Turquia

Després quinze dies retingut i una setmana de vaga de fam, aquest matí, el periodista i documentalista italià Gabriele del Grande ha aterrat a l'aeroport de Bolonya i ha afirmat que encara so sap quins càrrecs pesen sobre ell

Gabriele del Grande està lliure i a casa. El periodista i documentalista de Lucca, que el 9 abril passat va ser detingut a la província de Hatay, a Turquia (a tocar de la frontera amb Síria) ha pogut tornar a casa, després d'estar-se dues setmana retingut en dos CIE i d'iniciar una vaga de fam per denunciar la seva situació. Del Grande es trobava en aquell territori de frontera per desenvolupar el seu últim treball, un llibre que intenta explicar el conflicte sirià i el sorgiment de l'ISIS, mitjançant els testimonis de refugiades sirianes.

Després de nou dies retingut en un Centre d'Identificació i Expulsió, el documentalista i periodista italià Gabriele del Grande ha pogut comunicar-se amb la seva família i informar-la que començarà una vaga de fam

"Aquesta nit començaré una vaga de fam i convido tothom a mobilitzar-se perquè els meus drets siguin respectats". Amb poques però clares paraules Gabriele del Grande s'ha dirgit als seus familiars, que no sabien res d'ell des de fa més d'una setmana. El contacte es va perdre el diumenge 9 d'abril, a la província de Hatay, a la frontera amb Síria. Justament allà va ser retingut mentre intentava entrevistar algunes persones refugiades sirianes per al seu últim treball.

Fa cinquanta dies que preses polítiques vinculades al moviment kurd van prendre aquesta mesura "irreversible" per denunciar les violacions de drets humans i les pràctiques denigrants a les presons turques

Ja fa cinquanta dies que un centenar de preses polítiques es troben en vaga de fam indefinida i irreversible a diferents presons de Turquia. Les protestes van iniciar-se el passat 7 de febrer per part de preses detingudes i condemnades en judicis relacionats amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) o Partit de les dones lliures del Kurdistan (PAJK) a la presó d'Izmir (Aliağa Şakran).

Empreses espanyoles com Indra, amb seu a Barcelona, obtenen contractes lucratius per a l’exportació de tecnologia militar a Turquia, malgrat les vulneracions de drets humans comeses en aquest país

Corria l’any 2006 quan el president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero i el llavors primer ministre turc Recep Tayyip Erdogan van copatrocinar una iniciativa de diplomàcia preventiva destinada a reduir les tensions entre Occident i el món islàmic i lluitar contra el terrorisme internacional per altres vies que no fossin la militar. L’Aliança de Civilitzacions naixia amb el suport de les Nacions Unides i l’interès i l’aprovació de la majoria de potències (militars) mundials.

Els CIE a les aules, els successors de Carlos Fabra, entrevista al psiquiatre Pau Pérez, lluita contra el sensellarisme, les oficines jurídiques del 36, teatre i periodisme, aforismes i molt més

Mentre el qui fou totpoderós president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, ja fa un any que gaudeix del tercer grau penitenciari (l’any 2013 va ser condemnat a quatre anys de presó per sis delictes fiscals), els seus successors a l’ens provincial s’esforcen per desempallegar-se del passat. Paula Duran i Vicent Almela expliquen com l’oposició política denuncia que, d’una manera més subtil, l’organisme es continua emprant per agrair favors i serveis a persones afins, amb càrrecs i encàrrecs de feines.

Les forces policials i militars de l'estat turc han imposat un setge a la localitat del districte de Nisêbîn que va causar una mancança gegant de productes bàsics

Les habitants de Xerabê Bava, situada a la província de Mêrdin en Bakur –Kurdistan de Turquia–, acaben de passar per un període de repressió i assetjament que ha durat dinou dies. Aquest setge ha estat executat per part dels grups policials i militars, dirigits per la II Brigada Comando de Gendarmeria de Bornova, de l'exèrcit turc.

L'ultranacionalista turc Omer Güney, únic acusat del crim del 2013, mor a l'hospital un mes abans del seu judici. La investigació apuntava a una operació teledirigida per l'Estat turc per dinamitar el procés de pau que s'iniciava aleshores

El 9 de gener de l'any 2013, tres activistes kurdes eren assassinades d'un tret al cap al Centre d'Informació Kurda de París. L'acció es duia a terme a plena llum del dia en el local de la cèntrica i bulliciosa Rue la Fayette, prop de l'estació de Gare du Nord, utilitzant armes amb silenciadors.

Entrevistem la diputada del partit prokurd HDP al Parlament turc Feleknas Uca. La representant política iazidita parla, entre d'altres, de la persecució que ha viscut la seva formació arran del cop d'estat fallit

Mirada penetrant i una presència que impregna tota la sala.

Les tensions entre la Unió Europea i el reforçat govern presidencialista d’Erdogan, sumades a la rivalitat històrica amb Grècia fan trontollar l’acord signat el març de 2016 per impedir l’entrada de persones refugiades a Europa

El 18 de març de 2016, en el punt àlgid de l’arribada de persones refugiades a territori europeu, la Unió Europea (UE) i el primer ministre turc, Ahmet Davutoglu, van firmar un acord que va volatilitzar les premisses més bàsiques en l’àmbit dels drets humans. Qualsevol persona que entrés il·legalment a Grècia seria deportada a Turquia. El pacte, que va desencadenar una allau de crítiques, vulnera la Carta Europea dels Drets Humans i la Convenció de Ginebra de 1951 sobre refugiades.

Tot i el treball d'associacions com Lambaistanbul o Keskesor, la transfòbia, lesbofòbia i l'homofòbia estan àmpliament esteses en el si de la societat turca i kurda i en tots els poders i estaments socials

Les polítiques de l'AKP, el partit d'Erdogan, no estan desconnectades del sentir del poble. Tant a Turquia com al Kurdistan, l'homofòbia i la transfòbia estan àmpliament esteses i l’única forma de relació sexo-afectiva acceptada és la del matrimoni heterosexual. Les relacions fora d’aquesta normativitat són rebutjades i sovint assetjades, amb persecucions i assassinats.

Pàgines

Subscriure a Turquia