Va ser molt difícil contactar amb els artistes del FIB i, per això, finalment, vam optar per fer una protesta a les portes del festival”, afegeix. En aquest cas, l’organització va optar per mantenir-se en absolut silenci.
