Turquia

Parlem amb la periodista i escriptora kurda Zakine Türkeri sobre la situació a l'Orient Mitjà, les refugiades sirianes i turques i la repressió del govern d'Erdogan cap al moviment kurd

Zakine Türkeri fuma molt i ho fa de pressa mentre beu cafè en els bancs enfront del bloc 11 de Can Batlló, on el passat mes de maig va presentar Un verano kurdo, editat per Azadi (Plataforma en solidaritat amb el poble kurd) i l'Editorial Descontrol, en el marc de les conferències organitzades per Azadí.

Primer d'una sèrie de cinc reportatges sobre la situació de les refugiades a diversos enclavaments. Avui, Dia Mundial del Refugiat, parlem de Turquia. Des de l’acord amb la UE del 2016, el govern d’Erdogan fa de mur de contenció per a les refugiades

Mohammed es passa el dia recorrent els contenidors d’escombraries d’Esmirna, la gran ciutat turca de les costes de l’Egeu. Té poc més de vint anys, però les seves perspectives de futur no són gaire engrescadores. D’origen sirià, va fugir de les bombes que queien sobre Alep per refugiar-se a Turquia quan va complir la majoria d’edat. Des d’aleshores, la seva vida quotidiana és una pugna constant per tirar endavant.

Anàlisi: La victòria del ‘sí’ al referèndum dóna grans poders al president, però evidencia un país dividit i tocat per la repressió

Turquia va votar sí. En el referèndum constitucional celebrat el 16 d’abril passat, un 51,4% de l’electorat va decidir abandonar el sistema parlamentari. El president serà cap de l’Estat, cap del govern i secretari general del seu partit alhora. El significat d’aquest canvi, tanmateix, va molt més enllà i suposa la consumació i la finalització d’un projecte iniciat per l’AKP i el seu líder, Recep Tayyip Erdogan, l’any 2002 i accelerat els darrers anys. Turquia ja és la nova Turquia.

Després del referèndum presidencial i l'onada de protestes al país, l'aviació turca bombardeja simultàniament diferents enclavaments kurds i mata a 5 peixmergues i 21 membres de les autodefenses YPG-YPJ-YPS

Fins a divuit bombardeigs de les forces armades turques van començar el dimarts 25 d'abril a la zona fronterera del nord de Síria en atacs simultanis a les zones de Shahba, la regió de Shengal i les muntanyes Qandil, al Kurdistan iraquià, a on el Partit dels treballadors del Kurdistan (PKK) té les seves bases.

Després quinze dies retingut i una setmana de vaga de fam, aquest matí, el periodista i documentalista italià Gabriele del Grande ha aterrat a l'aeroport de Bolonya i ha afirmat que encara so sap quins càrrecs pesen sobre ell

Gabriele del Grande està lliure i a casa. El periodista i documentalista de Lucca, que el 9 abril passat va ser detingut a la província de Hatay, a Turquia (a tocar de la frontera amb Síria) ha pogut tornar a casa, després d'estar-se dues setmana retingut en dos CIE i d'iniciar una vaga de fam per denunciar la seva situació. Del Grande es trobava en aquell territori de frontera per desenvolupar el seu últim treball, un llibre que intenta explicar el conflicte sirià i el sorgiment de l'ISIS, mitjançant els testimonis de refugiades sirianes.

Després de nou dies retingut en un Centre d'Identificació i Expulsió, el documentalista i periodista italià Gabriele del Grande ha pogut comunicar-se amb la seva família i informar-la que començarà una vaga de fam

"Aquesta nit començaré una vaga de fam i convido tothom a mobilitzar-se perquè els meus drets siguin respectats". Amb poques però clares paraules Gabriele del Grande s'ha dirgit als seus familiars, que no sabien res d'ell des de fa més d'una setmana. El contacte es va perdre el diumenge 9 d'abril, a la província de Hatay, a la frontera amb Síria. Justament allà va ser retingut mentre intentava entrevistar algunes persones refugiades sirianes per al seu últim treball.

Fa cinquanta dies que preses polítiques vinculades al moviment kurd van prendre aquesta mesura "irreversible" per denunciar les violacions de drets humans i les pràctiques denigrants a les presons turques

Ja fa cinquanta dies que un centenar de preses polítiques es troben en vaga de fam indefinida i irreversible a diferents presons de Turquia. Les protestes van iniciar-se el passat 7 de febrer per part de preses detingudes i condemnades en judicis relacionats amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) o Partit de les dones lliures del Kurdistan (PAJK) a la presó d'Izmir (Aliağa Şakran).

Empreses espanyoles com Indra, amb seu a Barcelona, obtenen contractes lucratius per a l’exportació de tecnologia militar a Turquia, malgrat les vulneracions de drets humans comeses en aquest país

Corria l’any 2006 quan el president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero i el llavors primer ministre turc Recep Tayyip Erdogan van copatrocinar una iniciativa de diplomàcia preventiva destinada a reduir les tensions entre Occident i el món islàmic i lluitar contra el terrorisme internacional per altres vies que no fossin la militar. L’Aliança de Civilitzacions naixia amb el suport de les Nacions Unides i l’interès i l’aprovació de la majoria de potències (militars) mundials.

Els CIE a les aules, els successors de Carlos Fabra, entrevista al psiquiatre Pau Pérez, lluita contra el sensellarisme, les oficines jurídiques del 36, teatre i periodisme, aforismes i molt més

Mentre el qui fou totpoderós president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, ja fa un any que gaudeix del tercer grau penitenciari (l’any 2013 va ser condemnat a quatre anys de presó per sis delictes fiscals), els seus successors a l’ens provincial s’esforcen per desempallegar-se del passat. Paula Duran i Vicent Almela expliquen com l’oposició política denuncia que, d’una manera més subtil, l’organisme es continua emprant per agrair favors i serveis a persones afins, amb càrrecs i encàrrecs de feines.

Les forces policials i militars de l'estat turc han imposat un setge a la localitat del districte de Nisêbîn que va causar una mancança gegant de productes bàsics

Les habitants de Xerabê Bava, situada a la província de Mêrdin en Bakur –Kurdistan de Turquia–, acaben de passar per un període de repressió i assetjament que ha durat dinou dies. Aquest setge ha estat executat per part dels grups policials i militars, dirigits per la II Brigada Comando de Gendarmeria de Bornova, de l'exèrcit turc.

Pàgines

Subscriure a Turquia