Vicent Almela

Una quarantena de persones han tallat l'avinguda Meridiana i dues s'han penjat del pont de Sarajevo. Els Mossos d'Esquadra han detingut una de les solidàries i han identificat la resta

Un grup de solidaritat amb els presos i les preses en vaga de fam ha tallat la Meridiana de sortida a Barcelona, en direcció a la C-17, i ha desplegat una pancarta dimecres a primera hora del matí. Diverses persones s'han despenjat des del pont de Sarajevo que creua l'avinguda. Els Mossos han detingut una persona, en un primer moment per "atemptat contra agents de l'autoritat", segons el seu servei de premsa, i l'han traslladat a la comissaria de Les Corts.

Més de 200 veïnes i persones vinculades a entitats i col·lectius antiracistes de la ciutat de Barcelona es van apropar per donar suport a la Tancada Migrant el passat dimecres, on es va denunciar la situació que pateixen persones migrants i refugiades

"Ni un pas enrere pels drets de les persones migrants". Amb aquesta frase es donava el tret de sortida a l'acte que es va celebrar el passat dimecres davant de l'antiga escola Massana, que va aplegar a persones migrants i refugiades, col·lectius antiracistes i decolonials i altres veïnes de la ciutat que volien donar suport i caliu a la trentena de persones que des del passat dissabte ocupen aquest edifici ubicat a la plaça de la Gardunya del barri del Raval. 

Més de mig miler d'efectius de la unitat s'allotgen aquests dies a diferents punts de la província, on realitzaran exhibicions, passacarrers, exercicis tàctics, xarrades a centres educatius, hissats i jures de bandera

"Donar-nos a conèixer i projectar la imatge institucional de la nostra unitat, apropant-nos així a la població civil", i "desenvolupar tècniques i capacitats de comandament i control, suport logístic i activitats tàctiques d'instrucció i ensinistrament pròpies de tota unitat militar." Aquests serien els dos objectius que, segons Eduardo Diz Monje, actual cap de la Guàrdia Reial i amic íntim del Felip VI –amb qui va compartir promoció a l'Acadèmia General Militar de Saragossa entre 1985 i 1986–, tindrà el programa d'activitats E

El moviment popular ha consolidat una xarxa de projectes d’habitatge, pedagogia i cultura per donar resposta a les necessitats de veïnes i famílies afectades per l’exclusió i els desnonaments

Amb el teló de fons de les muntanyes de Montserrat, rodejada de séquies i la confluència propera entre els rius Llobregat i Cardener, és des d’on s’alça la capital del Bages. A mesura que penetrem en els seus carrers, la perspectiva de Manresa revela un municipi que ha integrat en la seva composició urbana el pas de civilitzacions dels darrers segles, així com el llegat de les diferents fases de creixement i decadència industrial i econòmica a la regió.

Pedagog del Moviment dels Sense Terra

Sota la màxima de “La terra per a qui la treballa”, començaven a principis dels 80 les primeres ocupacions de terra al Brasil per part del Moviment dels Treballadors Rurals sense Terra (MST), com a protesta al model de reforma agrària imposat pel règim militar i a favor d’una distribució equitativa dels conreus.

Docents, famílies, sindicats i entitats s’organitzen contra un protocol que “estigmatitza i criminalitza la comunitat musulmana” dins dels centres educatius i “converteix els professors en detectius”

Ara fa un any, durant la tardor de 2016, començaven les primeres formacions sobre el PRODERAI als equips directius dels centres educatius d’arreu de la geografia comarcal catalana.

Quatre veus expertes en el camp de la criminologia i el racisme analitzen el discurs que s’amaga darrere de les polítiques de prevenció antiterrorista a escala internacional sorgides arran dels atemptats de l'11-S

Per comprendre d’on neix i en què consisteix el PRODERAI és necessari retrocedir fins a allò que els Estats Units van anomenar Guerra contra el terror, en paral·lel a l’inici de l’ofensiva militar sobre l’Afganistan l’any 2001 arran dels atacs a les Torres Bessones i el Pentàgon.

Docents, famílies, sindicats i entitats s’organitzen contra un protocol que “estigmatitza i criminalitza la comunitat musulmana” dins dels centres educatius i “converteix els professors en detectius”

Ara fa un any, durant la tardor de 2016, començaven les primeres formacions sobre el PRODERAI als equips directius dels centres educatius d’arreu de la geografia comarcal catalana.

El PRODERAI és el programa que la Generalitat de Catalunya aplica amb l’objectiu de detectar extremisme violent. Famílies i professorat denuncien que els indicadors de risc estigmatitzen i criminalitzen la comunitat musulmana

Quatre dies després dels atemptats a la Sala Bataclan i l’Estadi de França de París, el novembre de 2015, l’aleshores conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Jordi Jané, anunciava la “imminent” posada en marxa del Protocol de Prevenció, Detecció i Intervenció de processos de Radicalització Islamista (PRODERAI) a tots els centres escolars catalans, i demanava “la imprescindible col·laboració de la comunitat educativa” per tal de “detectar a temps” aquests fenòmens de radicalització a les aules.

El poble de Lliurona, entre la Garrotxa i l’Empordà, celebra el vint-i-cinquè aniversari del seu centre educatiu públic, rural i unitari. Reclamen un nou edifici per poder deixar els barracons que ocupen actualment

Arribem a Lliurona el capvespre del 17 de juny, després de fer tres hores de viatge en cotxe des de Barcelona i deixar enrere nombroses corbes. Fem camí cap al poble, que antigament pertanyia a l’Alta Garrotxa, però ho fem des de l’Alt Empordà, des del municipi d’Albanyà, al qual ara pertany administrativament. També s’hi pot arribar des de Beuda, més al sud, però el camí no es troba del tot cimentat. Hi venim per assistir a la celebració dels 25 anys de l’escola pública de Lliurona.

Subscriure a Vicent Almela