anarquisme

L'autor reivindica un anarquisme social que busqui confluències amb altres moviments i tingui capacitat d'incidència en la quotidianitat de la societat i del mateix procés d'independència que viu actualment Catalunya

No tinc ni idea de com acabarà aquest conflicte sobre la independència de Catalunya, i no vull creure en la raó, perquè la raó és sempre pel més fort o pel qui s'amaga de les realitats; però en dóna la mosca a l'orella que aquest conflicte, en el moment en què es troba, cada vegada pot ser més transversal i interessant si els ara intermediadors que es reclamen, almenys per la banda de la Generalitat, de l'Església i altres, no tenen l'efecte esperat, com és de preveure en el cas de l'Espanya eterna que sembla que

Davant l’emergència habitacional, la poca presència dels moviments socials i la manca de resposta de les administracions, la Federació d’Anarquistes Gran Canària desenvolupa un ambiciós programa d’okupació d’immobles i reallotjaments

Entre el 2012 i el 2017, la Federació d’Anarquistes Gran Canària (FAGC) ha aturat més de 500 desnonaments i ha expropiat prop de 400 immobles per reallotjar un miler de persones. Entre les actuacions de més transcendència, trobem la paralització de tres ordres de llançament que haurien deixat al carrer unes 200 famílies: La Esperanza, Brisas de Sardina i Los Barracones. És part del balanç de la feina feta en aquest temps que fa Ruyman Rodríguez, un dels militants de la federació.

L'exmembre dels grups armats MIL, Action Directe i les Brigades Roges relata les dures condicions que la justícia francesa ha imposat a la seva llibertat condicional que, per exemple, li impedeixen parlar dels fets pels quals fou empresonat durant 30 anys

"Per mi, la revolució és el cor de tota la meva existència, la més gran aventura. Nosaltres érem com els maquis, com molts altres predecessors. Amb una arma es pren consciència d'això. Quan et poses una pistola a la cintura sents que ets lliure. Però això pot acabar en qualsevol moment. Teníem l'experiència i la comprensió que acabaríem al Camp de la Bota." Des del porxo de casa seva, Jean-Marc Rouillan fa una línia imaginària amb la vista en direcció sud. Allà es troba, a no gaires quilòmetres, l'última presó on va estar.

Entrevistem Octavio Alberola, una peça clau en la lluita antifranquista de la dècada dels 60 i 70. La seva participació en el grup armat Defensa Interior el va portar a dirigir l’atemptat que més a prop va estar d'acabar amb Franco

Octavio Alberola té 89 anys i viu a Perpinyà amb la seva companya, Ariane Gransac, també militant del moviment llibertari i autora del llibre Prisions de femmes i coautora, amb Alberola, d'El anarquismo español y la acción revolucionaria. L’actual residència d’Octavio és el resultat d’un primerenc exili a Mèxic després de la guerra civil i el trasllat posterior a França a la dècada dels 60, per incorporar-se a la clandestinitat i contribuir a organitzar Defensa Interior (DI).

Ressenya

Murray Bookchin (Nova York, 1921-Vermont, 2006) és un dels historiadors de parla anglesa que va comprendre i analitzar millor la Revolució de 1936. El seu llegat ha influenciat tots els qui han tractat d’investigar sobre l’anarquisme del nostre país. Tanmateix, Bookchin no era pròpiament un historiador, sinó un intel·lectual autodidacta i un activista conegut per les seves aportacions teòriques sobre l’ecologia social, la reivindicació del feminisme i el municipalisme llibertari. Una tradició que ha impregnat algunes experiències a l’àrea de Nova Anglaterra.

L'altre encausat queda absolt de tots els càrrecs i la defensa té una setmana per presentar recurs contra la sentència condemnatòria. Es manté per avui a les vuit del vespre a la plaça Lesseps la manifestació de resposta a la sentència

La sala de vistes dels jutjats d'Aachen (Alemanya) ha estat l'escenari de la darrera sessió del judici contra les dues anarquistes acusades d'atracar una entitat bancària l'any 2014, en la qual s'ha donat lectura a la sentència. Totes dues havien estat detingudes a Barcelona la primavera del 2016 i feia dotze i catorze mesos, respectivament, que estaven en presó preventiva en centres penitenciaris –primer de l'Estat espanyol i posteriorment d'Alemanya– després de la seva extradició.

Onze persones van ser detingudes pels Mossos d'Esquadra el desembre del 2014 i set d'elles van passar un mes i mig en presó preventiva. Amb aquest sobreseïment es tanca el cas Pandora després de l'arxiu de la segona part ara fa un any

L'Audiència Nacional (AN) espanyola va signar ahir l'auto d'arxiu de la primera fase de l'Operació Pandora, on van ser detingudes onze persones i van ser escorcollats un total de catorze immobles el 16 de desembre de l'any 2014. Aquell dia, un operatiu format per 700 agents dels Mossos d'Esquadra van executar la que seria la primera operació contra el moviment llibertari de les diverses que s'han produït durant els darrers anys.

Aquest mes es commemora el 39è aniversari de l'assassinat d'Aldo Moro, moment àlgid d'uns 'anni di piombo' –els anys de plom- que han estat àmpliament retratats pel cinema

39 anys de la mort d'Aldo Moro. Per copsar la magnitud d'aquest cas, hem de pensar en la imatge dels funerals d'Estat en el seu honor, amb el papa Pau VI presidint un acte amb la presència de tots els mandataris polítics del bloc occidental, que va fer la volta al món. D'aquest cas, encara amb moltes incògnites, parlarem en les següents línies, intentant posar negre sobre blanc en algunes qüestions.

La campanya antirepressiva Colze a colze, activa des del passat dia 10, ha programat una acció aquesta tarda a l'Arc de Triomf de Barcelona, per denunciar la criminalització política i judicial de la dissidència a partir d'operacions com Pandora o Piñata

Tres tigres de diferents pelatges ballant al ritme d'una adaptació de "Chantaje" de Shakira davant la Ciutat de la Justícia és la darrera irrupció a les xarxes de la campanya antirepressiva Colze a colze [braç a braç].

Les sentències europees i dels tribunals Constitucional i Suprem, sumades a les lleis promulgades en matèria d’ADN, conformen un corpus legal a voltes contradictori i subjecte a la interpretació policial i de la judicatura

La llei d’enjudiciament criminal (LleiCrim) –modificada l’any 2015– i la Llei orgànica (LO) 10/2007, reguladora de la base de dades policial sobre identificadors obtinguts a partir de l’ADN, són el marc de què s’ha dotat l’Estat espanyol per legislar en aquesta matèria. Tanmateix, l’ús d’aquest component orgànic per la investigació de delictes està subjecte a la llei de protecció de dades de caràcter personal i ha topat amb múltiples obstacles, especialment pel que fa a com s’obtenen i com s’emmagatzemen les mostres.

Pàgines

Subscriure a anarquisme