El sabó és un element més del nostre rebost, fonamental tant per a la higiene personal i la bugada com per a desengreixar. La seua producció no és cosa de temps moderns: és coneguda des de fa més dos mil anys.
El terme ve del llatí tardà (sapo, is), que el va adoptar d’una llengua del nord d’Europa. De fet, els pobles germànics i gals ja en feien ús. I abans, a l’antiga Sumèria ja es parlava de les propietats curatives d’un “sofre sabonós”, i a la civilització egípcia es fabricava sabó amb els dipòsits de sal que es recollien després de les inundacions del Nil. Amb tot, a l’imperi romà, coneixem l’ús orientat a l’elaboració d’ungüents i pomades, així com al rentatge de tèxtils i superfícies. “Es fa amb greix i cendra, i se n’obté el millor amb cendra de faig i greix de cabra”, explicava l’historiador romà Plini el Vell.
Així doncs, es tracta d’un detergent format per l’acció d’una sal alcalina sobre un àcid gras d’origen vegetal, com l’oli d’oliva, o d’origen animal, com el llard de porc, per mitjà d’un procés químic anomenat saponificació. Tradicionalment, el sabó es conservava sòlid, perquè la seua forma líquida no fou inventada fins al segle XIX.
Amb tot, la fabricació artesanal de sabó a partir d’oli brut era habitual a moltes cases fins fa menys de cinquanta anys i permetia, precisament, reciclar l’oli de residu que no es podia fer servir per al consum, donar una sortida a la cendra que sobrava de la llar, afavorir l’autoconsum i, alhora, disminuir l’impacte mediambiental. El procés més habitual per fabricar-lo consistia a barrejar i bollir els diversos elements amb sosa i aigua a foc lent de manera que, una vegada refredat, se solidificava i es tallava. Actualment, iniciatives com l’Associació d’Artesans Saboners de Catalunya i la Fira Monogràfica del Sabó de Montgai (a la Noguera) tracten de recuperar aquesta tradició i divulgar la manera de fer sabó artesanal.
SABÓ FET AMB OLI D’OLIVA DE FREGIR
INGREDIENTS
- 500 g oli d’oliva usat.
- 68,5 g de sosa càustica.
- 176 mg d’aigua destil·lada.
La sosa càustica és altament corrosiva
i irritant. Ens hem de protegir els ulls i la pell
i situar-nos a un lloc ben ventilat.
ELABORACIÓ
- Peseu la sosa càustica i l’aigua, per separat, en recipients de vidre o plàstic.
- Afegiu la sosa a l’aigua i remeneu amb una espàtula de plàstic fins que la sosa es diluïsca. La solució generarà molta calor. Eviteu respirar els gasos.
- Deixeu refredar la massa fins a assolir la temperatura ambient, una hora aproximadament.
- Coleu bé l’oli. Podeu utilitzar una tela de cotó per a filtrar-lo.
- Afegiu la solució de sosa a l’oli (i no a l’inrevés). Remeneu-ho enèrgicament i de forma homogènia fins a obtenir una textura cremosa (a punt de traça).
- Aboqueu la mescla en motlles i deixeu-la reposar fins que se solidifique (entre 24 i 72 hores). Es recomana tapar-los amb cartó i cobrir-los amb una tovallola per afavorir la saponificació.
- Quan estiguen sòlids, desemmotlleu i deixeu-los curar quatre setmanes en un lloc ventilat i sec.
- Passades les setmanes, feu el control de pH del sabó amb tires reactives. Si és superior a 9 no el podem usar, perquè serà massa irritant.
