La Nova York de principis dels setanta és, per a molts de nosaltres, un territori mític que habita més en l’imaginari que en la memòria. És una ciutat que batega entre el fum dels clubs de jazz, la pols de les llibreries de vell i l’asfalt d’uns carrers que encara no havien estat domesticats pel turisme de masses. Les referències cinematogràfiques
i literàries són les nostres millors aliades per desxifrar aquell caos magnètic, però, si realment voleu recórrer aquelles avingudes amb la mirada de qui no té res per perdre i tot per guanyar, només hi ha un camí possible: Patti Smith.
Gràcies a l’encert de Club Editor i a la traducció vibrant de Martí Sales, ha arribat a les nostres mans una de les peces literàries més commovedores i icòniques del segle XXI: Uns marrecs (Just Kids al títol original). Aquesta no és només una autobiografia de la padrina del punk; és una carta d’amor a la joventut, a la supervivència i a la recerca implacable de la identitat pròpia.
En aquestes pàgines, Smith ens obre la porta a la dualitat crua de la moneda novaiorquesa. D’una banda, hi trobem la precarietat més absoluta. La gana és un personatge més de la història; la possibilitat d’un àpat calent depèn de l’atzar, d’un bitllet trobat a la vorera o de la bona voluntat d’algun conegut. Però, alhora, aquesta fragilitat material actua com el combustible perfecte per a la flama creativa. L’autora ens ensenya que, quan no tens res, l’art ho és tot. Es converteix en un mantra, en una religió que tot ho cura i tot ho justifica.
Llegir Patti Smith és una experiència que desborda el paper; és un exercici de sinestèsia a l’abast de tothom qui s’atreveixi a travessar el llindar del seu confort
Patti Smith és molt més que aquella noia que recomanava llibres a Katharine Hepburn des d’una llibreria de Manhattan. És una jove amb una fam voraç de poesia i música que, gairebé sense saber-ho, s’està convertint en el testimoni d’una era. Serà ella qui ens presenti en Robert Mapplethorpe, qui serà no només un amor i un amic, sinó que esdevindrà un vincle per a Smith i per a nosaltres. La seva relació, nascuda d’una trobada fortuïta i segellada per un pacte de fidelitat eterna a l’art, és una de les històries més genuïnes i romàntiques que s’han escrit mai. Junts transiten pel mític Chelsea Hotel, comparteixen somnis i misèries, i es cuiden en els moments de foscor més profunda.
L’art, entès com una catarsi compartida, empeny l’autora a travessar les fronteres de l’anonimat per teixir una xarxa d’amistats llegendàries. Pel seu relat desfilen personatges singulars que, amb el temps, esdevindrien icones, però que aquí ens apareixen des de la seva humanitat més nua i propera. Són vincles forjats en la resistència, aquells que duren tota la vida i que defineixen tota una generació cultural.
Llegir Patti Smith és una experiència que desborda el paper; és un exercici de sinestèsia a l’abast de tothom qui s’atreveixi a travessar el llindar del seu confort. Deixar-se endur per la seva prosa és gairebé un acte sensorial, similar a la màgia de contemplar un clàssic a la pantalla gran o sentir com ens travessa la vibració d’un concert. És el retrat d’una realitat tan intens i magnètica que pot semblar una distopia, però que en realitat és la crònica més fidel de la vida mateixa. Una invitació irresistible a mirar el món amb uns altres ulls.
Dues Maite i una Valèria: aquests són els ingredients secrets que fan de Pebre Negre molt més que una llibreria de referència al Clot (Barcelona). Som una cooperativa que entén la literatura com un acte de resistència i plaer. Som refugi per a lectores àvides, punt de trobada per a famílies, les escoles i les associacions del barri. Diuen que a la vida s’ha de plantar un arbre i escriure un llibre, nosaltres afegim: #trialallibreria.
