anarquisme

Entrevistem Octavio Alberola, una peça clau en la lluita antifranquista de la dècada dels 60 i 70. La seva participació en el grup armat Defensa Interior el va portar a dirigir l’atemptat que més a prop va estar d'acabar amb Franco

Octavio Alberola té 89 anys i viu a Perpinyà amb la seva companya, Ariane Gransac, també militant del moviment llibertari i autora del llibre Prisions de femmes i coautora, amb Alberola, d'El anarquismo español y la acción revolucionaria. L’actual residència d’Octavio és el resultat d’un primerenc exili a Mèxic després de la guerra civil i el trasllat posterior a França a la dècada dels 60, per incorporar-se a la clandestinitat i contribuir a organitzar Defensa Interior (DI).

Ressenya

Murray Bookchin (Nova York, 1921-Vermont, 2006) és un dels historiadors de parla anglesa que va comprendre i analitzar millor la Revolució de 1936. El seu llegat ha influenciat tots els qui han tractat d’investigar sobre l’anarquisme del nostre país. Tanmateix, Bookchin no era pròpiament un historiador, sinó un intel·lectual autodidacta i un activista conegut per les seves aportacions teòriques sobre l’ecologia social, la reivindicació del feminisme i el municipalisme llibertari. Una tradició que ha impregnat algunes experiències a l’àrea de Nova Anglaterra.

L'altre encausat queda absolt de tots els càrrecs i la defensa té una setmana per presentar recurs contra la sentència condemnatòria. Es manté per avui a les vuit del vespre a la plaça Lesseps la manifestació de resposta a la sentència

La sala de vistes dels jutjats d'Aachen (Alemanya) ha estat l'escenari de la darrera sessió del judici contra les dues anarquistes acusades d'atracar una entitat bancària l'any 2014, en la qual s'ha donat lectura a la sentència. Totes dues havien estat detingudes a Barcelona la primavera del 2016 i feia dotze i catorze mesos, respectivament, que estaven en presó preventiva en centres penitenciaris –primer de l'Estat espanyol i posteriorment d'Alemanya– després de la seva extradició.

Onze persones van ser detingudes pels Mossos d'Esquadra el desembre del 2014 i set d'elles van passar un mes i mig en presó preventiva. Amb aquest sobreseïment es tanca el cas Pandora després de l'arxiu de la segona part ara fa un any

L'Audiència Nacional (AN) espanyola va signar ahir l'auto d'arxiu de la primera fase de l'Operació Pandora, on van ser detingudes onze persones i van ser escorcollats un total de catorze immobles el 16 de desembre de l'any 2014. Aquell dia, un operatiu format per 700 agents dels Mossos d'Esquadra van executar la que seria la primera operació contra el moviment llibertari de les diverses que s'han produït durant els darrers anys.

Aquest mes es commemora el 39è aniversari de l'assassinat d'Aldo Moro, moment àlgid d'uns 'anni di piombo' –els anys de plom- que han estat àmpliament retratats pel cinema

39 anys de la mort d'Aldo Moro. Per copsar la magnitud d'aquest cas, hem de pensar en la imatge dels funerals d'Estat en el seu honor, amb el papa Pau VI presidint un acte amb la presència de tots els mandataris polítics del bloc occidental, que va fer la volta al món. D'aquest cas, encara amb moltes incògnites, parlarem en les següents línies, intentant posar negre sobre blanc en algunes qüestions.

La campanya antirepressiva Colze a colze, activa des del passat dia 10, ha programat una acció aquesta tarda a l'Arc de Triomf de Barcelona, per denunciar la criminalització política i judicial de la dissidència a partir d'operacions com Pandora o Piñata

Tres tigres de diferents pelatges ballant al ritme d'una adaptació de "Chantaje" de Shakira davant la Ciutat de la Justícia és la darrera irrupció a les xarxes de la campanya antirepressiva Colze a colze [braç a braç].

Les sentències europees i dels tribunals Constitucional i Suprem, sumades a les lleis promulgades en matèria d’ADN, conformen un corpus legal a voltes contradictori i subjecte a la interpretació policial i de la judicatura

La llei d’enjudiciament criminal (LleiCrim) –modificada l’any 2015– i la Llei orgànica (LO) 10/2007, reguladora de la base de dades policial sobre identificadors obtinguts a partir de l’ADN, són el marc de què s’ha dotat l’Estat espanyol per legislar en aquesta matèria. Tanmateix, l’ús d’aquest component orgànic per la investigació de delictes està subjecte a la llei de protecció de dades de caràcter personal i ha topat amb múltiples obstacles, especialment pel que fa a com s’obtenen i com s’emmagatzemen les mostres.

En llibertat sense càrrecs la totalitat de les 150 persones retingudes durant el desallotjament dels dos centres okupats. L'edifici que acollia refugiades és propietat de la Creu Roja, que va interposar la denúncia i va instar al desallotjament

Al voltant de les cinc de la matinada del dilluns la policia grega va desallotjar dos espais autogestionats de la ciutat d'Atenes. Sense previ avís, els agents irrompien dins del primer espai autogestionat, on residien unes 150 persones refugiades des del passat 2 febrer. Durant la mateixa matinada, un altre operatiu policial es va desplaçar fins a la zona de Zografou per desallotjar el Centre Social Okupat (CSO) Vila Zografou, okupat per anarquistes a finals de l'any 2011.

El sotsinspector havia de testificar a la causa contra dos anarquistes detingudes a Barcelona per l'atracament a una entitat bancària, però els tres jutges li han impedit fer-ho si abans no proporcionava el seu nom i cognoms

Avui s'ha celebrat la desena sessió del judici contra dues anarquistes detingudes a Barcelona i acusades de l'atracament a una sucursal bancària del Pax Bank a la localitat alemanya d'Aachen, ocorreguda el novembre del 2014. El testimoni estrella de la jornada havia de ser un sotsinspector de l'Àrea Central d'Informació dels Mossos d'Esquadra, que s'havia traslladat fins a Alemanya.

Joaquina Dorado Pita, coneguda com la Nuri durant la lluita guerrillera contra el franquisme, hauria fet cent anys el proper 25 de juny. El passat 11 de gener va caure a casa, tot patint una hemorràgia cerebral que li ha causat la mort aquest dimarts

Nascuda al barri de pescadors Santa Lucia Monelos de A Coruña l’any 1917, va emigrar a Barcelona amb la seva família quan tenia 17 anys. Aquell mateix any va afiliar-se a la Confederació Nacional del Treball (CNT) i, dos anys després, amb l’inici de la revolució de juliol del 1936, va plantar cara al carrer als militars. Durant la guerra va fer-se càrrec de les responsabilitats del Consell Econòmic de la Indústria de la Fusta socialitzada que havia impulsat el fuster Manuel Hernández, tot arribant a ser-ne la màxima responsable.

Pàgines

Subscriure a anarquisme