Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Investigats per agressions del 9 d'Octubre de l'any passat reapareixen a cara descoberta enguany

El servei d’ordre de la mobilització antifeixista, així com el fort desplegament policial van permetre que la manifestació d'aquesta Diada del País Valencià transcorregués sense pràcticament incidents, encara que es van produir algunes agressions. Diversos investigats per les agressions de l’any passat van reaparèixer a cara descoberta i amb actitud desafiant durant la processó cívica del matí i la convocatòria d'Antifeixistes i la Comissió 9 d'octubre

A la vesprada, un grup de neonazis van ser encapsulats per la Policia Nacional espanyola a la plaça de Sant Agustí, on feien salutacions romanes i cridaven cantics com "Sieg Heil" o "Josué Libertad" / Lucas Guerra

El 9 d’octubre l’antifeixisme va guanyar la batalla a la ultradreta valenciana. Unes 10.500 persones van respondre a les agressions feixistes de la Diada del 2017. El servei d’ordre de la mobilització de la plataforma Antifeixistes País Valencià, així com el fort desplegament policial van impedir que els grupuscles blavers i de l’extrema dreta presents en alguns trams de la convocatòria atacaren les manifestants. Tot i això, algunes periodistes van resultar agredides durant la marxa i diverses persones van patir agressions una vegada ja havia acabat. També es van deixar veure a cara descoberta alguns dels investigats per les agressions de l’any passat.

Segons va poder confirmar la Directa, durant la processó cívica del matí hi havia alguns dels investigats per les agressions del 9 d’octubre de 2017. Francisco Moreno Moreno, membre de l’autodenominada “associació cultural” Defenem Valencia, n’era un. Duia la pancarta de la Federació Coordinadora d’Entitats del Regne de València acompanyat per Marisa Pérez Torres, membre de Defenem Valencia; i Isabel Sánchez Ibanco, presidenta de Defenem Valencia i simpatitzant de Vox. Ambdues van participar en les extorsions que patiren les assistents a l’Aplec del Camp de Túria. Juan García Sentandreu, advocat, militant ultradretà, expresident del Grup d’Acció Valencianista (GAV) i de Coalició Valenciana, i ara president de la Federació, també va encapçalar la pancarta de la seua organització. Al seu costat, i amb ulleres de sol, hi estava Salvador Fructuoso, membre de Defenem Valencia, simpatitzant de Vox i un dels principals agitadors a les xarxes socials contra la convocatòria antifeixista.

A l’esquerra i amb una samarreta de color negre, Francisco Moreno Moreno, membre de Defenem Valencia i un dels agressors de la Diada de 2017 |Gemma Martinez

 

Sentandreu va ser un dels agitadors que va animar a esborrar el mural d’Elias Taño en solidaritat amb els joves d’Altsasu. Una crida que va reunir diversos militants d’extrema dreta, entre ells José Luis Roberto Navarro, conegut com El Cojo, president d’España 2000 a València i propietari de l’empresa Levantina de Seguridad. Aquest últim també va assistir a la processó cívica d’enguany i també es va deixar veure a la manifestació de la vesprada acompanyat per una quarantena de militants i simpatitzants d’España 2000 que van intentar agredir les antifeixistes després de llançar gas lacrimogen. Però, en cap moment, ha estat investigat.

Un altre dels investigats per les agressions de la Diada de 2017 i que aquest any va encapçalar el bloc del Grup d’Acció Valencianista durant alguns trams de la processó cívica va ser Francisco José Sargues Muñoz, qui va agredir el periodista Miquel Ramos. Després d’insultar i increpar diverses manifestants, va atacar Ramos colpejant-li i trencant-li el telèfon mòbil.

Amb samarreta de color negre i al bloc del GAV, va reaparèixer l’agressor de Miquel Ramos en la Diada de 2017 |Gemma Martinez

 

Durant la manifestació de la plataforma antifeixista i la Comissió 9 d’octubre, també van aparèixer militants i simpatitzants d’Ultras Yomus, grup d’ultradreta seguidor del Valencia Club de Fútbol (Valencia CF). Alguns d’ells, tapats amb bragues i gorres, no van permetre que se’ls veiés la cara, però la Directa va poder identificar Faustino Ortiz, investigat i amb un judici pendent per haver participat en les agressions de 2017. Aquest es va mostrar a cara descoberta i amb actitud xulesca davant les manifestants.


148 identificats i diversos agredits

Segons les dades oficials de la Delegació de Govern, l’actuació policial durant el passat 9 d’octubre es va saldar amb 148 persones identificades i 58 actes per infracció de la Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana, la coneguda Llei Mordassa. Tanmateix, “no significa que totes les identificacions o actes s’hagin dut a terme en l’entorn de les diferents manifestacions celebrades”, ha matisat la Policia Nacional.

Pel que fa al nombre de persones agredides, la policia espanyola no té cap xifra, encara que sí que s’han pogut documentar algunes agressions per part de l’extrema dreta. El president de la Plataforma per la Llengua, Manolo Carceller, va patir una agressió per part d’un jove que “l’assaltà, el tirà a terra i li arrabassà la pancarta que portava” quan ja s’havia acabat la manifestació a la plaça Amèrica, segons va denunciar en un comunicat Escola Valenciana.

Una vegada acabada la convocatòria antifeixista, en l’encreuament del Pont d’Aragó amb la plaça Saragossa, dos estudiants, que tornaven de la convocatòria, també van ser agredits. Un grup d’una desena de nazis van eixir al seu pas i els van pegar, causant-los hematomes, a més d’escopir-los i insultar-los. “Ens van dir ‘rojos’, ‘maricones’, ‘guarros’ i més paraules per l’estil quan ja havia finalitzat la marxa i anàvem cap a on havíem aparcat el cotxe”, relata un dels joves agredits. Ambdós han denunciat ja el que va ocórrer i, segons ha assegurat la Policia, “s’estan investigant els fets per tal de poder identificar als culpables”.

Un grup d’una desena de nazis van eixir al seu pas i els van pegar, causant-los hematomes, a més d’escopir-los i insultar-los. “Ens van dir ‘rojos’, ‘maricones’, ‘guarros’ i més paraules per l’estil”

La resta d’agressions que s’han pogut confirmar fins ara es van produir durant la manifestació. Una d’elles va ser contra el fotoperiodista d’El Salto País Valencià José Ángel Rocamora, a qui van agredir en dues ocasions. Per la zona de l’institut Lluís Vives, just quan des d’un balcó es va desplegar una pancarta on es podia llegir “Catalanistas fuera de Valencia”, “la manifestació antifeixista es va creuar amb un grup de blavers”. “En eixe moment, vaig començar a gravar moltíssim i un feixista em va arrencar el mòbil de les mans. Li vaig dir que era periodista, me’l va tornar i va córrer per eixir del cordó policial. Ja fora, es va treure el cinturó i em va amenaçar”, relata Rocamora. La segona agressió va succeir mentre estava gravant les provocacions d’un altre grupuscle. “Un home em va agafar el mòbil i em va pegar un cop de puny a la cara, però no vaig poder gravar-ho”, denuncia. Rafael Atez, un altre periodista d’El Salto, també va patir els insults i amenaces de l’extrema dreta, a més, van intentar furtar-li la càmera.

Entre crits de “Sieg Heil” i “Josué libertad” -en referència a Josué Estebanez, assassí de l’antifeixista Carlos Palomino-, un grup de neonazis va llançar gas lacrimogen a algunes periodistes que cobrien la manifestació antifeixista, així com a diversos policies. Durant aquest incident, a causa dels gasos, la periodista Loreto Ochando, de Valencia Plaza, va començar a plorar i a tossir sense poder respirar. Minuts després, els agents van haver d’ajudar les periodistes atacades a llavar-se la cara.

La Unió de Periodistes ha mostrat també el seu rebuig a les agressions que van sofrir algunes periodistes i fotoperiodistes: “van ser insultats i amenaçats per persones d’extrema dreta amb l’objectiu de dificultar el normal exercici de la professió”, durant la cobertura del 9 d’octubre.