Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Transició energètica: o la fem o ens la fan

Ens trobem en una cursa contrarellotge per donar resposta a la transició energètica. Fa mesos que diferents plataformes d’arreu del territori estem definint i desplegant un nou model energètic renovable alternatiu a l’oligopoli energètic

/ Guillem Roig Serra

La plataforma veïnal Salvem Tous va néixer a finals del 2020 amb la finalitat d’aturar el projecte de central fotovoltaica anomenat “FV Matacan Solar”, de 168,57 hectàrees, la majoria a Sant Martí de Tous. Més d’una desena de masies cauen dins del perímetre del projecte o just al límit. De cop, vam descobrir que enlloc estava especificada la distància que hi havia d’haver entre els habitatges i la central fotovoltaica. Ens vam adonar que aquest model energètic no tenia en compte ni la gent del territori ni el territori mateix. Ni tan sols l’energia produïda es quedaria allà.

Ens vam coordinar amb altres plataformes existents de l’Anoia que es trobaven en la mateixa situació: Salvem Massana i Serra Morena, Bellprat sobirania energètica, Jorba Reflexiona, Plataforma PACA, Per la Conca, Salvem la Serra de Feixes… Avui dia ens hem unificat sota el nom de Preservem l’Anoia per defensar el territori davant l’allau de projectes de grans centrals energètiques solars
i eòliques de la comarca. A poc a poc anem sumant més consciència i mirades crítiques. No estem en contra de les energies renovables, que quedi ben clar, això, sinó de la manera com s’estan implementant.

El 2030, el 50 % de l’energia que consumim a Catalunya ha de ser renovable. El 2050, el 100%. Aquest és l’objectiu d’Europa per fer front al canvi climàtic. Hi ha mesures de canvi energètic que ja s’haurien d’haver començat a aplicar fa temps. Però la nostra classe política no ha fet els deures i ara n’estem pagant les conseqüències.

Com que no hi ha una planificació ben feta, algunes empreses energètiques s’ofereixen per fer la feina, però els criteris d’aplicació prioritzen el benefici econòmic per sobre de tots els altres. Estem parlant de centrals energètiques impulsades per grans inversors que vesteixen de retòrica verda les seves macrooperacions: Endesa, Acciona, Iberdrola, Naturgy…

És del tot injustificable que la ciutadania paguem la ineficiència del model on els llocs de producció d’energia estiguin a centenars de quilòmetres dels llocs de consum, amb les pèrdues de rendiment energètic que hi haurà durant el transport de l’energia per mitjà de línies d’alta tensió quilomètriques

És del tot injustificable que la ciutadania paguem la ineficiència del model on els llocs de producció d’energia estiguin a centenars de quilòmetres dels llocs de consum, amb les pèrdues de rendiment energètic que hi haurà durant el transport de l’energia per mitjà de línies d’alta tensió quilomètriques. Això té sentit en el cas de les centrals hidràuliques per produir electricitat, perquè només es poden col·locar en llocs determinats, però en el cas de l’energia eòlica i solar hi ha la possibilitat de col·locar-ho a prop del lloc de consum.

Passar a l’acció

Les plataformes tenim l’objectiu de paralitzar l’actual model de transició energètica, planificar aquesta transició al servei de la ciutadania, convertir-la en una oportunitat de desenvolupament sostenible per a les àrees rurals i respectar el patrimoni natural i cultural que configuren la nostra identitat col·lectiva.

Planificar la transició energètica implica quantificar de forma rigorosa, exhaustiva i detallada i territorialitzada quanta energia necessita la Catalunya d’avui, la del 2030 i la del 2050. Cal quantificar també quanta energia renovable es pot produir i estalviar amb l’activació dels petits i mitjans projectes responsables i sostenibles. Determinar el nombre imprescindible de grans centrals de renovables per cobrir les necessitats del conjunt del territori català.

Passar a l’acció exigeix crear un pla de sensibilització, informació i formació de la ciutadania. Generar debat sobre com volem que s’apliquin les renovables, saber-ne els avantatges i els inconvenients i generar un esperit crític suficient per fer-nos responsables del nostre futur energètic.

Crear un pla de mesures de reducció de consum

Hauríem de plantejar-nos l’actual model de consum energètic i posar damunt la taula el decreixement i el concepte de qualitat de vida que tan bé plantegen Eduard Furró i Maria del Mar Furró al llibre Custodiar la Terra (Octaedro Editorial, 2016). Conceptes que donarien per un altre article.

Millorar l’eficiència energètica, fomentar les instal·lacions d’autoconsum, les comunitats energètiques locals, produir energies renovables en espais antropitzats i no en sòl agrari perquè cada pam de terra fèrtil on es posin plaques vol dir menys producció agrària pròpia. Cal impulsar la innovació en energies renovables i un pla de recuperació de l’energia pública.

Hi ha d’haver una regulació estricta de les grans centrals de renovables amb uns criteris que respectin els espais naturals protegits, la distància de les centrals dels llocs habitats, lluny dels monuments històrics, protegeixin el paisatge i els espais agraris, i evitin que incrementin el risc d’incendis.

Hi ha d’haver una regulació estricta de les grans centrals de renovables amb uns criteris que respectin els espais naturals protegits, la distància de les centrals dels llocs habitats, lluny dels monuments històrics, protegeixin el paisatge i els espais agraris, i evitin que incrementin el risc d’incendis

I el govern què? Doncs urgeix que presenti la nova llei de transició energètica a què es va comprometre. Les administracions han d’escoltar el territori i fer cas al personal tècnic del nostre país que fa anys que treballa en la planificació d’aquesta mena de desenvolupament energètic per arribar a aquesta fita del 2050 sense malmetre el territori i d’una manera harmònica i consensuada.

Hi ha d’haver un canvi de model de consum i generació d’energia. I com ha dit en diverses ocasions el geògraf Sergi Saladié, la transició ha vingut per quedar-se i tenim la capacitat de ser partícips d’aquest canvi. Si no ens fem la transició nosaltres, uns altres ens la faran.

Article publicat al número 532 publicación número 532 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU