Turquia

La marxa internacionalista, amb més de 1.500 persones d'arreu del món, arriba a l'ONU per reclamar una intervenció davant l'ofensiva turca a la ciutat kurd-siriana d'Afrin. Un equip de periodistes de la 'Directa' s'hi ha unit per fer-ne seguiment

La segona marxa internacional liderada per la diàspora kurda arriba avui divendres a les portes de les Nacions Unides (ONU), a la plaça Constitució de Ginebra, per reclamar una intervenció davant del risc de genocidi en què han desembocat els 27 dies d'ofensiva turca a la zona kurd-siriana d'Afrin. La mobilització, organitzada pel Comitè en Defensa d'Afrin i el Comitè per la Llibertat d'Öcallan i els Presos Polítics, havia de sortir de Luxemburg i arribar fins a Estrasburg, recorrent territoris de l'oest de l’Estat francès, com ja havia fet l'any passat.

Una protesta davant del consolat de Turquia a Barcelona contra les ràtzies de l'exèrcit turc a Afrin (població kurda dins de la frontera siriana) ha servit per presentar aquesta marxa internacionalista que partirà demà des de Luxemburg

Una quarantena de persones s'han aplegat aquest matí davant el consolta turc de Barcelona, al passeig de Gràcia, per mostrar la solidaritat amb el poble d'Afrin (al Kurdistan Occidental, dins de les fronteres de Síria) el qual fa dinou dies que es troba sota l'atac de les forces armades de l'Estat turc.

Parlem amb el portaveu de relacions internacionals del Moviment de la Societat Democràtica, l'organisme de govern de la Federació del Nord de Síria i que actualment es troba a Rojava, pequè ens expliqui els detalls de l'atac turc a la ciutat kurda

Salih Muslim és l'ex-copresident del Partit de la Unió Democràtica (PYD) sirià. Actualment és el portaveu de relacions internacionals del Moviment de la Societat Democràtica, l'organisme de govern de la Federació del Nord de Síria (TEV-DEM). El dissabte passat, Turquia va començar l'atac militar contra la ciutat d'Afrin, situada a Rojava (territori kurd a Síria), un atac amb què havia amenaçat i que havia anunciat fa mesos. Les últimes notícies parlen d'almenys 9 morts i dotzenes de civils ferits.

La Força Aèria Turca ha iniciat una ofensiva a l'enclavament kurd d'Afrin, al nord de Síria, on han mort no menys de 18 civils. Turquia veu la Federació Democràtica del Nord de Síria (antiga Rojava) com un risc a la seva seguretat i integritat territorial

Més de setanta caces de la Força Áerea Turca van bombardejar el 20 de gener l'enclavament kurd d'Afrin, a la governació d'Alep. Segons l'agència de notícies Anadolu, l'aviació turca va bombardejar un total de cent objectius de les milícies kurdes, incloent-hi una base aèria. En paral·lel, l'Exèrcit de Turquia i l'Exèrcit Lliure Sirià –recolzat per Ankara i que a la pràctica funciona com a força proxy– penetraven cinc quilòmetres en territori kurd.

Els dos membres del MIT van ser capturats pel Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) l'agost passat en una operació de contra-espionatge. L'agència kurda d'informació ANF ha publicat la seva confessió, tot i que Turquia n'ha prohibit la difusió

El passat 4 d'agost, els serveis de contra-espionatge del HPG –braç militar del PKK a Turquia– capturaven a dos membres del MIT, el servei d'espionatge i intel·ligència turc, que estaven reunits a Dōkan, al sud-est del país. Els dos agents havien viatjat al Kurdistan turc per organitzar el segrest i/o assassinat de dirigents i membres del Koma Civakên Kurdistan (KCK), paraigües que aglutina a totes les organitzacions polítiques, socials i militars kurdes.

Parlem amb l'activista kurd-iraquiana Houzan Mahmoud sobre la situació que es viu al Kurdistan Regional de l'Iraq, el moviment d'alliberament de dones i l'anomenat 'feminisme islàmic'

Houzan Mahmoud (1973) és una activista kurda, exmilitant del Partit Comunista Obrer de l'Iraq i de la Federació de Consells Obrers, la segona organització sindical més gran del país. La FWCUS, per les seves sigles en anglès, no està reconeguda jurídicament i s'oposa tant a l'ocupació dirigida pels EUA com a l'islamisme de la insurrecció iraquiana, essent reprimida per forces estrangeres i islamistes. Mahmoud té una llarga trajectòria militant en la defensa dels drets de les dones tant a l'Iraq com al Kurdistan.

Les detencions del periodista Hamza Yalçin i l’escriptor Dogan Akhanli, tots dos d’origen turc, posen sobre la taula la vulneració de drets fonamentals per part dels organismes internacionals de coordinació policial

La indiscriminada onada de repressió turca va arribar el passat mes agost a l’Estat espanyol a través de la Interpol. Les detencions de Hamza Yalçin i de Dogan Akhanli van despertar crítiques des de diversos àmbits oficials, entre professionals de la premsa i organitzacions en defensa dels drets humans. Tots dos són d’origen turc i van haver d’esperar durant dos i tres mesos respectivament que l’Estat espanyol els denegués, finalment, l’extradició.

L’Estat grec és un dels països pertanyents a l’OTAN que destina més inversió en defensa. L’exèrcit hel·lè, que segons moltes veus expertes té una estructura sobredimensionada, imposa l’obligatorietat als homes

“El sergent sempre ens parlava cridant, deia que així ens preparava per combatre a la guerra”, explica Aléxandros Stavrou per descriure el seu primer mes de formació al servei militar. Stavrou, resident a Atenes, està a punt d’acabar la carrera de medicina, però va haver d’aparcar els estudis durant un curs sencer per fer el servei militar a l’exèrcit grec. Durant el primer, el jove va ser enviat a una caserna remota per adquirir les nocions bàsiques en disciplina marcial i aprendre a utilitzar armament.

La consulta genera tensions a tota la regió, però la seva celebració transcorre sense incidents. No s'esperen sorpreses amb el resultat -un probable "sí" majoritari-, que es coneixerà els propers dies

Es pronosticava l'apocalipsi, però per ara no ha arribat. El president del Kurdistan iraquià, Masoud Barzani, assegurava el passat dimarts en un acte de campanya que o bé Bagdad oferia una alternativa al referèndum d'independència kurd abans de tres dies o la consulta tiraria endavant. Un ultimàtum al govern iraquià, però sobretot un missatge cap a la comunitat internacional, que l'havia estat pressionant per a què anul·lés el referèndum.

La 'Directa' ha pogut enviar un qüestionari a l'escriptor turc empresonat a Brians. Turquia l'acusa de "propaganda terrorista" i "ofenses al cap d'Estat". Publiquem les seves respostes de forma íntegra

L'escriptor turc Hamza Yalçin resta empresonat a Brians des del passat 4 d'agost, quan va ser detingut a l'aeroport del Prat amb una ordre de cerca i captura dictada pel Govern turc a la Interpol. Turquia l'acusa de "propaganda terrorista" i vincles amb el THKP-C (Partit/Front Revolucionari d'Alliberament Popular), una organització marxista-leninista armada que, des dels anys 80, atempta a Turquia contra membres i instal·lacions militars i de seguretat del Govern.

Pàgines

Subscriure a Turquia