Gemma Garcia

El grup empresarial de l'Ibex 35 fa negoci amb la militarització de les fronteres o la gestió de processos electorals, com el del pròxim 21-D. En el seu consell d'administració hi ha expolítics del PP i s'ha vist esquitxada en dos casos de corrupció

Durant vint dies el grup de hackers Anonymous ha estat infiltrat en les xarxes informàtiques de l'empresa encarregada de fer el recompte de vots de les eleccions catalanes del proper 21-D. Ho ha anunciat per xarxes socials, on assegura que la multinacional Indra “no és tan fiable com sembla” i té una “seguretat nefasta”, tot i ser un gegant tecnològic de l'bex 35. Amb el 155 desplegat, en aquesta ocasió, el contracte amb Indra s'ha tramitat per la via de l'emergència, és a dir, sense concurs públic, a dit.

Ressenya

“La vida d’un no cap en la vida d’un, sinó en la vida de molts.” La frase de Feliu Ventura que obre el llibre August Gil MatamalaAl principi de tot hi ha la guerra és una declaració de principis. Anuncia la història, les històries i la Història en què et submergeix el relat d’una vida, d’un temps i d’un país.

Amb motiu del 25-N, Dia internacional contra les violències masclistes, entrevistem la psicòloga Violeta García de l'associació Aadas que atén de forma integral les persones que han patit agressions sexuals

Ens apropem al Dia internacional contra les violències masclistes amb el cas de la violació múltiple dels Sanfermines als tribunals. Només les agressions sexuals que s'arriben a denunciar equivalen a l'aterridora xifra de tres al dia. Una cada vuit hores. Des d'Aadas (Associació d'Assistència a Dones Agredides Sexualment) ofereixen un servei integral a persones que han patit aquesta forma de violència masclista.

El pròxim 22 de novembre comença el judici contra quatre persones acusades d'un delicte de desordres i danys, agreujats per un incendi a la cafeteria multinacional Starbucks durant la vaga general. La Generalitat hi està personada com a acusació popular

Han passat cinc anys i mig des de la vaga general del 29 de març del 2012 i encara queden judicis pendents. Un dels casos es jutjarà els propers 22, 23 i 24 de novembre contra quatre vaguistes acusades d'un delicte de desordres i danys, agreujats per un incendi que es va produir a una de les cafeteries de la multinacional Starbucks, a la plaça Urquinaona de Barcelona.

Darrerament, el model educatiu català ha rebut diversos atacs i alhora es veu amenaçat per l'article 155. Com va néixer la immersió lingüística a Catalunya i qui la va impulsar? Ho expliquen membres de la comunitat educativa dels anys 80

Jesús Martínez es recorda a ell mateix amb un megàfon cridant als quatre vents des d'un cotxe, perquè el veïnat de Santa Coloma de Gramenet se sumés al clam per una educació pública en català. Era l'inici de la dècada dels 80, quan naixia un moviment de mares i pares, majoritàriament castellanoparlants i d'Andalusia, per reclamar que els seus fills i filles poguessin aprendre en català. Amb persistència, van aconseguir-ho: a Santa Coloma de Gramenet, governada per Lluís Hernández del PSUC, naixia la primera escola pública en català, la Rosselló-Pòrcel.

La Generalitat ha comunicat que, de moment, no pot fer efectius els pagaments a un ampli teixit associatiu dedicat a la lluita contra l'exclusió social i l'educació en el lleure

Abans que acabi l'any, la Generalitat, a través del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, ja hauria de pagar una part de 10 milions d'euros a entitats socials catalanes. De moment, però, no ho podrà fer perquè l'Estat espanyol ha bloquejat els diners, en el marc de la intervenció de les finances de la Generalitat de Catalunya. El bloqueig afecta 531 entitats, de les quals 307 haurien de rebre un total de 4,5 milions d'euros de la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària i 224, 5,51 milions de Joventut, entre 2017 i 2018.

Un ampli teixit social ha presentat avui la iniciativa En peu de pau per crear una xarxa que garanteixi el caràcter pacífic de les mobilitzacions en la defensa de drets i llibertats fonamentals

Milers de persones van defensar els 2.315 col·legis electorals l'1 d'octubre, dempeus o assegudes agafades pels braços. Però també hi hagueren cadenes de seguretat de bombers i tractors als accessos d'algunes seus electorals. Prèviament, estibadors de Barcelona es va negar a proveir els vaixells on s'allotjaven -i encara s'allotgen- cossos de seguretat de l'Estat i les universitats van fer tancades.

Arran de la violència policial de l'1 d'octubre, conversem amb la psicòloga Irene Santiago, d'Irídia, que participa en el servei d'atenció jurídica i psicosocial amb l'Oficina per la No Discriminació de l'Ajuntament de Barcelona

Tothom va veure amb estupefacció les imatges de violència policial contra mares, pares, joves i grans que volien votar el dia 1 d'octubre. Probablement, molta gent coneix algú que va patir cops de porra, espentes o intimidacions. I, com a mínim, 893 persones van ser-ne víctimes directes. La repressió deixa cicatrius, visibles i invisibles: hi ha informes mèdics i circulen imatges, però també hi ha rastres psicològics, tant individuals com col·lectius, que massa vegades queden en segon pla.

Al llarg de la història, centenars de moviments desobedients han transformat lleis injustes. En fem un repàs

Des de la celebració de la consulta del 9-N, l’hemeroteca acumula una llarga llista d’investigacions judicials, escrits d’acusació, detencions i condemnes per desobediència: per la consulta de 2014, per haver permès la votació del full de ruta, per la compra d’urnes, per negatives a declarar...

La Plataforma presenta un recurs contenciós administratiu perquè l'Estat només ha reubicat, des de Grècia i Itàlia, un 7,8% del total de les persones a les que s'havia compromès

L'incompliment és flagrant. De les 16.231 persones refugiades que l'Estat espanyol havia de reubicar des de Grècia i Itàlia, només n'han arribat 1.275, un 7,8%. Al recompte s'hi suma també que de les 1.449 persones que s'havien de reassentar – provinents de fora de la UE-, només n'ha portat 631. Un dia després que acabés el termini per assolir les quotes acordades per la Comissió Europea el 2015, Stop Mare Mortum ha decidit presentar un recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem contra el Govern espanyol.

Pàgines

Subscriure a Gemma Garcia